directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 17 de novembre de 2026 19:17 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 19 de gener de 2017 13:41 h

L'Audiència de Barcelona preveu començar a jutjar aquest divendres el desviament de fons d'una fundació propera a UDC

La fiscalia demana un total de 51 anys de presó i més de 4 milions d'euros als cinc acusats perquè Catalunya i Territori hauria pagat despeses del partit

ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona té previst iniciar aquest divendres el judici contra cinc acusats de desviament de fons de la Fundació Catalunya i Territori a UDC. La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana un total de 51 anys i mig de presó i més de 4 milions d'euros en indemnitzacions i multes pels cinc acusats. Segons la fiscalia, UDC hauria rebut fons de l'entitat per saldar deutes amb el grup empresarial IMS que li havia prestat serveis per a l'organització de congressos, reunions o jornades. El jutge d'instrucció i el fiscal conclouen que l'exgerent d'UDC Josep Maria Núñez, mort fa uns anys, i els aleshores dirigents de la fundació, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés, van desviar aquests fons "conjuntament i concertada".

La fiscalia acusa els cinc encausats dels delictes d'estafa, falsedat en document mercantil, administració deslleial, apropiació indeguda, insolvència punible i subsidiàriament delictes contra la hisenda pública i agreujament dolosa de la insolvència. López i Cortés s'enfronten cadascú a un màxim de 17 anys de presó i al voltant de 120.000 euros de multa, Boqué a 8 anys de presó i 46.000 euros de multa, Xavier S.B. a quatre anys de presó i 600.000 euros de multa i José C.M. a tres anys de presó i 300.000 euros de multa.El fiscal també demanava dos anys i quatre mesos de presó i 15.000 euros de multa per Josep Maria Núñez, que va morir a principis del 2014, després de conèixer que el jutge havia obert judici oral contra ell. Les indemnitzacions pugen a uns 3 milions d'euros, tot i que s'hauran d'actualitzar amb els interessos i el deute contret amb cada entitat bancària. UDC és responsable civil subsidiari d'aquestes quantitats, tot i que el partit democristià també està en procés concursal de fallida.El judici està previst que duri 16 sessions fins el 28 de febrer. Aquest divendres estarà dedicat a les qüestions prèvies, i les següents cinc sessions seran per als testimonis. Després declararan els pèrits, els administradors concursals i finalment, a partir del 17 de febrer, els acusats, cosa poc habitual ja que solen declarar al principi del judici. No obstant això, el judici podria no celebrar-se per l'intent d'arribar a un pacte amb la fiscalia i pel fet que alguns advocats han renunciat a la defensa dels acusats.Diners de la fundació a empreses privadesEn les seves conclusions provisionals, el ministeri públic acusa principalment els dos màxims directius del grup IMS, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés Giné, d'ordir una complexa trama empresarial per tal d'obtenir fons de manera fraudulenta, per tres vies diferents.El 2003 es van incorporar com a vocals del Patronat de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), fundada el 1998 i afí a UDC. La fundació va obtenir entre el 2004 i el 2007 2,9 milions d'euros de donacions d'empreses privades. Segons la fiscalia, aquests dos vocals i el president de la fundació, Josep Boqué, "van abusar de la seva condició de rectors" de l'entitat per "de comú acord extreure il·lícitament de la caixa social quantiosos fons", diners que van anar a parar al grup IMS.D'una banda, empreses del grup van presentar factures falses a la fundació per serveis inexistents. La fundació pagava les factures per transferència bancària i els diners eren retirats en efectiu --exceptuant l'equivalent a l'IVA--, sense que se'n conegui el destí final. En total, les empreses del grup IMS van obtenir 1,7 milions de la fundació entre el 2004 i el 2006, dels quals només 17.6112 euros eren serveis realment prestats.A més a més, a la comptabilitat de la FCT hi van apuntar el concepte "préstec al grup IMS" per emparar la sortida de 1,1 milions en efectiu cap a aquest grup, diners que tampoc se'n sap el destí final. Així, el grup IMS va obtenir 1,7 milions de la fundació de forma fraudulenta, segons la fiscalia.Fins el juliol del 2006 els diners es pagaven amb transferències, però una inspecció tributària va fer que des d'aleshores els diners es retiressin amb xecs de caixa. Els diners acabaven a IMS, però es retiraven en efectiu després d'haver desgravat l'IVA.Quan Boqué i els dos vocals van saber que se'ls estava investigant, van redactar, el gener del 2008, un "imprecís document" on es reconeixia que IMS devia 