Mas veu el judici com una “aberració” i defensa que la independència “no és un crim”
L’expresident de la Generalitat espera que la unitat al voltant del referèndum es mantingui fins al final
ACN Barcelona.-L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha qualificat el judici contra ell i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau com una “aberració” i ha defensat que la independència i l’Estat català no són un crim sinó un objectiu polític, ciutadà, social, econòmic i cultural”. Just abans d’entrar a la cimera pel referèndum, Mas s’ha referit al judici per haver organitzat el procés participatiu del 9-N que avui s’ha conegut que se celebrarà del 6 al 10 de febrer. Mas ha celebrat la coincidència de la data del judici amb la cimera pel referèndum, una reunió que reflecteix l’ampli pluralisme de la societat catalana. I ha confiat que la unitat amb el referèndum que es manifesta aquest divendres es mantingui fins al final.
Mas ha ironitzat que avui han rebut “una felicitació de Nadal espacial”, la data del judici per haver comès un “gran delicte” com és haver escoltat la gent, haver posat les urnes i que els ciutadans poguessin votar. “Amb quin objectiu? Saber si al poble de Catalunya hi havia majoria a favor d’un estat independent o si era al contrari”, ha afegit. Segons Mas, el judici pel 9-N diu “molt poc del tarannà democràtic de l’estat espanyol” i ha considerat que fins i tot deu “avergonyir” a alguns que l’estan promovent. És una manera, ha apuntat l’expresident, de “renyar i castigar” la gent per defensar unes determinades idees que s’haurien de tractar per la via del diàleg i de la política.“Anirem al judici del febrer amb la cara molt alta, el sentit del deure complert, sabent que si ens hi trobéssim hauríem de tornar a fer el mateix, perquè escoltar la democràcia és el que correspon a un país com Catalunya i el que ens convé si volem ser un país d’alta qualitat”, ha afirmat.D’altra banda, Mas ha celebrat que el dia que es fa pública la data del judici se celebri la cimera pel referèndum. Una trobada de “gran espectre, de gent diferent que probablement no votaria a favor de la independència” i que reflecteix l’ampli pluralisme de la societat catalana a favor de decidir el futur del país. “Espero que aquesta unitat amb el referèndum es mantingui fins al final”, ha conclòs.






