La UE pateix "greus mancances" en la protecció dels drets humans

Amnistia Internacional alerta a l'ACN que l'actitud europea és "simplement imperdonable"

ACN Brussel·les.-El món celebra aquest dissabte el Dia Internacional dels Drets Humans (DDHH) però en plena crisi de refugiats, i amb l'esclat de moviments xenòfobs arreu de la Unió Europea, al vell continent no hi ha res a celebrar, segons alerten ONGs com Amnistia Internacional. La seva directora a Brussel·les, Iverna McGowan, avisa que la UE "presenta greus mancances" i manté una actitud "simplement imperdonable" en la protecció dels drets fonamentals, que "haurien de ser defensats tant a casa com a l'estranger". L'eurodiputada valenciana d'Esquerra Unida, Marina Albiol, considera que "només cal mirar el Mediterrani i les fronteres" per adonar-se que "s'estan vulnerant sistemàticament els drets humans a la UE".

La dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, el compliment de la llei i el respecte pels drets humans. Tots aquests valors es contemplen a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i són considerats com els pilars que sostenen el projecte europeu. Però cada vegada són més les veus que qüestionen la capacitat de la Unió Europea a l'hora de vetllar pels drets fonamentals de les persones, fins i tot dins de les mateixes institucions europees. Elena Valenciano, eurodiputada socialista i presidenta del Subcomitè de DDHH del Parlament Europeu, assegura a l'ACN que el projecte europeu "és molt clar en la defensa dels drets humans en el món, però manté relacions polítiques, comercials i de cooperació amb països que estan lluny de respectar els estàndards mínims" en aquest aspecte.Iverna McGowan, directora d'Amnistia Internacional a Brussel·les, afirma que la protecció i la promoció dels drets humans "són una part essencial del que és la Unió Europea". A la pràctica, però, es parla d'una crisi de valors a la UE. Una Europa que, segons Marina Albiol, "està vulnerant sistemàticament els drets humans" i fent "polítiques que hi va en contra". Això, explica, es pot comprovar observant "els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE), les deportacions forçoses que es fan, o l'acord de la Unió Europea amb Turquia per deportar als refugiats i les refugiades". D'aquesta manera, l'eurodiputada valenciana creu que el mateix govern europeu "està perdent tota la credibilitat" a l'hora de demanar a la resta d'estats que "compleixin els drets humans".La situació en què es troben els refugiats és precisament un dels grans problemes que no deixa de colpejar la consciència d'Europa. El passat mes de març, la Comissió Europea va aprovar un pressupost de 700 milions d'euros per donar un cop de mà als mateixos socis europeus desbordats per l'enorme quantitat de refugiats que els arriben, particularment a Grècia, però la crisi continua latent. Segons Iverna McGowan, la situació "és simplement imperdonable". La presidenta d'Amnistia Internacional a Brussel·les veu inacceptable que "els 28 estats permetin tenir homes, dones i nens dormint en el fred" i sentencia que tot això és culpa de "les polítiques migratòries que s'han adoptat a la UE". Aquesta visió és compartida per Marina Albiol, que parla de "polítiques criminals" contra "les persones refugiades i immigrants per part de les institucions europees".D'altra banda, la presidenta del Subcomitè dels Drets Humans del Parlament Europeu assegura que la Unió Europea "no ha estat a l'alçada d'aquesta crisi" però desmenteix que la culpa sigui seva, sinó que segons la seva opinió és "dels estats membres", que no es van "fer càrrec de la situació" i no van complir amb els acords adoptats, "que ja eren mínims". Valenciano creu que s'ha reaccionat "tard" i que hi ha molta feina en garantir "allò que totes les persones tenen entre els seus drets".En aquest crític context a escala humanitària, un dels valors que més s'ha posat en dubte a la Unió Europea durant els darrers anys ha estat el de la solidaritat. El passat mes de setembre el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, va definir aquest concepte com la "cola que manté unida la UE" però matisant que, a la vegada, és quelcom que s'ha de "donar voluntàriament" i que "no pot ser forçat", ja que ha de sortir "del cor". Segons la presidenta d'Amnistia Internacional a Brussel·les, aquesta crisi de solidaritat pot tenir la base precisament en una "crisi de lideratge en el nivell més alt". McGowan opina que "els estàndards europeus han de ser reclamats" i que la UE hauria de demostrar la seva pròpia solidaritat "amb fets" i no només "amb paraules".Per la seva part, Marina Albiol considera que "s'ha de tenir en compte que són les polítiques recolzades pel tripartit que governa a Europa" les que estan "donant ales a la xenofòbia i a l'extrema dreta" que estan promocionant aquesta manca de solidaritat. "Per tant hi ha una responsabilitat també d'aquests partits", assenyala, en referència a populars, socialistes i liberaldemòcrates europeus.Segons la presidenta del Subcomitè de Drets Humans del Parlament Europeu, Elena