Les defenses de Mas, Ortega i Rigau demanen que Rajoy i Catalá declarin com a testimoni en el judici pel 9-N

Els advocats demanen la "lliure absolució" perquè consideren que no van desobeir el TC ni van prevaricar

ACN Barcelona.-Els advocats defensors de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau han presentat al TSJC els escrits de defensa en què demanen la "lliure absolució" dels tres acusats pel cas del 9-N. El jutge ha obert judici oral judici oral pels delictes de desobediència i prevaricació, però les defenses consideren acreditat que no s'ha comès cap delicte. Les tres defenses demanen que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, declarin en el judici com a testimonis. En l'escrit de defensa de Mas, s'assegura que el procés participatiu va ser "una acció política completament lícita".

En les peticions de testimonis per al judici, els tres advocats defensors coincideixen en demanar les declaracions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. De fet, en els escrits recorden declaracions de tots dos dels dies previs al 9 de novembre. Recullen que Rajoy va afirmar que "el 9-N no és un referèndum, ni una consulta, ni res que se li assembli, ni té cap efecte jurídic", i que Català va afirmar que el govern espanyol "permetrà celebrar el procés participatiu si aquest és un exercici ciutadà de llibertat d'expressió", i que el 9-N era una "jornada de propaganda política sense validesa" i un "simulacre inútil i estèril".L'advocat defensor d'Ortega considera que aquestes manifestacions mostren que "no sembla que el govern espanyol donés massa importància social ni jurídica als fets que es venien desenvolupant, per més que, amb posterioritat, sembla que es canviés de criteri, probablement per l'èxit de la convocatòria".A més, les defenses demanen les declaracions de l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs –investigat al Suprem també per aquest cas-, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, el president de l'ACM, Miquel Buch, i l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, entre d'altres.La defensa d'Ortega també demana la declaració de cinc dels voluntaris que van participar en el procés participatiu, mentre que l'advocat de Rigau demana que comparegui el cap d'Inspector del Departament d'Ensenyament, Francesc Güell, i la directora dels Serveis Territorials a Barcelona, Montserrat Llobet.En els escrits de defensa, els advocats argumenten perquè consideren que els tres acusats no van desobeir el Tribunal Constitucional quan va suspendre el procés participatiu el 4 de novembre del 2014, ni van prevaricar. De fet, l'advocat defensor d'Ortega argumenta que la causa pretén "la condemna dels legítims representants d'un Govern, per la seva actuació política". A més, les tres defenses esgrimeixen en algun moment els arguments de l'informe que van elaborar els fiscals catalans, que es van oposar a la presentació d'una querella en considerar que no s'havia comès delicte.Els advocats defensors asseguren que, un cop el TC va suspendre el procés participatiu el 4 de novembre, no es va fer cap altra actuació per part del Govern, i que aquest va quedar "íntegrament" en mans dels voluntaris. De fet, la defensa de Mas assegura que l'expresident "va acatar la resolució, anunciant públicament el desistiment del Govern", i detalla que accions com l'elaboració del material utilitzat, la contractació de la campanya de publicitat, el subministrament i preparació dels equips informàtics, o la contractació d'un pavelló a la Fira de Barcelona com a centre de premsa, es van fer abans de la suspensió del Constitucional.L'advocat de l'expresident afegeix que la providència del TC no pot ser considerar "un manament exprés, concret i terminant", i que tampoc hi va haver un "requeriment individualitzat", de manera que no es pot parlar de desobediència ni que la conducta de Mas tingués "el caràcter de negativa oberta, rebel i reiterada". "El senyor Mas va rebre una providència que ni tenia un missatge clar, ni es pot considerar completa per falta d'esclariment, ni concretava en la seva persona la responsabilitat d'adoptar una determinada conducta", conclou.Les defenses d'Ortega i Rigau també asseguren no que se'ls va notificar personalment la providència del TC. També recorden que aquest providència no va entrar al registre de la Generalitat fins el 6 de novembre, i que el dia 7 l'administració catalana va fer un recurs de súplica demanant un "aclariment de l'abast de la suspensió". Una petició que el TC va resoldre el 2 de desembre, després de la celebració del 9 de novembre.La defensa d'Ortega argumenta que l'actuació de l'exvicepresidenta va ser "en tot moment legítima, democràtica, pública, transparent i respectuosa amb la legalitat", i que en el procés participatiu que es va fer no es va utilitzar "cap cens electoral, ni registre de població, ni òrgan de control, i comptava amb la participació fonamental del col·lectiu de voluntaris". De fet, en el recurs es remarca que l'actuació d'Ortega va ser "política i jurídicament responsable" i que "les tasques organitzatives del procés participatiu es perfeccionen abans del 4 de novembre i l'execució de les votacions es porta a terme per part del cos de voluntaris". De fet, afirma que, el 4 de novembre, dia que el TC va decretar la suspensió, "l'organització ja estava enllestida" i "els voluntaris informats i amb tasques assignades".Pel que fa a les rodes de premsa del 9 de novembre, la defensa considera que "no es pot entendre com una desobediència al Tribunal Constitucional", ja que "era obligació del Govern informar a la ciutadania d'un fet molt rellevant des d'una perspectiva històrica, sociològica i política". "Informar no és gestionar ni executar, i no molt menys desobeir". Sobre la contractació d'un suplement de l'assegurança, la defensa d'Ortega afirma que va ser "un acte de responsabilitat, amb un cost mínim, que en cap cas incideix en la celebració o no celebració del procés participatiu", i sobre la web ‘participa.2014.cat', remarca que "es va deixar d'actualitzar amb nous continguts" i "no es podia eliminar tècnicament donat que estava en diversos servidors en previsió d'atacs informàtics".Pel que fa a la celebració del procés participatiu en centres educatius, la defensa de Rigau remarca que durant l'octubre es van convocar "alguns reunions merament informatives" per fer saber als directors dels centres com es desenvoluparia la jornada, "la gestió de la qual estava íntegrament assumida pels voluntaris", i que "en cap moment" es va sol·licitar "a cap docent que col·laborés personalment en l'organització en la seva condició d'empleat públic". Pel que fa als ordinadors que es van posar a disposició dels voluntaris, la defensa remarca que posteriorment "han continuat emprant-se amb finalitats docents als centres educatius".

Enviar