Un informe internacional creu “impossible” traslladar les pintures del MNAC a Sixena sense danyar-les “irremeiablement”

La doctora Simona Sajeva considera que separar les pintures murals dels suports que les aguanten els provocaria danys “greus”

ACN Barcelona.-Un informe de la doctora Simona Sajeva, directora de l’estudi d’Enginyeria aplicada a la conservació, Interfaces, amb seu a Palerm, determina que el trasllat de les pintures del Monestir de Sixena que hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és “impossible” sense danyar “irremeiablement i de manera objectiva” el material. L’estudi d’aquesta experta, de “reconegut prestigi internacional” segons s’indica des del MNAC, s’ha presentat aquest divendres al jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca per afegir-lo a la causa que estudia el cas del trasllat.

Les dificultats i els riscos que assenyala l’informe de Sajeva fan referència tant a la necessitat de mantenir els suports actuals com a les condicions de conservació al Monestir de Sixena. Els suports de les pintures, expressos per a la instal·lació al MNAC, fan “impossible” el trasllat, segons el criteri de l’experta. La separació d’aquests suports infringiria danys “greus” a les obres d’art i suposaria la “pèrdua total” de les parts restituïdes, que tenen també valor patrimonial, segons ha subratllat el MNAC. Altres punts rellevants de l’informe fan referència a les condicions de la sala capitular per la presència de bacteris i sals minerals a les pedres dels murs que, durant decennis, fins que es va reconstruir la teulada a la dècada de 1990, han estat a la intempèrie. També assenyala la presència de ciments i de formigó armat, fruit de restauracions anteriors. El MNAC indica que aquests materials són “del tot incompatibles” amb la conservació del patrimoni i “encara menys” amb la de pintures murals “en un estat tan fràgil” com les de Sixena. A més, des del MNAC s’indica que Sajeva també ha fet una sèrie de consideracions històriques sobre l’evolució dels principis de conservació que li permeten afirmar que l’extracció a strappo de les pintures de Sixena “va ser coherent” amb les recomanacions de restauració de l’època a Europa, i una actuació “justificada” tenint en compte les circumstàncies d’urgència “extrema” en les quals es va fer, és a dir, la guerra civil en curs i l’estat, tant de la sala capitular com de les restes de pintura danyades greument desprès de l’incendi del 1936. Assenyala també que en aquest moment no hi ha “cap circumstància de perill” per a les pintures, raó per la qual qualsevol decisió s’hauria de prendre “de forma reflexiva i sense precipitació”.

Enviar