L’Eurocambra insta Espanya a investigar i col·laborar amb els processos judicials contra els crims del franquisme

Els eurodiputats exigeixen que la CE faci una “avaluació objectiva” de la memòria històrica a tots els estats membres

ACN Brussel·les.-El Parlament Europeu se suma a les crides del Consell d’Europa i de l’ONU a Espanya perquè investigui els crims del franquisme. Els eurodiputats han aprovat una esmena impulsada, entre d’altres, pels eurodiputats d’ERC, el PDECAT, ICV, el PNB i Bildu, que considera “imprescindible que tots els estats membres col·laborin amb les investigacions judicials nacionals o internacionals destinades a aclarir responsabilitats i procurar veritat, justícia i reparació a les víctimes dels crims contra la humanitat comesos a la UE per règims totalitaris”. A més, el text també demana a la Comissió Europea que faci una “avaluació objectiva de la situació” a “tots” els estats per “promoure la memòria històrica”.

La petició de l’Eurocambra per impulsar les investigacions contra els crims del franquisme s’inclou dins de la resolució sobre drets fonamentals a la Unió Europea redactada per l’eslovac del partit popular europeu, József Nagy, i que dimarts es va aprovar per 456 vots a favor, 138 en contra i 104 abstencions. Els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC), Ernest Maragall (ERC-NeCAT), Ramon Tremosa (PDECAT), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (Independent), així com els bascos Izaskun Bilbao (PNB) i Josu Juaristi (Bildu), la valenciana Marina Albiol (EU) i el representant de Podemos Miguel Urban són els promotors d’aquesta esmena sobre la memòria històrica, que finalment ha acceptat el conjunt del plenari. Al reclamar la col·laboració de tots els estats membres amb les investigacions “nacionals o internacionals” sobre crims contra la humanitat, l’Eurocambra insta Espanya a respondre a les peticions judicials fetes des de l’Argentina per la jutgessa Maria Servini, que impulsa la causa oberta contra els crims del franquisme. A més, el punt 63 de la resolució diu que els estats membres han de “preveure la formació necessària per tots els professionals de la justícia” en aquesta matèria i adverteix que “incomplir les recomanacions internacionals sobre memòria històrica i els principis de jurisdicció universal vulnera principis bàsics de l’Estat de Dret”. Una "menció directa a Espanya"L’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun, ha dit que el text sobre memòria històrica aprovat “és evidentment una menció directa a Espanya”. L’Estat, ha recordat, és “una excepció dins de la Unió Europea” perquè és “l’únic” dels 28 on “la impunitat persisteix, la gent que va cometre crims durant el franquisme no està sent perseguida i les víctimes no estan sent reparades”. A més, ha recordat Urtasun, el govern del PP “no col·labora amb les investigacions internacionals”, com la de la jutgessa Servini a l’Argentina. “És clarament una al·lusió a Espanya i des d’aquest punt de vista estem molt contents”, ha dit. “Espanya és, després de Cambodja, el país del món que té més desapareguts a les cunetes”, ha recordat l’eurodiputat del PDECAT, Ramon Tremosa, un altre dels promotors de l’esmena, que ha lamentat que “el govern espanyol mai ha volgut investigar els crims del franquisme”. Tremosa ha destacat que la “votació massiva” del Parlament Europeu en aquesta matèria permet que “les bones pràctiques de països democràtics” com els de la resta d’Europa “s’imposin a la manera de fer del govern espanyol del PP” i ha celebrat que la Generalitat ja hagi començat a fer feina en la matèria, obrint el banc d'ADN. Per l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras la votació és “fonamental” perquè suposa un missatge polític de l’Eurocambra que “obliga molt més a l’Estat espanyol” a avançar en matèria de memòria històrica. En la mateixa línia, Urtasun ha afegit que es tracta d’un “primer missatge” que tots els eurodiputats que l’han promogut esperen que “serveixi perquè des de Brussel·les les coses es comencin a moure” i hi hagi més pressió cap a l’Estat.

Enviar