Els comuns busquen eixamplar "el sentit de sobirania" amb Un País en Comú
Un grup promotor de 120 persones pilotarà la construcció de la confluència d'esquerres fins a l'assemblea de la primavera
ACN Barcelona.-Els comuns avancen en la construcció del nou espai de confluència de les esquerres. Aquest dilluns s'ha reunit per primer cop de forma pública part del grup impulsor del nou subjecte polític, un equip de 120 persones –el diputat al Congrés per ECP, Xavier Domènech n'és el portaveu- que ha presentat el manifest fundacional. És el primer pas d'un procés que culminarà a la primavera amb l'assemblea. Per ara, durant aquesta fase, adopten el nom d'Un País en Comú i pretenen "eixamplar el sentit de sobirania fins arribar a totes les esferes de la vida i la política": "Hem de construir el present per decidir el futur. Es decideix construint, no en l'eterna espera", afirmen els comuns. Destaquen noms del grup promotor com el de l'economista Arcadi Oliveras o els regidors de Barcelona Gerardo Pisarello i Jaume Asens.
"A cavall entre el 15M de 2011 i l’11S de 2012 es va començar a construiruna majoria social que exigia més sobirania i més democràcia". És una de les frases del manifest fundacional dels comuns -mentre duri la fase de construcció s'aixoplugaran sota el nom d'Un País en Comú- i que explica el doble eix d'on beurà el nou espai de confluència. Al text, el grup promotor fixa que vol "eixamplar el sentit de sobirania fins arribar a totes les esferes de la vida i la política". Creuen que aquesta és una demanda ciutadana transversal però adverteixen que no pot limitar-se a un "únic tema", sense citar directament el procés. "Hem de construir el present per decidir el futur. Es decideix construint, no en l’eterna espera. Vivim en un món globalitzat. No serem un país lliure si hem de seguir els dictats per complir els objectius de dèficit, posant els interessos del capital financer i el seu deute, molts cops il·legítim, per sobre del manteniment d’un estat del benestar ja prou precari. Un país és, per damunt de tot, la seva gent", assevera el document fundacional. De fet, es defineixen com a nous, sobiranistes, progressistes, constructors de la nova política, al servei i als costat de la gent i defensors d'un poble unit i cohesionat: "Una Catalunya valenta, justa, solidària i cohesionada. Socialment i territorialment. Som els únics que podem garantir-ho". All manifest fundacional també s'erigeixen com una proposta "guanyadora i de majories: no volem només guanyar unes eleccions, venim a guanyar un país"En aquesta primera passa pública, els comuns asseguren que recullen el llegat dels que van ser pioners en la conquesta dels drets laborals, i el del qui "que van pensar i construir una república catalana fraterna amb la resta de pobles de l’Estat a l’alçada de les seves gents; dels qui no es van rendir en la negra nit franquista i van lluitar fins recuperar les llibertats". "A la fi, som fills i filles del millor del nostre país, però també filles i fills d’una nova època i d’un nou cicle que demana posar el bé comú per sobre de les sigles", assegura el text d'un espai que impulsen formacions ja existents com Podem, BComú, ICV, EUiA i Equo. A tall d'exemple, els comuns s'emparen en Barcelona per demostrar que el "nou cicle ja ha cristal·litzat" i asseguren a més que s'han "sembrat llavors de canvi arreu del territori". "Tot just ha començat. Ara, cal un pas més"En clau econòmica, volen una transformació que adapti el país als reptes del segle XXI, "un nou model productiu més sostenible, autosuficient energèticament, que transiti cap a la superació de tot allò que ha entrat en crisi". I fixen la diversitat com "la major fortalesa" social. "Venim a fer un pas endavant perquè ningú no hagi de fer un pas enrere". Al seu entendre, Catalunya necessita un espai polític, que ajudi a crear "un nou bloc històric del canvi, per a una nova època". "L’hegemonia conservadora agonitza assetjada per casos de corrupció i per la mobilització ciutadana contra la política de retallades". El grup impulsorA la reunió d'aquest dilluns hi assisteixen unes 45 persones, entre les quals l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Finalment, però, el grup impulsor estarà format per unes 120 persones, de les quals Xavier Domènech n'és el portaveu i arquitecte visible del projecte polític, al costat dels líders de partits com Podem, Albano Dante Fachín, i ICV, Ernest Urtasun. La també diputada al Congrés, Lucía Martín, també signa el manifest, així com la regidora barcelonina, vinculada a ICV, Laia Ortiz. Els politòlegs Joan Subirats i Vicenç Navarro també en són signants, com el periodista Josep Maria Balcells, entre d'altres. El calendariMés enllà del manifest, els comuns també ha presentat aquest dilluns el calendari de treball que preveuen a partir d'ara. De moment aquest dimarts posaran en marxa un web amb el manifest i un formulari on inscriure's per al procés de participació. Però de fet, no serà fins al cap d'un mes, el 21 de gener, quan un acte doni el tret de sortida a Un País en Comú, el nom que han adoptat els comuns durant aquesta fase de construcció. A finals de gener, la web mostrarà els textos zero per al procés de participació, uns documents de base que es debatran tant online com en tallers. Precisament al febrer arrencaran les sessions presencials al territori, durant els quatre caps de setmana, i un cop es tanquin el grup promotor revisarà les aportacions de la web i dels tallers. Durant aquetes setmanes, el debat dels comuns girarà al voltant de sis grans eixos: La política del comú: un nou model econòmic i ecològic; Al costat de la gent: per una societat justa i igualitària, ataquem les causes de les desigualtats; Un país sobirà: des de la fraternitat, volem decidir-ho tot; Revolució democràtica: per una feminització de la política; Un país divers: construïm el nou país entre totes i tots; i Una política global de país que inclogui a tots els territorisLes aportacions que es facin tant presencialment com via web teixiran la base dels textos de síntesi que es publicaran al març, just abans de l'assemblea constituent. El conclave que ha d'establir els objectius polítics i el model de país de la confluència de les esquerres se situarà entre finals de març i principis d'abril.






