La Galeria Mayoral homenatja a Londres l'art antifeixista de la guerra civil
L'exposició 'Art Revolutionaries' reprodueix el Pavelló de la República de París, on Miró i Picasso van exposar-hi algunes de les seves millors obres l'any 1937
ACN Londres.-La Galeria Mayoral ha inaugurat aquest dimecres a Londres l'exposició 'Art Revolutionaries', que recorda la participació republicana a l'Exposició Universal de París, l'any 1937. Coincidint amb el 80è aniversari de l'anomenat Pavelló de la República, s'ha volgut fer un homenatge "als quatre artistes que es van comprometre a defensar la democràcia i la llibertat en plena guerra civil espanyola: Joan Miró, Pablo Picasso, Alexander Calder i Julio González" ha explicat Jordi Mayoral, director de la Galeria. L'exposició no només contextualitza obres clau que es van exposar al pavelló com el 'Guernica' de Picasso o 'El Segador' de Miró sinó que busca endinsar el visitant en "l'atmosfera republicana".
Amb el seu compromís antifeixista i la seva decisió de participar al Pavelló de la República, Miró, Picasso, Calder i González van fer que aquest espai "esdevingués un fet històric i un gran capítol de la història de l'art", explica Mayoral. Projectat pels arquitectes Josep Lluís Sert i Lluís Lacasa, el pavelló tenia tres plantes i 1.100 metres quadrats. Obres com el 'Guernica' de Picasso, 'El Segador' de Miró o 'Font de Mercuri', d'Alexander Calder, entre d'altres, explicaven la realitat cultural, social i política que es vivia a Espanya l'any 1937, en plena guerra civil. "Genis com Miró o Picasso es van comprometre a fer el que creien que era just", explica Mayoral i assegura que va ser durant aquest període que "van produir les obres més importants de la seva vida". El director de la Galeria Mayoral destaca el seu "exemple de compromís, de lluita i honestedat".Reproduir l'atmosfera de la RepúblicaLa proposta de la galeria Mayoral, que és efímera, mostrarà des del 17 de gener i fins al 10 d'agost, "l'atmosfera republicana". Per això, a més d'algunes obres com 'El Segador' de Miró, s'ha reproduït també el mobiliari del Pavelló, s'hi ha afegit pòsters, s'ha intentat ser fidel a la disposició de les obres i, a més, el fil musical reprodueix cançons com 'Ay Carmela!', 'No Pasarán' o 'La Internacional', que sonaven en aquell moment. "Volem que el visitant visqui aquesta exposició d'una forma global i transversal, no només amb les obres d'art, que són les grans protagonistes, sinó també arrodonint-ho amb l'escenografia". A més, 'Art Revolutionaries' aporta una gran quantitat de fotografies, retalls de premsa i revistes que "ajuden a contextualitzar i arrodonir" la visita.'El Segador', símbol de la doble derrotaL'exposició 'Art Revolutionaries' inclou obres de Miró com 'Metamorfòsi', 'Dona 5' o 'Cap i Ocells, 'Cap de Dona' i 'Pierrot. Bust' de Picasso, així una escultura del cicle 'Cap de la Monsterrat cridant' de Julio González, així com diverses escultures mòbils d'Alexander Calder, cedides per institucions com la Funcació Joan Miró, el Reina Sofia de Madrid, la Calder Foundation o la Harvard Library entre d'altres.No obstant això, l'obra que més destaca Mayoral és 'El Segador', de Joan Miró. "És una obra cabdal del segle XX, de la història de l'art i de la història de Catalunya", explica Mayoral, que assegura que l'obra "parla molt dels catalans". Es tracta d'una figura que no té cames, sinó que està arrelada a la terra, que té una falç en una mà i amb l'altra intenta tocar una estrella, que simbolitza la llibertat. Porta una barretina al cap i té una expressió facial agressiva i bèl·lica, amb la boca oberta i ensenyat les dents. "Ens explica la voluntat de ser i continuar sent", reflexiona Mayoral. L'obra original es va perdre poc després de l'Exposició Universal de París de 1937. " L'hem reconstruït amb la col·laboració de la Fundació Miró de Barcelona i amb el nét de l'artista", explica Mayoral. La reproducció de grans dimensions que es pot veure a la galeria Mayoral de Londres és en blanc i negre, ja que partia de fotografies i d'altres documents de l'època. Una obra que, segons Mayoral, explica una "doble fatalitat". "Es va acabar perdent la guerra però també l'obra va desaparèixer, igual que va desaparèixer l'esperança de gent com Joan Miró que confiaven en la victòria republicana", lamenta Mayoral.






