Catalunya obté la meitat del finançament del Consell Europeu de Recerca a l’Estat

Els experts constaten una “gran aposta” científica però els investigadors catalans admeten que encara “és difícil tornar”

ACN Brussel·les.-Catalunya és líder a l’Estat en l’obtenció de les prestigioses beques del Consell Europeu de Recerca (ERC), que des del 2007 impulsen l’excel·lència científica amb ajuts d’entre un i tres milions d’euros. “A Espanya tenim gairebé 400 projectes, i Catalunya en té la meitat, així que està en una molt bona posició”, ha assegurat a l’ACN el responsable de comunicació de l’ERC, Massimo Gaudino. “Hi ha moltes institucions atraient molt bon talent científic”, ha remarcat, assenyalant que entre els que escullen Catalunya hi ha científics de l’anomenada ‘fuga de talents’ que ara “volen tornar”. Amb tot, joves investigadors catalans expliquen que el retorn encara és “difícil”, especialment sense suport europeu.

Les beques del Consell Europeu de Recerca (ERC) formen part d'un dels programes més prestigiosos dels que poden gaudir els investigadors en territori europeu, i tenen el suport de la Comissió Europea. Segons Massimo Gaudino, l'ERC és conegut "com la Champions League de la ciència europea". Es tracta d'un "programa d'excel·lència", per tant "són molts diners i molt de prestigi, però és una selecció molt dura i només l'obtenen el 10% dels candidats". La idea és trobar els millors talents científics perquè "puguin venir a Europa i investigar en un projecte de 5 anys", explica. Hi ha diferents categories: una destinada als investigadors joves, una altra pels que es troben a la meitat de la seva carrera i una altra per als científics sènior.Talent a l’estranger L’Adriana Sánchez forma part d'un equip d'investigació que ha fet una recerca pionera en la lluita contra el càncer de pell a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB). Llicenciada en biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb un màster i doctorat en biomèdica a la Pompeu Fabra, l'Adriana lamenta la manca actual "de places i de finançament" per a la recerca a Catalunya. Tot i que admet que hi ha "equips potents" que estan fent una "investigació molt bona i són capaços de publicar a les millors revistes" científiques, ella ha optat per Bèlgica perquè “és més fàcil establir-s'hi" com a jove investigadora i "formar un grup de recerca propi". Per ara, no ha optat a una beca de l'ERC, i lamenta que s’hagin reduït els ajuts propis del Govern, com l'ICREA Junior. Però segons explica el director de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Jordi Mas, a Catalunya "s'està gaudint de dues dècades de política científica continuada i constant", el que provoca l'afavoriment d'una recerca "d'excel·lència". "S'han engegat moltes iniciatives i programes per tal d'atraure talent", assegura, remarcant que “el més important és rebre talent, vingui d’on vingui”. La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), una fundació creada per la Generalitat, impulsa la contractació d’investigadors d’arreu del món i intenta, també, facilitar el retorn dels que han fet ja part de la seva carrera a l’exterior. Una espècie d’ERC, però a nivell català. En aquest sentit, i coincidint amb la publicació recent d’un reportatge sobre la recerca catalana a Nature Jobs, Mas destaca que, malgrat la crisi econòmica, Catalunya "ha aguantat i la capacitat dels investigadors no ha minvat". Segons explica, al territori català s’ha establert "un marc de llibertats i possibilitats per desenvolupar bons projectes". De fet, segons el seu punt de vista, que els científics joves com l’Adriana marxin una temporada a l'estranger és "molt positiu" per "aprendre noves maneres de fer les coses". Segons el director de l’AGAUR "seria dramàtic" que "no hi hagués vies per marxar" i, en qualsevol cas, hi ha “camins” per recuperar tot el talent que se n’ha anat. El repte de tornar En Francesc Torres, que és fonòleg i després d’una estada post-doctoral als Països Baixos ara treballa al Centre Nacional d’Investigació de França (CNRS), coincideix amb Mas en què “és molt important” sortir a l’estranger i “ampliar la formació”. “Però la pregunta crucial és si pots tornar, és aquí on hi ha els problemes”, adverteix. “És cert que a Catalunya hi ha un sistema d’investigació molt potent al voltant dels centres de recerca i els investigadors de l’ICREA, que capten i retenen talent internacional, però a les universitats els costa una mica oxigenar el sistema del funcionariat espanyol”, critica. Segons Torres, “les places a les universitats catalanes encara són minses” i “es fa molt difícil tornar, a no ser que aconsegueixis una beca important de l’ERC, que és molt competitiva”. Part del problema es resoldria, segons Jordi Mas, de l’AGAUR, amb una major implicació del sector privat. “Realment manca la part privada de la inversió en recerca”, lamenta. Segons ell, amb un major “compromís” per part de les empreses la situació podria millorar encara més. Al capdavall, destaca, "la competitivitat en recerca és competitivitat empresarial i econòmica". 20 anys de les beques Marie-Curie Molts investigadors catalans i de la resta de l’Estat també han optat, en els darrers anys, per altres oportunitats de finançament europees, com les beques del programa Marie Sklodowska-Curie, que recentment ha celebrat el seu 20è aniversari. El seu coordinador és, precisament, un català, en Manel Laporta, que treballa a la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea a Brussel·les. Els ajuts impulsen tant el "desplaçament dels investigadors" a altres països com "la mobilitat entre sectors i entre diferents disciplines", explica. A més, es tracta d'un programa al qual "hi ha més de 150 nacionalitats involucrades" i del que ja s'han beneficiat "uns 7.000 investigadors al llarg d'aquests 20 anys". Laporta explica que l'Estat “és un dels primers receptors en quant a ajudes i exportació d'investigadors dins del programa”, i remarca que Catalunya és “una de les comunitats autònomes capdavantera en aquest rànquing”.Laporta afirma que el millor model de societat és aquell que "inverteix en investigació, en recerca, i en tots aquells àmbits que permetin ser capdavanters". I afegeix que en un "món globalitzat" com el d'avui en dia, és important aportar un "valor afegit" a aquest sector. Aquesta visió és compartida, també, pel cap de comunicació de l’ERC, Massimo Gaudino, que creu que si no es donen més ajudes a les generacions futures, hi ha un gran risc de "perdre gent que pot abandonar el món de la recerca per anar a altres professions". L’Adriana i en Francesc seguiran, per ara, investigant a Brussel·les i París, però amb l’objectiu final, admeten, de “tornar a casa” algun dia.

Enviar