Pilar Rahola guanya el 37è Premi Ramon Llull amb la novel·la ‘Rosa de cendra’

La periodista i escriptora reprèn la història de la família de ‘Mariona’ situada ara a l’entorn de la Setmana Tràgica

ACN Barcelona.-Pilar Rahola s’ha proclamat guanyadora del 37è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull aquest divendres amb la novel·la ‘Rosa de cendra’, on reprèn la història de la família protagonista del seu darrer llibre, ‘Mariona’, a principis del segle XX. Rahola ha fet un “petit homenatge” a la Barcelona de la Rosa de Foc, un temps “convuls” que a la novel·la culmina amb els fets de la Setmana Tràgica, i que la família de l’àvia Mariona viu “amb les contradiccions brutals” de l’època. L’escriptora ha senyalat el seu interès en continuar relatant aquest temps a través de la mirada de la gent normal, de personatges petits que creixen “devorats per l’èpica del moment”. El Premi Ramon Llull és el guardó més reconegut de les lletres catalanes i està dotat amb 60.000 euros.

La flamant guanyadora del Premi Ramon Llull 2017, Pilar Rahola, s’ha endut el guardó amb una obra que ha emmarcat dins “la saga de ‘Mariona’”, la seva novel·la precedent, protagonitzada per una família barcelonina a les darreries del segle XIX. ‘Rosa de cendra’ és, no obstant això, una obra “amb un cos independent” que passa entre 1901 i 1909, segons ha detallat l’autora. És la història d’una família enfrontada a un moment molt convuls de la història de Catalunya i de Barcelona. Del moment “on tot passa”, apunta Rahola: “Barcelona viu il·lusions i esperances, però també misèries i violències”; Els personatges veuen com està començant el sindicalisme organitzat, el catalanisme polític i les seves contradiccions internes, l’arribada del lerrouxisme, la violència de les bombes anarquistes, i al mateix temps el modernisme i el noucentisme que transformen la ciutat”, ha descrit la periodista i escriptora. La novel·la recrea aquesta època a través de la mirada de la família d’Albert Corner, nét de Mariona, que acaba de tornar de la Guerra de Cuba (on marxava al final de ‘Mariona’), i dels seus quatre fills. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu de la guerra, i va complir la promesa. Però en tornar (“però com torna”, ha suggerit Rahola) és poc més que un supervivent. Amb aquest instint, ha aconseguit acumular fortuna i relacionar-se amb l’altra burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Rahola ha manifestat el seu interès per parlar d’aquest principi de segle “convuls”, motiu pel qual s’ha documentat a fons. En canvi, no ha volgut llegir cap novel·la històrica ambientada en aquells anys, en concret amb referències a la Setmana Tràgica. L’aproximació de l’autora a aquell temps és “a través de la gent normal”. Són, ha senyalat, “personatges petits que els devora el segle”. “Reconec que és hi ha una mica de llegat de la Rodoreda”, s’ha sincerat Rahola, “d’aquesta mirada petita que es fa tan gran, la dels personatges petits que no aspiren a cap èpica i acaben devorats per l’èpica del moment; és fascinant”. L’autora ha convingut, en aquest sentit, que el protagonista de la seva novel·la és un exemple “d’antiheroi”.D’altra banda Rahola ha volgut deixar clar que, com a escriptora, no ha pres partit per cap dels personatges, ni ha “jutjat” els fets històrics que hi relata. “Observo els personatges, intento entendre les seves contradiccions, però a diferència d’un article o un comentari d’opinió, a qui la literatura guanya a qualsevol altres posicionament”. Pilar Rahola no s’havia presentat fins ara a cap altre premi literari. Així ho ha remarcat aquest divendres i ha explicat el perquè. “No m’hi havia volgut presentar perquè amb les dues primeres novel·les em semblava que havia de picar pedra, de sortir a ras de terra”. L’autora ha dit que després de la rebuda que van tenir aquelles obres, de la qual s’ha mostrat molt satisfeta, ja podia “posar-se el vestit de mudar que és un premi”. ‘Rosa de cendra’ es publicarà en català el proper 1 de març i el 21 de març en castellà. Més endavant es publicarà la seva traducció al francès. Atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i a impulsar-ne la difusió i amb una dotació econòmica de 60.000 euros per a l’obra guanyadora, el Premi Ramon Llull és el guardó més reconegut de les lletres catalanes.El jurat del 37è Premi Ramon Llull l’han format Anne-Laure Aymeric (en representació de Belfond), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, que farà de secretari amb vot. L’obra guanyadora del Premi Ramon Llull s’editarà en català i, a més, també en castellà (Planeta) i en francès (Belfond). Al Premi Ramon Llull hi concorren tant obres de ficció (novel·les, narracions) com de no-ficció (assaigs, memòries, biografies, etc.) originals i inèdites. En la darrera edició de 2016, l’obra guanyadora va ser La filla del capità Groc, de Víctor Amela.

Enviar