Rita Barberá, d’"alcaldessa d'Espanya" amb cinc majories absolutes a senadora esquitxada per la corrupció

En la darrera etapa a l’Ajuntament de València va apostar pels grans esdeveniments, com la Fórmula 1, la Copa Amèrica de Vela o la visita del Papa

ACN Madrid.-L’actual senadora del PP per designació autonòmica i exalcaldessa de València, Rita Barberá, ha mort als 68 anys en plena investigació per un presumpte delicte de blanqueig de diners –en una derivada del cas Imelsa- després que es detectessin aportacions al grup municipal del PP de 1.000 euros i es retornessin en efectiu. Barberá, que va ser coneguda com "l'alcadessa d'Espanya", va declarar tot just dilluns d’aquesta setmana davant el Tribunal Suprem, on va reconèixer haver fet les aportacions però no recuperar-lo en efectiu. El PP li va demanar fa uns mesos que deixés el partit i Barberá hi va accedir però va mantenir l'acta com a senadora i va ingressar al grup mixt. Durant la seva etapa de 24 anys com a alcaldessa de València (1991-2015), va destacar en els darrers anys per l’aposta pels grans esdeveniments com la Fórmula 1, la Copa Amèrica de Vela, la visita del papa Benet XVI o la construcció de la Ciutat de les Arts i les Ciències entre d’altres.

Periodista i economista de formació, Barberá va arribar a l’Ajuntament el 91 sense ser la més votada, amb un pacte amb Unió Valenciana i des d’aleshores va iniciar un llarg mandat de 24 anys després d’obtenir fins a cinc majories absolutes (1995, 1999, 2003, 2007 i 2011). Durant aquest període, Rita es va felicitar, just després d’assumir la derrota, per haver posat “València al mapa”. Entre d’altres, els seus mandats van deixar la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Copa Amèrica de Vela, la celebració de grans premis de Fórmula 1 en trams urbans de la ciutat o l’ampliació del Port de València, entre d’altres. Com a polèmiques a l’Ajuntament, va destacar, per exemple, un suposat gest de burla cap a les víctimes del metro de València del 2006 durant la inauguració de les falles el març de l’any passat o el discurs d’inauguració de les festes en referir-se al “caloret” quan va intentar parlar en valencià i va desembocar en incomptables burles a les xarxes socials.Barberá va perdre l’alcaldia en les darreres eleccions municipals després d’un pacte entre PSPV-PSOE (5 regidors) i València en comú (3 regidors), que sumats als 9 representats de la coalició feien els 17 regidors necessaris per a la majoria al consistori. La va substituir Joan Ribó, de Compromís, amb qui Barberá no va fer el traspàs de poders ja que va renunciar a l’acte de regidora i posava fi així a 24 anys de govern per adreçar-se al Senat, on va obtenir una plaça per designació autonòmica de les Corts Valencianes. En la mateixa nit electoral, les càmeres van captar un comentari amb l’aleshores exconseller i delegat del govern espanyol al País Valencià, Serafín Castellanos, dient “qué hostia, qué hostia!”. Paral·lelament a la seva carrera municipal, Barberá també va ocupar un escó a les Corts Valencianes entre els anys 1983 i 2015, fins el mateix any que va deixar l’alcaldia.Al Senat, va rebre crítiques per la seva poca activitat a la cambra alta i després de veure’s afectada pel presumpte cas de blanqueig de capitals en les donacions al PP de València quan optava a la reelecció el 2015, va abandonar la formació popular a mitjans de setembre de l’any passat i va entrar al grup mixt. Aquest cas va portar el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, a demanar-li, en nom d’una resolució aprovada per unanimitat per la cambra, a deixar l’acta per “salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians i valencianes”.Curiosament, en quedar adscrita al grup mixt, que li permetia seguir ostentant la condició d’aforada, va fer que Barberá passés a percebre un sou superior que quan estava al PP. Concretament, cobrava 5.332 euros, uns 700 euros més que en el grup popular, quan percebia 4.636 euros.Els companys del PP la convidaven a marxarLa seva presumpta implicació amb el ‘cas Taula’ va portar a ser criticada no només pels seus rivals polítics sinó també pels seus propis companys del PP. Així, va rebre pressions dels aleshores ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i del candidat del PP al País Basc, Alfonso Alonso, que van apuntar que el PP adoptaria una decisió si ella mateixa no presentava la renúncia o del vicesecretari sectorial del PP, Javier Maroto, que va dir que Barberá no complia ni amb el requisit de "dignitat" ni “d'"exemplaritat" en el "final de la seva carrera" política.I és que el presumpte cas de blanqueig de capitals pel qual estava sent investigada ara no és l’únic cas de corrupció amb què se l’ha relacionat. També va sortir esquitxada pel cas Gürtel, com per exemple, apareixia en unes gravacions del ‘cas dels vestits’ –que afectava l’expresident Francisco Camps- com a receptora de bosses de la marca Vuitton, suposadament enviades per un dels caps de la trama, ‘El Bigotis’. La Fiscalia, però, va arxivar el cas després d’una denúncia de Compromís.D’altra banda, el nom de Barberá també va aparèixer en el sumari del ‘cas Nóos’, tot i que com a testimoni. A mitjans d’abril d’aquest any, va reconèixer que va rebre al seu despatx l’exduc de Palma Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres, que li varen informar de la possibilitat d’organitzar la València Summit, però es va desvincular de les negociacions, assenyalant que la seva responsabilitat va finalitzar després d’aquesta reunió. Un dels darrers casos es va fer públic arran de la pàgina web ‘RitaLeaks’, que posaven al descobert despeses de representació de més de 278.000 euros entre 2011 i 2014 amb fons públics. La Fiscalia va obrir diligències per aquest cas, que incloïa despeses en hotels per valor de 81.000 euros, molts d'ells a Madrid però també a Florència, Brussel·les o Santiago de Compostela, entre altres; o 57.000 euros en 67 factures de bitllets d'avió així com 41.000 euros a través de 107 factures en restaurants.

Enviar