Valenciano, el concepte de solidaritat pot haver-se vist desgastat per molts factors com la crisi econòmica, el creixement de les desigualtats o bé els moviments migratoris, que poden haver accentuat "el racisme, la xenofòbia i la por envers els altres". Valenciano creu que en aquest context fins i tot s'ha utilitzat "el terrorisme gihadista com a instrument" i que això també ha fet que creixin "els moviments nacionalistes" que defensen les fronteres entre estats.Les desigualtats dins de la UnióNo tots els estats de la UE són iguals, tampoc, en el respecte pels drets humans. A l'Europa dels 28 els països que més vegades van qüestionar el tractat dels drets humans durant l'any 2015 van ser Romania, Grècia, Hongria, Bulgària i Polònia, segons dades del Consell Europeu dels Drets Humans. Alguns dels punts més perjudicats van ser el dret a la llibertat i la seguretat (art.5) o la prohibició de la tortura i el tractament degradant (art.3). Per Elena Valenciano aquestes dades mostres que alguns estats estan "desafiant clarament els valors de la Unió Europea" i, per tant, haurien de ser "sancionats per la resta d'estats membres". La valenciana Marina Albiol, opina que aquest pas no és tan senzill i que és complicat que la CE pugui "exigir a Hongria o Polònia el compliment dels drets humans" quan la mateixa Comissió els "està incomplint". Per ara, la CE ha obert un expedient a Varsòvia, per la seva deriva autoritària, però encara sense conseqüències. Des d'Amnistia Internacional també veuen la situació "preocupant" en alguns dels estats. En concret, alerten que a Polònia "hi ha atacs greus contra les lleis i els drets de les persones" i a Eslovàquia s'ha intentat introduir "una llei discriminadora per prohibir certes religions". Iverna McGowan recorda que això va "en contra de la Convenció Europea dels Drets Humans" i que "tot estat membre que hagi firmat aquesta convenció està vinculat als tractats que la formen".La vessant més esperançadoraMalgrat aquesta visió de manca de solidaritat entre els estats de la UE, la crisi ha fet aflorar algunes iniciatives de caràcter solidari promogudes per la mateixa societat. Ajuntaments i organitzacions socials s'han coordinat per treballar i moure fitxa per intentar aportar una millora. Barcelona o València són exemples de ciutats que s'han ofert a acollir refugiats malgrat que des del govern central hi hagi entrebancs i de moment no s'hagin cobert la majoria de les places. El govern català també ha ofert 4.500 places per acollir refugiats, i ha escrit directament a la CE perquè permeti a autonomies i municipis participar més activament en l'atenció a les persones que fugen del conflicte de Síria. L'eurodiputada Marina Albiol afirma que aquestes iniciatives són "una de les poques parts positives" que s'han pogut veure els darrers mesos.També Iverna McGowan es mostra optimista i assegura que ha vist "gent ordinària" fent "coses extraordinàries" per aquells que més ho necessiten. En aquest sentit, explica que fa unes setmanes va estar a Grècia i va quedar "commoguda" pel nivell de solidaritat mostrat "pels mateixos grecs". Des d'Amnistia Internacional s'ha posat en marxa una campanya anomenada 'Right4rights' en què gent de tot el món escriu cartes per demanar justícia en diversos temes socials. Segons McGowan, "quan veiem tanta quantitat d'activisme i acció podem assegurar que existeix un sentit de solidaritat global", però aquest sentiment "necessita ser posat en pràctica per tal de reparar el projecte europeu i tenir un 2017 més positiu".Un dia per reivindicar els drets humansAquest dissabte 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, que commemora el dia en què, el 1948 l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. L'ONU defineix aquesta efemèride com "una crida per defensar els drets de l'altre, la responsabilitat de defensar tots els drets humans". Iverna McGowan opina que "la declaració dels drets humans és un mapa per traçar un món millor" i afirma que "hem de continuar treballant i mantenint aquesta visió de què podem viure en un món on hi hagi justícia per tothom". Aquest, diu, "és un missatge d'esperança en el qual hauríem de reflexionar tots un dia com aquest".Elena Valenciano, per la seva banda, considera que aquesta commemoració serveix per recordar "a totes les persones que lluiten sobre el terreny per la defensa dels drets humans dels seus pobles i que són esclafats per maquinàries estatals molt poderoses" així com el fet "que estem a punt de transgredir totes les regles del dret internacional humanitari quan bombardegem hospitals a Síria o col·legis a Alepo". Això, afirma, "ha de ser un avís perquè els responsables polítics i la societat civil recuperin l'alè sense complexos per defensar els drets humans".L'eurodiputada valenciana Marina Albiol, per la seva part, creu que el que és important en la qüestió dels drets humans és "fer polítiques que els garanteixin", i recorda que "no és només una cosa d'un dia" sinó que "cal fer polítiques per al seu compliment cada dia des de tots els àmbits, polítics i socials."

Enviar