Els presidents autonòmics celebren que s'obri el debat per canviar el model de finançament

La Conferència de Presidents posa la mirada sobre el valor de les despeses i una possible harmonització fiscal

ACN Madrid.-El assistents a la Conferència de Presidents han celebrat que la reunió hagi servit per donar el tret de sortida al debat sobre un canvi en el model de finançament autonòmic. Així ho han declarat els presidents en sortir de la trobada celebrada aquest dimarts a Madrid, a la que no han acudit ni el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ni el lehendakari basc, Íñigo Urkullu. De les declaracions dels presidents assistents se'n desprèn que encara hi ha moltes diferències, però tenen voluntat d'acordar la reformulació del sistema de finançament i posen la mirada en una possible harmonització fiscal i en la quantificació de la despesa social a cada territori.

Les propostes de cada comunitat autònoma no permeten, de moment, esbossar com podria ser el nou model de finançament. Les diferències i les reclamacions de cada president han mostrat coincidències però també notables diferències. On sí han estat del tot d'acord els assistents a la Conferència és en congratular-se perquè després d'any de demanar-ho, ara s'obre el meló del finançament autonòmic, amb la creació del grup d'experts que hauria de dissenyar el nou sistema. Algunes de les intervencions posteriors a la trobada van, justament, en aquesta línia, i han marcat el debat també a dins de la reunió. La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha explicat que "sense voler assenyalar ningú", creu que hi ha comunitats, com la de Madrid, que es permeten baixar impostos i "acusen altres de pagar els seus serveix públics". És per això que ha demanat una "harmonització fiscal" per evitar "paradisos fiscals dins un mateix país". A més, ha demanat "conèixer en quina situació està cada comunitat, els trams d'impostos, la mitjana, i analitzar perquè cadascú està en un lloc o altre". Una alta idea semblant ha posat sobre la taula el president d'Astúries, Javier Fernández, que ha plantejat analitzar "el cost de la prestació dels serveis públics" a cada territori per saber quants diners necessita cada comunitat per poder-los oferir en igualtat de condicions. "Independentment de si els impostos són més alts o no, els costos de prestació de serveis són més alts en uns llocs que en altres", ha dit. Des del País Valencià, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha congratulat que des d'aquesta Conferència de Presidents s'estableixen "mecanismes federals que s'adeqüen a la realitat del país". A més, el valencià ha celebrat que 2017 "sigui l'any del canvi de model de finançament, que ha de garantir la suficiència financera i donar cobertura a l'equitat i al conjunt competencial que hi ha transferida. I és que per a Puig, "o es canvia el model de finançament o l'estat autonòmic no és viable". Amb tot, ell planteja que les comunitats com la seva "necessita els recursos" que li permeten l'augment d'alguns impostos i ha posat sobre la taula també la possibilitat que l'Estat assumeixi part del deute de les autonomies derivat dels préstecs del FLA. Per la seva part, el president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Paje, ha avisat del perill de "fer un nou model de finançament només amb la perspectiva de la despesa". "Ha quedat molt clar que quan fem el model de finançament ha de figurar què val cada servei públic a cada territori, i al mateix temps, que figuri també el tracte fiscal que li dona cada govern als ciutadans", ha reclamat.Des d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha celebrat que es doni "el tret de sortida al debat" i ha demanat incloure en les reformes que els treballadors públics puguin canviar d'autonomia sense cap impediment. A l'extrem més contrari a l'harmonització fiscal que ha plantejat Andalusia s'ha situat Madrid. Cristina Cifuentes ha reclamat un sistema de finançament "més senzill, més clar, sense mecanismes tan de doble o triple volta per fer el que cal a cada comunitat i sobretot consensuat amb tothom i no de manera bilateral com es va fer amb l'anterior, amb Zapatero i el tripartit català". En aquest sentit, ha carregat contra la proposta andalusa defensant que Madrid pugui baixar impostos, atraure empreses, ciutadans o grans fortunes. "Plantegem un sistema basat en la solidaritat, i garantint la prestació dels serveis a totes les comunitats. A partir d'aquí, qui gestiona bé o té més capacitat, ha de poder incentivar", ha dit. Des de les Illes Balears –una de les autonomies més criticades per la seva política fiscal segons algunes fonts de la reunió- la presidenta, Francina Armengol, ha dit que ella "està en contra del 'dumpping fiscal' i que cada comunitat utilitzi els impostos per atraure més gent o empreses". Però tot i això, ha remarcat qe està contra l'harmonització perquè el seu govern demana "més capacitat de competència sobre els impostos, perquè els impostos són un mecanisme de redistribució de la riquesa". "Sobre els nostres impostos hem de decidir nosaltres, nosaltres defensem el federalisme fiscal. No té lògica demanar més capacitat i que no puguem decidir què pugem i què no", ha sentenciat. Critiques a PuigdemontL'absència de Puigdemont i Urkullu ha provocat les crítiques d'alguns dels presidents autonòmics, tot i que el missatge més generalitzat ha estat el de "lamentar" la decisió del català i del basc sense entrar a valorar més la situació ni els motius. Des d'Andalusia, per exemple, Díaz creu que ha estat "una oportunitat perduda" per a Catalunya i Euskadi. "Aquests espais serveixen per al debat i el diàleg. I sempre no estem d'acord i tenim discrepàncies, però estar en un fòrum de debat és bo per a tothom. M'hauria agradat que estiguessin tots. I espero que sigui així en el futur", ha dit. Un missatge semblant ha tingut el president de la Generalitat Valenciana. Ximo Puig ha considerat "desitjable i positiva la participació" de tots els territoris "cadascú amb la mirada que tingui" sobre l'Estat. A més, ha lamentat especialment l'absència de Puigdemont perquè valencians i catalans "tenen moltes correlacions, culturals, econòmiques i comercials".Des de Madrid, Cristina Cifuentes ha "lamentar que no hagin vingut dos dels presidents" i ha considerat que "ha estat una oportunitat desaprofitada" per part de Catalunya i el País Basc.Per últim, una de les veus que ha sortit en defensa del president català i el lehendakari ha estat la presidenta de Navarra, Uxue Barkos, que s'ha negat a valorar negativament la seva absència. "De cap manera gosaria mai criticar les decisions que legítimament han pres dos presidents en les seves funcions. No comparteixo els que parlen d'error. Si de cas, l'error pot estar en les actituds que ens han portat fins aquí", ha dit.

Enviar