La preocupació per l'atur cau a la meitat en 5 anys i la relació Catalunya-Espanya és el segon problema, segons el CEO
Un 56,2% aposta per mantenir els impostos amb els mateixos serveis públics, un 33,5 està disposat a pagar-ne més a canvi de millorar les prestacions i un 14,9 vol abaixar-los encara que malmeti la qualitat del servei
ACN Barcelona.-El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest dijous l'enquesta de percepció de les polítiques públiques i valoració del Govern, després de cinc anys. El sondeig, fet a finals de 2016, planteja també les principals preocupacions dels catalans, i en comparació amb les dades del 2011, les percepcions han canviat notablement. Així, l'enquesta manté com a principal problema dels catalans l'atur i la precarietat laboral, però fa cinc anys era un 67,2% dels ciutadans qui citava aquesta qüestió entre les primeres preocupacions i, en canvi, ara només un 32,9%, caient així a la meitat. D'altra banda, les relacions Catalunya-Espanya han passat a ocupar el segon lloc en el llistat de principals problemes dels ciutadans, amb un 25,6%. Aquest quart de la població contrasta amb el minoritari 10,9% que al 2011 anomenava la cisi d'identitat catalana com a factor de preocupació o el 3,6 que esmentava l'Estatut i l'autogovern.
El tercer element identificat com a problema pels catalans és la insatisfacció amb la política i la corrupció, amb un 23,3%, seguit de la necessitat de millorar les polítiques socials (15,2%), el funcionament de l'economia (15%), l'Educació (14,8%) i la Sanitat (14,3%). Al 2011, en canvi, el segon problema era l'economia (36,3%) i la sanitat (25,6%). En aquest sentit, l'enquesta pregunta també per la percepció que els ciutadans tenen sobre la resolució dels problemes que han identificat. Així, el 76,1% creu que el Govern està actuant per resoldre el sistema de finançament de Catalunya –només el 3,8% havia esmentat aquest element com una de les principals preocupacions. Igualment, un 55,7% creu que l'Executiu està treballant per desllorigar el conflicte Catalunya-Espanya, i un 43,1% considera que està intentat resoldre l'excessiva pressió fiscal. I és que la qüestió dels impostos i taxes també ocupa part de l'enquesta. En aquest sentit, davant la pregunta de si el ciutadà estaria disposat a pagar més impostos a canvi de millorar la prestació, un 33,5 diu que està "bastant o molt d'acord" amb aquesta filosofia. En canvi, un 56,2% ho estaria amb la voluntat de mantenir els impostos actuals per deixar els serveis públics tal i com estan. Només un 14,9% apostaria per abaixar els impostos encara que això perjudiqués la prestació. Tot i això, l'enquesta no pregunta en cap moment per l'interès dels ciutadans en la fiscalitat progressiva o en apujar i abaixar impostos als que tenen més o menys rendes. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ha explicat que les preguntes s'han limitat a "buscar un equilibri entre el pagament d'impostos per part del ciutadà enquestat i els serveis públics a percebre". Una altra pregunta habitual en les enquestes del CEO és la del sentiment de pertinença nacional. Aquest sondeig permet fer la comparativa amb el 2011, però les percepcions han patit poques variacions. Al 2016, un majoritari 38% assegura sentir-se tan espanyol com català (41,1% al 2011), un 20,5% diu que és més català que espanyol (24,2%), i un 19,8% (12,1) afirma que se sent només català. A més, un 4,9% (5,1% al 2011) s'hi veu només espanyol, i un 6,3% (9%) se sent més espanyol que català.Per últim, l'enquesta també pregunta quins serveis públics estaria disposat a acceptar que patís retallades per part del Govern. L'Atenció sanitària (72,9%), les pensions (40,4%), i les beques a l'ensenyament (19,3%) són els elements que "en cap cas" els catalans admetrien disminucions en la despesa pública que s'hi destina. A l'altre costat, però amb percentatges molt més baixos, hi ha els habitatges de protecció oficial (34,4%), els serveis socials (15%) o la prestació d'atur (12%), on els enquestats podrien acceptar retallades.






