Un jutge d’Alacant insta la Generalitat a traduir al castellà argumentant que el català no és oficial al País Valencià

El magistrat considera una “imposició” i un “atac directe” el document perquè les llengües cooficials “no són coincidents”

ACN València .-El titular del jutjat contenciós administratiu número 3 d’Alacant, José María Magán, ha enviat un requeriment a la Generalitat de Catalunya perquè en el termini de 10 dies enviï una traducció al castellà d’un escrit remès en català argumentant que no pot ser admès com a vàlid en no existir reconeixement legal ni ser admesa la llengua catalana com a llengua cooficial al País Valencià. A la resolució, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià aquest dimarts, el jutge assenyala que en el procés contenciós, plantejat d’ofici per una qüestió de competència territorial, es va remetre a les parts que es pronunciessin al respecte. El magistrat indica que l’administració demandada, la Generalitat, va presentar al deganat dels jutjats d’Alacant el passat 23 de desembre un escrit redactat “segons sembla, en llengua catalana”. El jutge indica que no pot ser admès com a vàlid i el retorna perquè el tradueixi al castellà.

Entre els raonaments jurídics exposats, Magán considera que planteja un problema jurídic “insalvable” que la Generalitat parteixi de la “extraterritorialitat de la llengua autonòmica catalana que mai ha estat reconeguda per la Comunitat Valenciana en cap dels estatuts d'autonomia fins ara promulgats”. El jutge indica que en l’àmbit judicial les qüestions lingüístiques es troben regulades per l'article 231 LOPJ 6\/1985, i en el mateix sentit, l'article 142 LEC 1\/2000, que permeten utilitzar a qualsevol de les parts litigants, a més del castellà, la llengua que sigui també cooficial a la comunitat autònoma en el territori tinguin lloc les actuacions judicials, que tindran plena validesa, tant oralment com per escrit. Així mateix, recorda que succeeix el mateix amb el procediment administratiu comú, on les actuacions realitzades en una llengua oficial autonòmica diferent al castellà produeixen plens efectes sense necessitat de ser traduïdes al castellà.En la seva resolució assenyala que s’hauran de traduir d’ofici al castellà en cas que els documents “ excepte si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident”, segons la LOPJ 6\/1985. En aquest sentit, indica que “aquest és el problema de l'escrit tramès per la Generalitat de Catalunya, i que impedeix que el mateix pugui ser vàlidament admès en l'àmbit de la Comunitat Valenciana”. Llengües "no coincidents" En aquesta mateixa línia, el jutge exposa que les llengües cooficials “no són coincidents” i que “la llengua en què l'escrit remés està redactat (català) no és coincident amb la declarada oficial a la Comunitat autònoma a la qual l'escrit es dirigeix (Comunitat Valenciana), i que és únicament la llengua valenciana. Aquesta qüestió ja va ser lliurement decidida i resolta per la Comunitat Autònoma Valenciana: l'única llengua oficial de la Comunitat Valenciana, a més del castellà, és el valencià, no el català”.Per acompanyar aquesta decisió Magán recorda que la Generalitat de Catalunya ja va ser advertida en una sentència del 2012 del jutjat contenciós número 1 de Lleida “en la qual es va negar qualsevol tipus d'extraterritorialitat de la llengua catalana respecte a la Comunitat Valenciana ni als ciutadans valencians”. El jutge hi veu “imposició” i “atac directe”El jutge assenyala que “el que no pot pretendre la Generalitat de Catalunya és imposar la seva llengua autonòmica cooficial a una altra comunitat autònoma” i afegeix que considera “un atac directe al que lliurement ha decidit la Comunitat Valenciana i ha positivitzat en la seva norma autonòmica de màxim nivell, a més d'una falta de lleialtat institucional”Magán indica que l'única possibilitat que un document redactat en llengua catalana tingui efecte en una altra comunitat autònoma únicament és possible entre Catalunya i les Illes Balears; i viceversa, perquè les Illes Balears “sí que va decidir en el seu moment que la llengua catalana seria també llengua cooficial en aquesta comunitat”, en virtut del seu estatut d’autonomia però que en el cas del País Valencià, “és evident que no es fa cap menció a cap tipus de cooficialitat de la llengua catalana”.Així mateix incideix que si Catalunya vol que les seves resolucions tinguin algun tipus d'eficàcia jurídica respecte a ciutadans valencians “no li queda més remei que traduir-les al castellà” i que segons els estatuts valencians no es pot admetre “rastre jurídic que permeti afirmar, com fa la Generalitat de Catalunya en l'acte administratiu impugnat, que a la Comunitat Valenciana es parla català”.En aquest sentit, indica que el fet que el valencià pugui ser una variant del català “pot ser objecte de discussió lingüística, però jurídicament la qüestió aquesta resolta des de fa dècades: no estem davant d'una mateixa llengua”, assenyala Magán, que indica que procedeix retornar l’escrit i ser traduït.

Enviar