El PP rebutjarà el referèndum al seu congrés i plantejarà reformar la Constitució "amb consens des del punt de partida"

Els populars aposten a la seva ponència per un Estat "autonòmic", per una modificació "prioritària" del sistema de finançament i per donar més pes a la Conferència de Presidents

ACN Barcelona.-El Partit Popular ha presentat la ponència econòmica i d'administració territorial que discutirà i provarà en el proper congrés dels populars, previst per al febrer. En aquest text, el partit deixa clar que vol que el seu document estratègic en matèria territorial tancarà la porta a qualsevol possibilitat d'admetre la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, i rebutjarà les iniciatives "unilaterals" en aquest sentit. La ponència també parla de reformar la Constitució espanyola, però condicionant-ho a que hi hagi un "consens des del punt de partida", pactant abans d'iniciar la modificació quins elements es tocaran i fins a quins límits. El text del congrés dels populars també aposta per un model d'Estat basat en "les autonomies", barrant el pas així a les iniciatives més federals que puguin aparèixer, es reivindica "el paper del Senat" i es pretén donat més pes a la Conferència de Presidents Autonòmics.

Els populars celebraran al febrer el seu XVIII congrés del partit. Poc a poc van fent-se públiques les ponències marc amb les que es treballaran, i aquest dilluns ha sortit a la llum el text que inclou el posicionament que adoptarà la formació liderada per Mariano Rajoy envers el conflicte territorial i el model d'Estat. En aquest sentit, el document defensa "la sobirania nacional", de la que assegura que "és exclusiu titular el poble espanyol". "Defensem la integritat de la sobirania nacional, com a qualitat inherent i indelegable del poble espanyol, de la qual ningú pot disposar de forma autònoma i que ningú hauria de qüestionar de forma unilateral", s'afirma amb rotunditat, afegint que el PP "reafirma que no cap al nostre país, en la nostra Constitució i en el nostre ordenament jurídic, un referèndum d'autodeterminació". A més de tancar així la porta a cap possibilitat de pactar una consulta, la ponència destaca que això "ve a reconèixer el valor de la unitat de la Nació Espanyola, com a suma de vocacions i voluntats". Com a resposta al conflicte territorial –tot i que no s'emmarca exclusivament en aquest camp-, el text que el PP debatrà accepta l'impuls d'una reforma de la Constitució espanyola, tot i que condicionada a posar-hi límits i topalls. "Qualsevol reforma que es plantegi ha d'anar inexcusablement acompanyada d'un consens en el punt de partida i en l'horitzó d'arribada. Ha d'existir un acord previ sobre quins problemes es detecten i quines solucions es plantegen. Ha de definir-se clarament de quina forma es van a abordar i quin grau d'acord existeix sobre aquest tema", asseguren al document els populars, que avisen que fer una reforma de qualsevol altra manera "suposaria un exercici polític irresponsable i arriscat, ja que qualsevol reforma constitucional hauria de concitar el consens assolit per a la seva aprovació". Respecte del model d'Estat, el PP no parla en cap moment d'una evolució ni de grans diferències amb l'actual, i es limita a plantejar un aprofundiment de "l'Estat autonòmic" i "de les autonomies". "El Partit Popular defensa un model basat en els principis constitucionals de la indissoluble unitat de la Nació espanyola i la garantia del dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. Creiem en les virtuts de l'Estat Autonòmic i en els avantatges que aporta en la proximitat a les preocupacions, problemes i particularitats de cada Comunitat Autònoma i dels seus ciutadans. De la mateixa manera que considerem que aquesta proximitat no hauria de suposar un motiu per distanciar-se d'aquest gran projecte compartit que és Espanya", expliquen al text. De la mateixa manera, els populars aposten per "una millora del model autonòmic dirigida al seu enfortiment i basada en la lleialtat constitucional i institucional, prenent com a base les premisses que estan en els pilars del pacte constitucional de 1978 i atenent també als grans reptes que afronta el país". En aquest sentit, qualifiquen "d'objectiu prioritari" l'impuls d'una "reforma del sistema de finançament autonòmic, que ha de garantir una oferta bàsica de serveis essencials igual per a tots els ciutadans, independentment del seu lloc de residència i, per tant, amb igualtat d'oportunitats en termes d'accessibilitat i de qualitat". "La reforma ha de procurar un ritme de creixement estable de la despesa en els serveis essencials, a partir de la definició d'una oferta comuna bàsica en tot el territori nacional, garantint un finançament suficient dels mateixos", afegeixen. Això, però, no els impedeix avisar que podria aprofundir-se en un major control de les comunitats i en l'exigència d'eliminar alguns organismes. "Considerem precís assegurar la màxima eficiència en l'ús dels recursos i la màxima eficàcia en la gestió de les Administracions. Per aquest motiu, el Partit Popular seguirà donant suport al procés de reforma de les Administracions Públiques, per suprimir duplicitats, solapaments i estructures innecessàries per a la correcta prestació de serveis públics, i consolidar el desenvolupament de l'administració electrònica", afirmen.La relació amb les autonomies i el "diàleg" permanentD'altra banda, la ponència vol ser també una "reivindicació" dels "mecanismes existents per conjugar el diàleg entre el govern de la Nació i les Comunitats Autònomes i per afavorir la coresponsabilitat en l'exercici de les seves funcions", que considera "perfectament vàlids, i que han de ser reforçats com a tasca essencial per enfortir els pilars del benestar". És per això que parlen "d'impulsar el paper de la Conferència de Presidents com a òrgan de cooperació multilateral entre el Govern de la Nació i els Governs Autonòmics, per a la deliberació d'assumptes i l'adopció d'acords d'interès per tots ells". "Considerem necessari transcendir de la concepció d'aquest òrgan com un fòrum perquè cadascun exposi els seus problemes, de manera que entre tots es puguin proposar solucions, de manera que es puguin valorar necessitats i expectatives, i plantejar una forma conjunta d'abordar-les amb eficàcia i amb èxit", expliquen els populars. En aquest sentit, el PP lliga això al Senat, lloc que vol que sigui "seu permanent" de la Conferència de Presidents. I, a més, en un moment on altres partits defensen la desaparició, reducció o reforma total d'aquesta cambra, els populars aposten per "reforçar el paper del Senat com a Càmera de representació territorial, la seva configuració com a fòrum principal per al debat de qüestions d'aquesta naturalesa, la seva capacitat com a espai de concertació d'aquestes matèries, i la seva posició en la tramitació d'iniciatives legislatives d'especial incidència autonòmica".Per últim, enmig de l'anomenada operació diàleg amb Catalunya, el PP deixa per escrit en aquesta ponència que per al partit, és essencial "prioritzar el diàleg, dins de la llei i dins de la lleialtat", perquè ho consideren un "mecanisme per construir èxits col·lectius i avanços concrets". "Creiem en la cultura del diàleg i creiem en el valor dels acords", conclouen.

Enviar