L'absentisme fa perdre prop de 4 jornades laborals completes per treballador a l'any
La consultora Ayming alerta que l'increment de l'absentisme en recuperació econòmica s'ha de matisar perquè també hi ha un augment de l'ocupació
ACN Barcelona.-L'absentisme laboral a Catalunya s'ha incrementat aquest últim any com a conseqüència de la recuperació econòmica. Tot i això, aquesta dada s'ha de matissar perquè es compara amb uns anys de crisis on hi havia menys ocupació i menys mobilitat per raons de feina. A Catalunya, l'absentisme provoca la pèrdua de 3,79 dies a l'any per treballador, cosa que suposa prop de 21.711 jornades a l'any. En el 60% dels casos l'absentisme es produeix per ''raons personals'' i dins d'aquestes raons el 24% és per motius de salut, tant a Catalunya, Espanya i la UE. On hi ha una diferència de Catalunya en relació amb Europa és que entre les raons de salut l'atenció a malalts familiars suposa el 16% dels casos quan a Europa aquesta xifra no arriba al 3%.
El 60% dels treballadors de Catalunya que no van a treballar ho fan al·legant raons personals, una xifra que és homologable a països similars de la Unió Europea i de l'estat espanyol, segons un estudi de la consultora Ayming que ha realitzat una enquesta a 3.006 empreses de sector privat de diferents països europeus (Itàlia, Regne Unit, França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya, Portugal i Espanya). Les empreses de l'estat espanyola consultades han estat 206 amb un total d'uns 30.000 treballadors. Eric Mass, director d'Ayming ha explicat que aquest 60% és un percentatge homologable a la mitjana dels països europeus, com també ho és el fet que el 24% d'aquestes raons personals sigui al·legant motius de salut. On hi ha una diferència rellevant entre els resultats de Catalunya i l'estat espanyol en relació amb les empreses de la resta d'Europa és que de la consulta d'aquestes 206 empreses que han intervingut en l'estudi, el 16% de les raons de salut que s'al·leguen per part dels treballadors espanyols i catalans es refereixen a l'atenció de malalties d'un familiar, especialment fills. Ritme escolarMass explica que una de les raons que pot fer disparar els motius d'atenció a malalties de fills pot respondre al ''ritme escolar'' dels alumnes del sistema d'educació de l'estat espanyol, molt més estressant que el ritme que mantenen, per exemple, els alumnes francesos. El director d'Ayming explica que a França un cop a la setmana els alumne tenen un dia lliure i cada cinc setmanes tenen una o dues setmanes de descans i això fa que els alumnes ''no arribin a casa tan fets malbé'' com poden arribar a les llars espanyoles i catalanes. Per exemple, explica Mass, ara, a un mes de les vacances de Nadal, els alumnes espanyols i catalans ja estan nerviosos i amb el desig que arribin aquestes festes mentre que els alumnes francesos fa tres setmanes han tingut una setmana de descans. Per aquest consultor aquesta diferència de ritme dels alumnes de les escoles europees fa que es posin menys malalts i que per tant hi hagi menys necessitat que els pares hagin d'abandonar el lloc de treball per atendre'ls. Mass afegeix que la malaltia dels nens pot ser l'explicació que justifiqui el fet que l'absentisme sigui superior entre les dones, el 56% dels casos, i del 44% en els homes. A més, l'absentisme de menys d'una setmana és el que més afecta a les dones (més de les baixes de dones és de menys d'una setmana) mentre que les de més d'una setmana afecta als homes. Fins el 2% de la massa salarialEn relació amb el cost que suposa l'absentisme, Mass explica que en general els diferents estudis que s'han indiquen que el cost per una empresa pot suposar entre el 0,3% i el 2% de la seva massa salarial. En l'estudi també es diu que el 60% de les empreses consultades no fan sistemàticament una mesura regular dels costos econòmics que suposa l'absentisme a la seva empresa, cosa que també vol dir que no implanten mesures per reduir aquest absentisme que en molts casos es deu a una manca de motivació per el clima laboral, el 30% dels casos d'absentisme. De fet, només el 25% de les empreses enquestades afirma que disposa d'un software per calcular aquest absentisme.Un altre factor que dificulta el càlcul de l'absentisme és la manca d'un concepte homogeni a la Unió Europea cosa que fa que en aquest moments hi hagi 17 fórmules diferents per calcular-lo. Això impedeix posar-se d'acord en si en el càlcul de l'absentisme s'ha d'incloure les baixes per maternitat o les baixes laborals.Mass defensa que l'absentisme s'hauria de definir en aquells paràmetres que es poden corregir amb una bona política laboral dins de l'empresa, cosa que ajudaria a evitar que per exemple els dilluns siguin el dia de la setmana que concentra el major grau d'absentisme. En relació amb el ''tòpic'' consolidat a tota la Unió Europea que afirma que amb la crisi hi havia menys absentisme laboral, Mass el vol matissar que aquest ''tòpic'' es pot explicar perquè en plena recuperació econòmica hi ha més llocs de treball i també hi ha més mobilitat dels treballadors empleats, cosa que fa que les baixes es disparin en relació amb el període de crisi. El consultor reconeix que durant la crisi la taxa d'absentisme se situava en l'1,5%, mentre que en l'actualitat, en el tancament del 2015, s'ha situat a l'entorn del 4,5% i del 5%. Sempre present a la feinaUn altre dada que cal subratllar és la que calcula el concepte ''sempre present'' i que recull el nombre de treballadors que sempre estan en el seu lloc de treball. El 72% dels treballadors de les empreses dels països europeus que inclou l'estudi ''sempre estant en el seu lloc de treball'', un percentatge que augmenta fins els 79% en el cas de les empreses espanyoles i baixa fins els 41% en el cas de la mostra d'Itàlia. Els treballadors del Regne Unit i Alemanya són els que menys falten a la feina amb uns percentatges del 84% i del 81%, respectivament. Mass, de nou vol matissar aquest percentatge perquè el fet que un treballador sempre estigui en el seu lloc de treball no vol dir que sempre estigui treballant i també inclou a l'empleat que ''escalfa la cadira'' o està en el seu lloc de treball fent qualsevol altre cosa o pensant amb una altra cosa. La conclusió que defensa aquest director de la consultora és que les empreses s'han de prendre en ''serio'' l'absentisme i tenir en compte només els motius que amb polítiques d'empresa puguin ser corregits com el fet de millorar la motivació del treballador.






