El TC anul·la les ponències de les lleis de desconnexió en considerar vulnerats els drets dels diputats

L’alt tribunal invalida la tramitació parlamentària derivada però les lleis s’han tramitat a iniciativa de JxSí i la CUP

ACN Barcelona.-El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat les ponències parlamentàries conjuntes de les tres lleis de desconnexió en considerar que s’han vulnerat els drets dels diputats. L’alt tribunal resol així el recurs d’empara presentat per C’s . En concret, s’anul·len els acords de la Mesa del Parlament de l’1 de març i el 8 de març que van aprovar la creació d’aquestes ponències per a la redacció de tres lleis: la de protecció social catalana, de règim jurídic i de l’administració tributària. La resolució afirma també que “s’anul·la la tramitació parlamentària derivada” d’aquests acords. Tot i això, les lleis en tràmit al Parlament sobre aquestes qüestions s’han impulsat com a proposició de llei a proposta de JxSí i la CUP.

La sentència recorda que l’acord de l’1 de març de creació de les tres ponències es va obtenir amb el vot en contra del vicepresident segon, el diputat de C’s José Maria Espejo, i dels secretaris segon i tercer, el diputat del PSC David Pérez i el de CSQP Joan Josep Nuet. A més, hi van haver tres peticions de reconsideració de C’s, PSC i PPC. El 8 de març la Mesa va desestimar aquesta petició de reconsideració. El tribunal recorda que és requisit indispensable per fer ús del tràmit de ponència conjunta per a l’elaboració d’una llei que estableix l’article 126 del reglament del Parlament que la iniciativa es dirigeixi “al desenvolupament bàsic de l’establert a l’Estatut” tal i com recull l’article 62.2 d’aquest. Afegeix que “no només es tracta d’una llista tancada i taxativa de matèries sinó que a més es desprèn que són només lleis de desenvolupament bàsic” del mateix. Per al tribunal, això “exclou tota interpretació flexible o extensiva a l’hora de clarificar les iniciatives que es presenten sota la seva cobertura”. En aquest sentit, apunta que “no s’ha acreditat de cap manera l’ús de l’article 126 del reglament del Parlament per constituir una ponència conjunta, relativa a proposicions de llei sobre matèries que no encaixin en l’àmbit definit per l’article 62.2 de l’Estatut, quan els únics grups parlamentari que la volen constituir són els dos que promouen la iniciativa i quan la resta de grups parlamentaris s’hi oposen”. Afegeix que el consens dels grups parlamentaris per fer una iniciativa legislativa conjunta és “inexistent” en aquest cas.Així, afirma que la Mesa va portar a terme una interpretació i aplicació de l’article 126 del reglament del Parlament “que se separa dels termes literals” del mateix i de la seva finalitat, que recorda que és la de “constituir un marc de treball conjunt dels grups parlamentaris en ares al consens per tal d’elaborar el tet de proposicions de llei que facin referència de manera directa al desenvolupament bàsic de l’Estatut”. Sobre els drets dels diputats, conclou que els acords de la Mesa impugnats “desborden l’objecte, funció i finalitat” establerta per al procediment de ponència conjunta i considera que “imposen als recurrents la seva participació en una ponència en la que no volen integrar-se”. Apunta també que els recurrents “veuen afectada la seva llibertat d’iniciativa legislativa” i que es tracta d’una “pertorbació en el lliure i igual exercici del seu càrrec públic”. Per últim, estableix que una decisió contrària de la Mesa a la creació de les ponències no hagués afectat la iniciativa perquè els dos grups que la impulsen poden fer ús de la via de proposició de llei ordinària i fer-ho conjuntament si així ho volien. De fet, aquest és el tràmit mitjançant el qual JxSí i la CUP van tramitar les lleis ja que en el document només hi consta la signatura d’aquests dos grups parlamentaris. Actualment, la llei de protecció social catalana i la de l’agència tributària han superat les esmenes a la totalitat, mentre que la de transitorietat jurídica encara no ha arribat al ple del Parlament. C’s veu “esfondrada” la base jurídica de les normesEl portaveu de C’s al Parlament, Carlos Carrizosa, ha considerat que aquesta resolució del TC ha “esfondrat” la base jurídica que JxSí i la CUP pretenien donar a les tres lleis de desconnexió i ha afirmat que el “procés separatista queda orfe de suport legal”. Ha afegit que es va produir una “descompensació flagrant” i una “desigualtat” ja que ha considerat que només hi van estar d’acord dos grups en la creació d’aquestes ponències. “Han agafat la seva majoria escassa d’escons enfront de al resat de grups”, ha dit. “Si JxSi i CUP volien fer lleis de desconnexió era iniciativa seva, no del Parlament, no era ponència conjunta i si volien eludir mandat TC ho havien d’haver fet pels tràmits normals de la proposició de llei i tirar endavant amb iniciatives parlamentàries però no amb una ponència conjunta perquè això afecta drets de tots els diputats, i no ens poden obligar”, ha resumit Carrizosa. Per al portaveu, aquesta sentència afecta també les lleis que van presentar JxSí i la CUP.

Enviar