Descoberts dos marcadors relacionats amb l’alteració de la permeabilitat en l’intestí irritable
La troballa permetrà validar aquests marcadors per al diagnòstic d’altres malalties relacionades
ACN Barcelona.-Un estudi del grup de Fisiologia i Fisiopatologia de la Vall d’Hebron Institut de Recerca i del Institute of Human Genetics de l’Hospital Universitari de Heidelberg, a Alemanya, ha permès descobrir dos marcadors que controlen l’expressió de proteïnes indispensables per al manteniment de la integritat de l’epiteli intestinal. Es tracta d'una troballa que permetrà validar aquests marcadors per al diagnòstic de l’intestí irritable i altres malalties relacionades a l’intestí, com la diabetis i la cirrosi. Concretament, la investigació revela com els microRNAs 16 i 125b modulen les molècules Claudina 2 i Cingulina de forma diferent a l’intestí de pacients i controls sans. La funció d’aquestes proteïnes és mantenir una barrera òptima entre l’exterior i l’interior, controlant així la permeabilitat i evitant que substàncies nocives accedeixen a l’interior de l’organisme.
Per a l’elaboracio de l’estudi, que acaba de ser publicat a ‘Gut’ i ha estat liderat pels doctors Javier Santos, María Vicario i Beate Nielser, es van comparar les biòpsies obtingudes del jejú de 43 pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb l’intestí irritable amb predomini de diarrea, amb les de 24 persones sanes. Durant 10 dies, tots els participants van completar un qüestionari diari en què van indicar i mesurar aspectes com el dolor abdominal i la freqüència i el nombre i consistència de les seves deposicions.Segons la doctora Vicario, “l’expressió dels dos marcadors està alterada a l’intestí prim dels pacients amb intestí irritable amb predomini de diarrea, i no en les persones sanes”. Després de realitzar diversos experiments, el seu equip va demostrar també que si s’inhibien els mecanismes que regulen la Claudina 2 i la Cingulina, es produïen canvis contraris en la seva expressió i en la permeabilitat intestinal.Per això, el Dr. Santos afegeix que “els marcadors podran ser útils per diagnosticar en un futur el trastorn de permeabilitat a l’intestí, que sabem que es produeix especialment en els pacients amb les formes més severes de l’intestí irritable”.Actualment, no es disposa de marcadors biològics consensuats per a l’intestí irritable i el seu diagnòstic s’estableix únicament per criteris clínics i després de descartar altres malalties. Això fa que el diagnòstic arribi tard, normalment en dos anys, i que només entre un 20 i un 40 per cent dels pacients estigui ben diagnostica, d’acord amb les últimes estimacions presentades per la comunitat mèdica.