1,1 milions a la fundació, amb el compromís de retornar 200.000 euros mensualment. El maig del 2008, IMS va presentar concurs de creditors, però no hi va consignar aquest deute.Tot i així, també van aconseguir que l'administrador de la constructora COPISA, José C.M., també acusat, pagués part del deute. Per justificar el pagament, COPISA va signar un document privat de concessió d'un préstec sense garanties d'un milió d'euros a Xavier S.B., també vinculat a la fundació perquè busqués clients i projectes per a la constructora al nord d'Àfrica. Dos dies després d'aquest document privat, Xavier S.B. va adquirir el crèdit de la fundació a IMS, tot i que les empreses ja estaven en concurs de creditors, cosa que es va amagar.El fiscal no es creu aquests documents, però diu que si els dos crèdits són certs, Xavier S.B. va deixar de pagar gairebé 460.000 euros de l'IVA i l'IRPF del 2009, i COPISA 176.000 euros també en impostos.Locals de la Fundació gratis per a UDCEl vincle del cas amb UDC també arriba pel fet que la fundació li va llogar cinc locals al partit democristià el març del 2002, un a Tàrrega, dos a Lleida i un a Tarragona. Però des del 2006, el president de la fundació, Josep Boqué i els dos vocals Joan Albert López Sans i Miguel Ángel Cortés Giné van deixar d'exigir el pagament dels lloguers a Unió. A més, el 2009 la fundació va vendre els locals al partit per un valor total de 478.000 euros, molt inferior al preu de mercat, i amb condicions "anormalment avantatjoses pel comprador". Un cop oberta la investigació judicial, Unió ha pagat 160.000 euros pendents de la compra i 35.700 euros pendents dels lloguers impagats. Però el fiscal considera que UDC encara no ha retornat a la fundació tot el que li deu.Entre 2003 i 2007 Kontrast Produccions va facturar milers d'euros a UDC per organitzar congressos, jornades i trobades, però el partit no va declarar aquestes factures a Hisenda. El 2005, el partit va contreure un deute amb l'empresa. El gerent, Josep Maria Núñez, va indicar a l'empresa que presentés les factures pertinents al grup IMS per valor d'uns116.000 euros, i el grup empresarial les va pagar, tot i que havia rebut prèviament diners de la FCT. De fet, la fundació va pagar directament 61.448 euros a Kontrast per feines fetes per UDC.Entitats bancàries estafadesEn la vessant d'estafes bancàries, segons la fiscalia, els dos individus dirigien les quatre empreses "del primer nivell" del grup i van posar 'testaferros' per dirigir les 19 companyies del segon nivell, a les quals presentaven factures per conceptes falsos, per aparentar una falsa solvència econòmica.D'aquesta manera, des del 2003 fins el 2007 van aconseguir fer funcionar un circuit de descomptes bancaris amb 20 entitats financeres com el BBVA, La Caixa o Barclays, amb 128 comptes bancaris i 60 línies de crèdit. Mitjançant aquestes línies de descomptes bancaris les quatre empreses principals van crear una 'pilota financera', ja que els diners que obtenien per un costat els tapaven amb línies de crèdit d'un altre compte bancari presentant milers de factures falses davant de les empreses del segon nivell del grup. La bombolla es va tornar insostenible i va esclatar el maig del 2008, quan les empreses van presentar concursos de creditors per valor de 16 milions d'euros.La fiscalia detalla les quantitats que va demanar cada empresa a cada entitat, que van arribar al total de 7,4 milions d'euros. Bona part d'aquests diners van desaparèixer, després de circular per diversos comptes, mitjançant extraccions en efectiu. El total de factures falses va assolir els 57,6 milions d'euros entre el 2003 i el 2007, tot i que no tot l'import ha estat defraudat als bancs, sinó que algunes línies de crèdits sí que es retornaven amb crèdits obtinguts en altres entitats.Una segona part d'aquest entramat és l'obtenció d'un crèdit d'un milió d'euros per part de l'Institut Català de Finances (ICF) el 2003, amb garantia hipotecària d'un immoble. Segons la fiscalia, en la tramitació i concessió del crèdit s'observen un "cúmul d'anomalies que apunta raonablement a un inexplicable tracte de favor" al grup IMS, tot i que no s'ha pogut determinar quin responsable de l'ICF va fer les gestions per afavorir aquesta empresa.El crèdit havia de servir, gairebé a parts iguals, per pagar un 'leasing' immobiliari -import concedit a l'acte-- i per realitzar inversions, que s'havien de justificar mitjançant factures. Un mes després de signar la concessió del crèdit, l'empresa va presentar 16 factures "manipulades o inventades completament" a nom d'empreses del segon nivell del grup. En total falten per retornar 727.249 euros del crèdit, tot i que pot ser cobert amb la garantia hipotecària.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.