Tortell Poltrona i Albert Pla aterren a L’Auditori per Nadal
El pallasso i el músic repeteixen col·laboració amb l’espectacle ‘PP’, estrenat l’estiu passat
ACN Barcelona.-Tortell Poltrona i Albert Pla aterren aquestes festes de Nadal a L’Auditori per fer una breu temporada de l’espectacle conjunt ‘PP’, estrenat el passat mes de juny al Circ Cric i que també es va passar per L’Acustiqueta de Figueres al setembre. De fet, es tracta d’una reedició d’aquell muntatge, gestat a “l’escola dels somiatruites”, és a dir, al circ del Montseny que gestiona Poltrona, amb lleugeres variacions. A ‘PP’, Poltrona i Pla canten cançons i fan números de clown, cadascú en el seu paper però contagiant-se l’un a l’altre les seves respectives disciplines. “És un concert que va passant a desconcert”, el definia Poltrona aquest divendres abans d’un primer passi per familiars i amics. ‘PP’ es representarà a la sala Tete Montoliu del 26 al 30 de desembre.
El xou dels dos artistes s’allarga una hora i quart i combina una selecció de cançons d’Albert Pla “adaptables per a tot tipus de públics” (ha matisat Poltrona), més alguna sorpresa, amb números de clown marca de la casa de Jaume Mateu (Tortell Poltrona). “És un concert, que va passant de concert a desconcert, en funció de les coses que ens van succeint. Perquè el treball escènic és un joc, com diuen els francesos”, comenta Mateu. Pla comanda la parcel·la musical, però Poltrona no es queda enrere: també canta i toca el saxo. D’altra banda, Pla no es limita a cantar i tocar la guitarra i participa en els números de clown del seu company. “Jo penso que ell es posa molt en el meu paper”, diu Poltrona de Pla, afirmació a la qual el músic respon amb idèntiques paraules. Però més enllà de qui fa què, de l’espectacle es desprèn la bona entesa escènica entre tots dos artistes.L’esperit dels “somiatruites” sobrevola l’espectacle. És a la seva escola, de fet, on els dos artistes van pensar i crear ‘PP’. Darrere de tot plegat, una simpàtica reivindicació: “El dels somiatruites potser seria l’himne que hauríem de posar a la nostra nació. Una nació de somiatruites que ens agradaria que moltes coses no fossin com són”.






