El MNAC considera que l’Aragó ha aportat informació “insuficient i imprecisa” sobre l’estat real del monestir de Sixena

El Museu Nacional demana l’entrada d’especialistes a la sala capitular aragonesa i reitera la “impossibilitat” de traslladar les pintures sense danyar-les

ACN Barcelona.-El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat al Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca la seva resposta al requeriment del 2 de novembre en què s’ordenava el trasllat de les pintures de Sixena. L’escrit del MNAC recorda que es tracta d’una sentència provisional que pot ser revocada, “i per tant qualsevol mesura que s’adopti ha de ser reversible”. Igualment, el Museu Nacional considera que l’Aragó ha aportat informació “insuficient i imprecisa” sobre l’estat real del monestir de Sixena. “La documentació del Govern d’Aragó no compleix els requisits mínims exigibles, mostra un desconeixement absolut de les necessitats de conservació de les pintures i es limita a assegurar que la sala reunirà les condicions necessàries, sense aportar els estudis ni les dades tècniques que així ho avalin”, afirmen des del MNAC. Per això, el museu català demana l’entrada d’especialistes a la sala capitular aragonesa i reitera la “impossibilitat” de traslladar les pintures sense danyar-les.

El Museu Nacional es basa en els diferents informes científics –entre els quals el de la doctora Simona Sajeva, una de les més prestigioses especialistes mundials en la matèria- que assenyalen “l’extrema fragilitat i els greus riscos” que suposaria qualsevol moviment de les pintures. La doctora Sajeva assenyala que és necessari mantenir els suports actuals per preservar les pintures i que la separació d’aquests suports “comportaria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que suposen un 30% del total, i tenen també un valor històric”. Igualment, des del MNAC s’afirma que no s’ha aportat ni existeix un diagnòstic preliminar ni un estudi climàtic de la sala capitular del monestir de Sixena. “No s’ha estudiat ni l’estat de les pedres ni la presència de microorganismes. No queden clares les solucions adoptades per a les obertures de llum natural, molt perjudicial per a la conservació de les pintures”, han enumerat des del Museu Nacional. “Tampoc es proporcionen dades tècniques sobre el sistema de climatització, ni es detallen les instal·lacions d’il·luminació i els nivells de radiació ultraviolada i radiació visible que podrien incidir als arcs. Ni es preveu un estudi climàtic una vegada finalitzades les obres per a comprovar quina és la resposta de les sales i de les instal·lacions abans de que ingressin en elles obres d’art d’extrema fragilitat”, han lamentat des del MNAC, que incideix en el fet que la informació aportada pel mateix Govern d’Aragó confirma la presència “d’elements de ciment armat als murs perimetrals i als arcs”. “Aquest ciment armat és incompatible amb estructures i materials històrics ja que crea una barrera per a la circulació de la humitat i provoca l’aparició de sals complexes i eflorescències”, han assenyalat des del Museu Nacional, que veu “imprescindible” conèixer a fons la situació de la sala capitular aragonesa, incloent-hi els accessos. En aquest sentit, el MNAC sol·licita que es faci un requeriment al Govern d’Aragó i a la Comunitat Religiosa per tal que autoritzin l’entrada als especialistes designats per ell, tant del seu personal intern com de la doctora Sajeva per realitzar els estudis necessaris in situ. Es reclama també accés a tota la documentació tècnica sobre les intervencions realitzades fins aquesta data i que es facilitin els contactes i les entrevistes amb tots els professionals que hagin intervingut o hagin d’intervenir. Finalment, el Museu Nacional també torna a sol·licitar que la jutgessa realitzi una inspecció a les pintures, tal com es troben exposades i conservades en l’actualitat.

Enviar