La CE proposa reforçar més la resiliència dels bancs per minimitzar els riscos en cas d’una nova crisi
Brussel·les també vol facilitar el crèdit a les pimes i reduir la burocràcia a les entitats bancàries més petites
ACN Estrasburg.-La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres un nou paquet de mesures per reforçar la resiliència dels bancs a futurs crisis econòmiques, així com també per impulsar el crèdit a les petites i mitjanes empreses i el finançament per projectes d’infraestructures. Les mesures preveuen que les entitats financeres siguin més sòlides, amb una ràtio d’apalancament del 3% que la CE confia que evitarà que els bancs “incrementin excessivament el crèdit quan no tenen prou capital”. A més, també es demana una ràtio de finançament estable neta (NSFR, en anglès) vinculant per impedir una dependència excessiva del finançament a curt termini i reduir el risc del finançament a llarg termini.
Les propostes presentades aquest dimecres per la Comissió Europea són un pas més en l’esforç regulador de Brussel·les per establir unes normes bancàries a la Unió Europea que evitin que es repeteixi la darrera crisi. L’objectiu és dotar a les entitats de més eines per resistir a possibles sotracs financers, així com també afavorir que la regulació impulsi el creixement i s’adapti al perfil dels bancs, considerant la seva mida, complexitat i perfil empresarial. A més, la CE també ha presentat mesures per donar suport a les pimes i a la inversió en infraestructures, fent que pels bancs sigui més segur donar-los crèdit. La CE vol que els requisits de capital dels bancs siguin més sensibles al risc, i que les entitats financeres siguin més previsores i no només depenguin de finançament a curt termini que, si se’ls acaba, els pot fer entrar en dificultats. En aquest sentit, Brussel·les vol una ràtio de finançament estable neta del 100%, és a dir, que el banc tingui durant un any una entrada de diners estable, liquiditat, per finançar les seves activitats. Brussel·les també preveu en aquest paquet de reformes obligar a les entitats d’importància sistèmica, és a dir, les que són molt grans, a mantenir uns nivells mínims de capital i altres instrument que permetin fer front a les pèrdues en cas de resolució o rescat. Aquesta capacitat d’absorció de pèrdues s’integrarà en el sistema de requisits mínims que ja existeix per tots els bancs. Pels que són sistèmics, es classificaran els diversos instruments de deute no garantit perquè absorbeixin les pèrdues i no hagin de ser els ciutadans, com en el passat, els que paguin la fallida.






