El govern espanyol no preveu fer de l'escolarització en castellà una de les prioritats de la legislatura

Méndez de Vigo fixa com a primer objectiu el diàleg amb les comunitats i un pacte d'Estat per a l'Educació

ACN Madrid.-El govern espanyol no preveu fer de l'escolarització en castellà a Catalunya una de les prioritats de la legislatura, segons apunten fonts de l'executiu de Rajoy i del PP, que assenyalen que la dinàmica de 'diàleg' implica no recuperar elements que incrementin la tensió amb la Generalitat. Amb tot, i contràriament a la petició que la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, va fer a la Conferència Sectorial d'Educació, l'executiu espanyol no accedeix, encara, a la petició de la Generalitat de suspendre o eliminar la disposició addicional 38 de la LOMCE, que estableix el sistema per repercutir a les arques del Govern català el pagament de 6.057 euros anuals per escolaritzar en centres privats els alumnes que no trobin educació en castellà com a llengua vehicular al sistema públic.

El Ministeri fixa com a primer objectiu de la legislatura la creació d'un pacte d'Estat sobre Educació que ha de prendre forma a la subcomissió que es va crear aquest dijous al Congrés dels Diputats, on participaran tots els grups parlamentaris, també els representants d'ERC i PDECAT. La subcomissió ha de treballar sobre la base de la nova Llei d'Educació que substituirà la LOMCE i que el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, vol que sigui fruit del consens entre les forces polítiques. El ministre ja ha començat a desactivar alguns dels punts més polèmics de la Llei, com per exemple les revàlides de segon de Batxillerat, que segons va aprovar la Conferència Sectorial d'Educació queden reconvertides en la vella selectivitat. Per ara, Méndez de Vigo es resisteix a eliminar del text un altre dels aspectes polèmics de la Llei, la disposició que estableix que la Generalitat ha d'afrontar el pagament de l'escolarització privada dels nens que no trobin oferta en castellà a la xarxa pública. Amb tot, fonts del govern espanyol i del PP apunten que l'executiu espanyol no té intenció d'incidir en aquest aspecte de la Llei. Principalment per la seva voluntat d'assolir acords amb la Generalitat de Catalunya en el marc de les apel·lacions al "diàleg". També pels resultats que ha obtingut fins ara la mesura. En dos anys d'aplicació només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies sobre una població escolar d'1,56 milions d'alumnes. D'aquestes, el Ministeri només n'ha concedit 50, perquè la resta no complien els requisits de la convocatòria.El futur de les beques està lligat a aquesta voluntat política del govern espanyol i també als pressupostos generals de l'Estat per al 2017. Els pressupostos del 2015 incorporaven una partida de cinc milions d'euros per atendre les possibles peticions a Catalunya. Als comptes del ministre Montoro del 2016, però, la partida ja va quedar reduïda a un milió d'euros, i la xifra es podria mantenir o reduir encara més als pressupostos del 2017 que el govern espanyol aprovarà l'any vinent. L'executiu espanyol ha vist també com aquesta setmana com el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha paralitzat la prestació d'una d'aquestes beques, en el primer dels recursos que el govern de la Generalitat ha plantejat contra les 50 prestacions aprovades pel Ministeri d'Educació. Els magistrats addueixen que cal esperar a la sentència del Tribunal Constitucional, que té pendent un recurs presentat per la Generalitat des del 2014.

Enviar