Salut substitueix el VISC+ pel PADRIS, un programa públic per fer més i millor recerca reutilitzant dades de pacients

Comín admet les dificultats per aprovar el nou programa, que té "l'aval tècnic, polític i social" i que només serà accessible per als centres d'investigació públics

ACN Barcelona.-El Departament de Salut posarà en marxa aquest any el Programa d'Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut (PADRIS), que substituirà el polèmic VISC+ ideat per l'anterior conseller, Boi Ruiz. El pla, que serà gestionat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) se suma al Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS). Les dades dels pacients, anonimitzades, només les podran utilitzar centres de recerca públics, sempre de forma justificada i proporcionada i sota la vigilància d'un comitè ètic.

(En aquesta actualització, s'ha afegit informació referent al final de l'acte de presentació)El PADRIS s’implementarà en tres etapes. Durant el primer semestre del 2017 el programa es dotarà dels òrgans de governança i es definiran els procediments per tramitar les sol·licituds de plans de recerca. Entre el 2017 i el 2018 es farà el desplegament i consolidació del programa. Finalment, entre el 2019 i el 2020 el programa estarà plenament operatiu i s'avaluarà el seu funcionament.El programa l'ha presentat aquest dijous a la tarda el conseller de Salut, Antoni Comín, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i té per objectiu posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades i permetre així l’impuls de la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut. Aquesta fita es podrà assolir mitjançant l’accés a la reutilització i creuament de les dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) per a la recerca, d’acord amb el marc legal i normatiu, els principis ètics i de transparència envers la ciutadania.El potencial de gestió, reutilització i anàlisi d’aquestes dades obre les portes a fer més i millor recerca científica, en un temps d’execució menor, amb uns costos inferiors, i amb un major nombre de pacients involucrats que podran ser seguits en períodes temporals molt més llargs.La reutilització i creuament de les dades massives sanitàries podrà facilitar estudis com, per exemple, el seguiment i la vigilància de fàrmacs, dispositius o implants mèdics de recent introducció, la detecció d’interaccions i efectes adversos que els estudis clínics habituals no hagin posat de manifest, desenvolupar estudis d'efectivitat comparada, seguiment de cohorts de pacients o ampliar el coneixement sobre les malalties minoritàries.El PADRIS vol també millorar el posicionament de Catalunya en el panorama internacional com a territori de referència en la societat de la informació especialitzat en serveis d’alt valor afegit i que promou la innovació com a motor de la millora de la salut dels ciutadans i de la competitivitat del seu model productiu.Per gestionar el programa, l’AQuAS es dotarà dels òrgans de govern i control i els recursos tecnològics i humans necessaris per al compliment de les funcions de direcció estratègica, vigilància, assessorament i execució operativa, anonimització i relació de les dades del conjunt del SISCAT per a les finalitats de recerca, innovació i avaluació.Les dades anonimitzades i desidentificades seran accessibles als investigadors dels centres de recerca acreditats per la institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), els agents del SISCAT i els centres de recerca universitaris públics, així com la mateixa administració sanitària.Aquests actors només podran accedir a les dades sota el compliment dels criteris establerts per garantir el respecte als principis ètics, de seguretat i d’anàlisi de riscos del PADRIS i sempre amb l’aval d’un comitè ètic d’investigació. Els principis ètics que estableix el programa són el respecte a les persones, solidaritat de pacient a pacient, justícia, eficiència, transparència, recerca responsable i protecció de les dades personals.Per tal d’assegurar el benefici per a la ciutadania i per al sistema sanitari de l’ús de les dades, les sol·licituds de dades aniran acompanyades de la descripció dels projectes de recerca, una justificació detallada de l’interès científic de l’estudi, el seu alineament amb els plans estratègics, una descripció del benefici potencial en la salut de la ciutadania i en el sistema sanitari. Així mateix, els usuaris de les dades es comprometran a fer públics els resultats científics obtinguts i l’AQuAs posarà en marxa accions de comunicació i de suport a la implementació dels resultats científics. Les dades de salut de les persones són propietat inalienable de cada persona. Així mateix, segons el departament, cada persona té el deure moral de contribuir al bé comú i a la vegada el dret de beneficiar-se’n --quan ho necessiti-- mitjançant l’accés a la xarxa assistencial i als resultats de la recerca. El programa també contempla el dissentiment o negativa (“opt-out” en anglès) a la utilització de dades personals.Durant els darrers anys, el sistema de salut de Catalunya s’ha beneficiat de la implantació de la Historia Clínica Compartida o la Recepta Electrònica. Aquest desplegament ha comportat millores relacionades amb els processos assistencials i alhora ha generat una gran quantitat de dades i informació.El PADRIS substitueix el VISC+, que va causar polèmica política i social perquè inicialment es permetia l’accés a les dades sanitàries a empreses privades. Posteriorment aquest extrem es va canviar.Durant la presentació, el conseller Comín ha admès que el pla ha costat d'aprovar a causa del "context" difícil en el qual es va idear el VISC+, però ha dit que ara el programa té "l'aval tècnic, polític i social". En un sentit similar, ha dit que "la sanitat del segle XXI no es pot fer sense participació ciutadana".Toni Dedéu, director de l'AQuAS, ha dit que el fet de tenir una població de 7,5 milions com a possible objecte d'estudis científics és una oportunitat "única al món".Durant el procés de participació per crear el PADRIS s'han rebut més de 500 propostes, i de moment s'han aprovat 12 programes de recerca, amb més de 30 centres i 200 investigadors involucrats. També hi ha 25 programes d'atenció primària.Comín defensa que el PADRIS encamina cap a les aspiracions de ser "la 'Finlàndia de la salut'"Els participants a la taula rodona de l'acte de presentació han coincidit a celebrar el projecte PADRIS com un "pas endavant" i, fins i tot, "una autopista" per a la recerca en salut, excepte el director de l'Institut Clínic Respiratori (ICR), Àlvar Agustí, que s'ha mostrat més escèptic i ha avisat que accedir a milers de dades i gestionar-les no es tradueix automàticament en avanços científics. En la clausura de l'acte, Comín ha recordat que el projecte és la resposta a una moció del Parlament aprovada a finals del juny passat que va tancar el "llarg debat" del VISC+ i que va reclamar, en substitució, un programa de big data amb una gestió exclusivament pública. El conseller ha assegurat que el projecte presentat aquest dijous satisfà les exigències que recollia la moció de garanties, transparència, anonimització, proporcionalitat i centralització de les dades i, també, sobre la governança del programa. Comín ha conclòs que el PADRIS és un projecte encaminat a assolir les aspiracions de tenir el "millor" sistema sanitari públic i ser "referent internacional" en recerca i salut. Les aspiracions "de ser la 'Finlàndia de la salut'", ha condensat.

Enviar