Tura replica al fundador d’Intervida que el seu delicte hauria estat no fer investigar l’ONG per irregularitats
L’exconsellera afirma que mentre ell n’estava al capdavant, s’enviaven diners a operacions immobiliàries i paradisos fiscals
ACN Barcelona.-L’exconsellera Montserrat Tura ha recordat al cofundador de l’ONG Intervida Rafael Puertas que com a titular de la cartera de Justícia hauria comès un delicte si no hagués fet investigar l’entitat per irregularitats econòmiques. Ha reacciona així, en declaracions a l’ACN, a la denúncia que Puertas ha interposat davant la Fiscalia de Madrid contra ella mateixa, el jutge Baltasar Garzón, un altre magistrat de l'Audiència de Barcelona i altres persones per suposats delictes d'estafa, apropiació indeguda, prevaricació i tràfic d'influències, entre altres. Tura ha recordat que el 2007 treballadors de la mateixa ONG van explicar que hi havia irregularitats en el funcionament, i que, en aquest context, el Protectorat de Fundacions “tenia l’obligació” de fer-hi una inspecció.
Tura també ha recordat que un cop feta la inspecció es va considerar que “hi havia coses que podien ser constitutives de delicte”. Entre d’altres, ha explicat, “hi havia diners a paradisos fiscals, entramat de societats amb ànim de lucre, inversions immobiliàries... coses que no corresponen a una entitat” d’aquest tipus.També ha recordat que el tema es va posar en coneixement de l’autoritat judicial, una jutgessa de Barcelona “que fins i tot va designar una fiscal específica” per investigar el cas. L'11 de juliol del 2007 un jutjat de Barcelona va ordenar l'escorcoll dels locals de l'entitat per registrar els comptes, cosa que va suposar una gran commoció pública, en tractar-se d'una de les ONG més importants i prestigioses de l'estat. En pocs dies, més de 90.000 socis es van donar de baixa, gairebé un terç dels donants. La Generalitat va nomenar uns administradors per cinc anys, mandat que acabava l'estiu del 2012, i el cas va passar a mans del magistrat Baltasar Garzón de l'Audiència Nacional espanyola, ja que implicava delictes a l'estranger. Els querellats van ser imputats per estafa, apropiació indeguda i administració deslleial i van ser interrogats pel destí d'uns 60 milions d'euros.Però el març del 2012, el magistrat Pablo Ruz, que es va fer càrrec del cas, i d'acord amb la fiscalia, va arxivar la causa en considerar que els dirigents no van enganyar els socis ni van desviar diners de forma fraudulenta, sinó que tots els beneficis invertits en l'àmbit privat, entre entitats dependents del 'paraigües' d'Intervida, van servir també per finançar projectes solidaris. Per això, considerava que les irregularitats comptables no són delictives, sinó com a molt faltes administratives que s'havien de portar a la via civil.Davant la denúncia que ara Puertas ha presentat, Tura ha afirmat que, en realitat, el delicte hauria estat “no enviar al Protectorat a investigar aquests fets”. I ha afegit que, en tot cas, la ciutadania li hauria de demanar responsabilitats si no ho hagués fet.També ha afirmat que els diners que ara Puertas afirma que l’administració va malbaratar són “en comptes corrents d’aquí i formen part del patrimoni de la Generalitat. No s’han enviat ni a operacions immobiliàries, ni a paradisos fiscals, ni a llocs on s’enviaven quan aquest senyor estava al capdavant de l’entitat”.






