Caixaforum posa en diàleg el cinema i les arts visuals
L’exposició es nodreix principalment dels fons de la Cinemateca francesa, que comissaria la mostra
ACN Barcelona.-‘Art i cinema. 120 anys d’intercanvis’ és el nom de la nova exposició temporal que inaugura el Caixaforum de Barcelona el 16 de desembre. La mostra posa al descobert la relació entre el cinema, el setè art, amb les arts plàstiques al llarg de la seva història. “Fins a quin punt el cinema es va concebre com un art tant plàstic com narratiu?”, es demana l’exposició. Les respostes, a través de 349 peces (films, fotografies, obres d’art, dibuixos, objectes, vestits o llibres d’artista) aportades majoritàriament per la Cinémathèque française, l’ex director de la qual, Dominique Païni, ha comissariat la mostra. La Col·lecció ‘la Caixa’ d’Art Contemporani i altres col·leccions i galeries completen el relat de l’exposició, una de les més destacades de la temporada.
La nova exposició del Caixaforum convida l’espectador a un joc de relacions i associacions entre el cinema i altres expressions artístiques, al llarg de tota la història del setè art. El comissari, Dominique Païni, ha volgut respondre la pregunta de si aquesta relació ha existit sempre, una qüestió que la mostra resol afirmativament, segons ha explicat a l’ACN. “Sempre he pensat que el cinema va néixer de la pintura. Els germans Lumière tenien bona formació pictòrica, i el seu pare era pintor; Quan filmen el mar, ho fan com els impressionistes de l’època”, exposa Païni. A partir de l’exemple dels creadors del cinema, l’exposició avança dècada a dècada posant en relació creacions cinematogràfiques amb l’art del seu temps.I amb el pas del segle XX, la tesi que l’art ha influït sempre el cinema funciona a vegades en sentit contrari. Per exemple, Païni menciona la influència del cinema de Jean-Luc Godard en la pintura surrealista. I com més endavant, més creixen els exemples d’expressions artístiques que incorporen la imatge en moviment, o els referents cinematogràfics. L’exposició “reforça” la idea del cinema com el ‘setè art’, en la mesura que ensenya com ha begut al llarg de la seva història de totes les altres arts. “Això no el dilueix com a art, el fa més interessant”, constata el comissari. Els germans Lumière al costat de mestres impressionistes; Chaplin amb els artistes d’avantguarda; Dalí amb Hitchock; O Jean-Luc Godard amb Andy Warhol i Yves Klein. Aquests són només algunes dels exemples d’associacions que presenta l’exposició. La selecció de materials inclou films, videoprojeccioins i videoinstal·Lcions, cartells, pintures, dibuixos, gravats, fotografies, vestits i llibres d’artista. Majoritàriament són pecees dels fons de la Cinémathèque française, que s’han complementat amb diverses obres de la Col·lecció ‘la Caixa’ d’Art Contemporani, amb algunes peces d’altres col·leccions, galeries i museus. El fet que el cinema hagi estat influenciat per la pintura i les altres arts (l’arquitectura, l’escultura, el teatre...), això reforça la idea que el cinema és el setè art. Això no dilueix el cinema com a art, al contrari, el fa més interessant.






