El Suprem eleva a set anys la condemna a un infermer que va abusar sexualment d'una pacient a la sala de reanimació
Els magistrats agreugen la condemna per la vulnerabilitat de la víctima i la superioritat de l'agressor
ACN Madrid.-La Sala del Penal del Tribunal Suprem ha elevat a set anys de presó la condemna inicial de quatre anys i mig de presó que l'Audiència Provincial de Barcelona havia imposat a un infermer que va abusar sexualment d'una pacient que estava a la sala de reanimació després de ser operada a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona l'any 2012. Segons la sentència la dona de 42 anys d'edat es trobava a la sala recuperant-se d'una operació de vesícula i l'infermer, de nacionalitat brasilenya, va aprofitar la seva situació de superioritat i la indefensió de la víctima per abusar-ne sexualment. Aquesta condició de superioritat de l'agressor i vulnerabilitat de la víctima és el que ara es tradueix en la imposició dels dos agreujants que li suposen dos anys i mig més de condemna.
L'11 d'abril del 2016 l'Audiència de Barcelona va condemnar l'infermer a quatre anys de presó com a responsable d'un delicte d'abús sexual i tan la Fiscalia com el condemnat van presentar recursos de cassació. El Ministeri Fiscal per aplicació indeguda de preceptes del Codi Penal que haurien enduriment de la pena, i la defensa per vulneració del dret a la presumpció d'innocència. Els magistrats corregeixen la sentència de l'Audiència de Barcelona, que havia aplicar un tipus atenuat d'abús sexual –article 181.3 del Codi Penal- en apreciar que hi havia hagut consentiment de la víctima. Per contra, el Suprem entén que va ser un atac no consentit. "No es tracta d'un consentiment viciat per una relació de superioritat derivat de la situació perquè el relat fàctic no descriu un consentiment viciat, sinó que l'atac es fa sobre una víctima que no arriba a consentir, que no arriba a expressar un consentiment ni tan sols viciat a la introducció de membres corporals", destaca la sentència. El Suprem desestima d'aquesta manera el recurs de l'infermer -que adduïa que s'havia tingut en compte només la seva declaració policial- i dóna la raó a la Fiscalia, que demanava un agreujament de la condemna per la situació de vulnerabilitat de la víctima i la situació de superioritat de l'agressor.






