Brussel·les vol endurir l’accés als ajuts socials als europeus que viuen en un altre país de la UE
La CE proposa que calgui cotitzar almenys tres mesos per cobrar l’atur en un altre estat
ACN Estrasburg.-La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts una sèrie de mesures que enduriran l’accés als ajuts socials als europeus que viuen i\/o treballen en un estat que no és el seu. La proposta assenyala que un treballador haurà de cotitzar almenys tres mesos en un estat membre abans de poder reclamar-hi l’atur. Això implica que si un mes després d’arribar a Alemanya un català es queda sense feina, no podrà demanar a Berlín que li pagui l’atur en base als anys treballats, per exemple, a l’Estat. En aquest cas, hauria de ser Espanya qui li pagués la prestació. La proposta també deixa fora de l’accés als ajuts als desplaçats que no treballin, com els estudiants.
La proposta assegura que els estats de la Unió Europea “podran exigir que la persona hagi treballat durant almenys tres mesos en el seu territori perquè, en cas de quedar-se sense feina, es pugui basar en la seva experiència prèvia en un altre estat per sol·licitar les prestacions d’atur”. És a dir, un treballador amb 15 anys de cotització a l’Estat espanyol que es quedi a l’atur a Alemanya un mes després de començar la feina no podrà cobrar la prestació tenint en compte tot el seu historial laboral. L’ajut, en tot cas, li haurà de pagar Espanya, i no Alemanya. La CE també ha assenyalat que l’exportació de l’atur, que permet tenir la prestació en un altre estat membre mentre es busca una feina, s’ampliarà de tres mesos a sis mesos. La proposta també preveu que els treballadors transfronterers, que viuen en un país però treballen en un altre, cobrin l’atur del país on treballen i no del que resideixen. Actualment, és el país de residència el responsable de pagar, encara que el treballador faci les seves contribucions allà on té el lloc de feina. Pel que fa a les persones que ni treballen ni busquen feina, és a dir, que són econòmicament inactives, la Comissió proposa que els estats membres els puguin negar l’accés a les prestacions socials. La decisió es basa en la jurisprudència recent del Tribunal de Justícia de la UE. En aquest cas, l’accés a la cobertura es condicionarà al dret de residència, que es basa en tenir “mitjans de subsistència” i “una cobertura sanitària completa”.






