El Govern manté l'aposta per la tarifació social de les taxes universitàries

El secretari Arcadi Navarro diu que una baixada lineal del 30% costaria 47 MEUR i l'oposició li retreu que gairebé no s'incrementi el pressupost real

ACN Barcelona.-El Govern vol mantenir l'aposta per la tarifació social de les taxes universitàries en els propers cursos. Segons el secretari d'Universitats, el sistema ha funcionat bé, està sent estudiat per altres autonomies i ha permès durant la crisi que un major percentatge de joves vagin a la universitat i augmenti la proporció d'estudiants becats. A més, s'ha oposat a la resolució que va aprovar el Parlament fa setmanes demanant una rebaixa lineal del 30% de les taxes, ja que això suposaria un cost de 47 milions d'euros i també beneficiaria les rendes altes, que actualment paguen com a màxim el 25% del cost real de la carrera universitària.

Navarro ha comparegut aquest dijous a la tarda a la comissió d'Empresa i Coneixement del Parlament per parlar sobre les taxes universitàries. Ha començat elogiant "l'excel·lència" del sistema universitari català, que atreu fons europeus, estudiants espanyols i internacionals i té més repercussió científica que la mitjana europea i de la que li tocaria per població i PIB.Tot i això, ha admès que les universitats públiques estan infrafinançades i n'ha culpat parcialment el govern espanyol, a qui ha retret, a més, que no compleixi les sentències del Tribunal Constitucional que l'obliguen a traspassar la gestió de les beques a la Generalitat, uns 150 milions d'euros més, i que no tingui en compte el cost de la vida a Catalunya per distribuir les beques.Un repàs històric del finançament de les universitats permet comprovar que fins l'any 2009 l'aportació de la Generalitat va anar pujant fins els 909 milions d'euros anuals, que suposaven el 88% del total dels ingressos, i després va baixar fins els 678 milions del 2014 i un percentatge del 75%. L'aportació de l'estat en forma de beques no ha arribat mai als 47 milions d'euros anuals, menys d'un 5% del total. I l'aportació dels estudiants s'ha doblat del 2007 al 2013, arribant als 205 milions, i suposant una proporció que va passar del 10 al 20%.El 2012 el govern espanyol va desregular parcialment el cost dels graus i màsters. En els graus i màsters de professions regulades l'estudiant paga entre el 15 i el 25% del cost real, mentre que els màsters costen entre el 40 i el 50%. El 2011 els estudiants pagaven un 15% del cost dels estudis, i Catalunya va decidir augmentar-lo fins el 25% per a les rendes més altes i becar la resta, cosa que va deixar la mitjana en el 20%. Així, els graus més barats, sense beca, costen 1.516 euros per curs, i els més cars, 2.372. Els màsters costen entre 2.400 i 4.000 euros anuals.El govern espanyol dóna beques generals a les rendes més baixes que suposen una rebaixa del 100% de la matrícula. La Generalitat va establir cinc trams més de renda que tenen una rebaixa d'entre el 10 i el 50% de la matrícula, i per tant fa que els estudiants paguin entre el 12,5 i el 22,5% dels estudis. Segons la Generalitat, amb dades del 2011, més del 65% de les famílies podrien rebre algun tipus d'ajuda.Això fa, segons Navarro, que tot i que el preu màxim d'un grau a Catalunya sigui superior a, per exemple, la Comunitat de Madrid, la majoria d'estudiants catalans paguen menys que els madrilenys, gràcies als diferents trams de renda i beques establerts, que a Madrid no existeixen ja que el preu és igual per a tothom que no té beca de l'estat.Tot i així, Navarro ha comparat el preu de la universitat pública amb les escoles bressol municipals, recordant que aquestes últimes són més cares per a les famílies i ha opinat que tot i que els rectors de les universitats públiques van demanar un increment de 100 milions d'euros per al 2017, "segur que són conscients que hi ha necessitats primordials" per cobrir en l'àmbit de l'estat del benestar.Catalunya també dedica recursos propis per donar cobertura als 7.700 estudiants de famílies amb rendes baixes que l’Estat ha deixat fora de la beca general des que, l’any 2012, va introduir criteris acadèmics per a l’obtenció d’aquest ajut, com obtenir una nota mínima de 5,5. A més, el model català es veu condicionat per imposicions estatals com ara els criteris patrimonials que regeixen la concessió de qualsevol tipus de beca o ajut.Per això, el secretari d'Universitats considera que el sistema ha funcionat prou bé, que està sent estudiat per altres comunitats autònomes i fins i tot pel propi govern espanyol, ha dit. Així, creu que ha permès mantenir l'estabilitat pressupostària de les universitats, ha incrementat els recursos i no ha afectat l'accés a la universitat.De fet, el 40% de la població en edat d'estudiar va a la universitat, mentre que el percentatge el 2007, just abans de la crisi, era del 32%. Els estudiants que tenen beca han passat del 20% el 2007, al 30% el 2011 i al 44% actual. La taxa d'accés a la universitat dels fills amb pares amb estudis obligatoris o menys ha passat del 27% el 2005 al 35% el 2015, i el 55% dels universitaris no tenen cap dels dos pares amb estudis universitaris. Per últim, Navarro ha remarcat que Catalunya rep uns 15.000 estudiants cada any de la resta de l'estat, mentre que només en perd uns 3.600.La diputada socialista Alícia Romero ha demanat al Govern que hi hagi més progressivitat en els trams de renda per fixar el preu de la matrícula i que destini més diners a la universitat. Per la seva banda, Joan Giner, de CSQP, ha dit que els 47 milions d'increment anunciats pel Govern, són en realitat menys de 17, ja que 30 són la consolidació de diners que altres anys no estaven pressupostats però es gastaven igualment, i una altra part servirà per millorar les condicions laborals dels treballadors com obliguen algunes sentències judicials o millorar infraestructures antiquades.

Enviar