Lawrence Gonzi: “La contribució de Malta no es calcula per la mida del territori, sinó per les idees”

L’exprimer ministre maltès amb qui l’illa va entrar a la UE defensa a l’ACN que “el gran projecte” europeu “no pot fracassar”

ACN La Valetta (Malta).-L’exprimer ministre de Malta Lawrence Gonzi va liderar el país en els seus primers anys a la Unió Europea i va impulsar les reformes econòmiques que van permetre a l’illa, que ara té la presidència europea de torn, accedir a l’euro. En una entrevista amb l’ACN després de la cimera de caps d’estat i de govern a La Valetta, el democratacristià destaca que “la contribució de Malta no es calcula per la mida del territori o la població, sinó per les idees”. “Estem fent bona feina”, assenyala Gonzi, tot i que ara són els seus rivals del partit laborista els qui capitanegen el país. “Els mateixos que feien tot el possible per convèncer-nos de no entrar a la UE avui la presideixen. És la màgia de la política!”, destaca.

Gonzi assegura estar “molt orgullós” del camí europeu del seu país, que per extensió és més petit que Menorca i té uns 450.000 habitants. Malta seu a la taula del Consell Europeu al costat d’Alemanya, França o Polònia des del 2004, dues setmanes després que el . “Sempre hem dit que Malta pot ser al cor d’Europa, ja som al cor del Mediterrani”, destaca. L’exprimer ministre maltès, que va ser al càrrec entre el 2004 i el 2013, defensa la seva gestió econòmica durant la crisi de l’euro, que va permetre que l’illa sortegés les dificultats molt millor que Xipre, Espanya o Grècia. “Vam poder superar els impactes negatius de la crisi perquè havíem fet la reestructuració, havíem pres les decisions difícils, ja abans”, recorda. Precisament Malta va accedir a l’euro el 2008, “just a temps”. “Era el principi de la crisi financera i vam poder fer-hi front amb una economia que s’havia reestructurat, amb una moneda forta i amb les finances en ordre d’acord amb les normes i el sentit comú”, recorda. Gonzi confia que “el pitjor de la crisi ja s’ha superat” però admet que hi ha “molta incertesa”, especialment a “nivell polític”, per la pèrdua de confiança en la Unió Europea que genera el Brexit i pel nou rol internacional dels Estats Units en l’era de Donald Trump. “La seva estratègia és totalment diferent al que estem acostumats, i les senyals que arriben en els seus primers dies, les seves primeres decisions, augmenten la preocupació de la comunitat internacional, inclosa la UE”, assegura. L’exprimer ministre de Malta, que compartia grup polític amb Angela Merkel o Mariano Rajoy, defensa que la igualtat entre tots els humans, “sigui quin sigui el color de la seva pell” ha de ser un “principi fonamental”. “Si algú creu que la immigració s’aturarà amb la construcció de murs, realment no funciona així”, adverteix. L’exprimer ministre maltès remarca que els que fugen “de situacions difícils continuaran intentant salvar la seva vida i faran tot el que sigui necessari per salvar els seus fills”. “Tenim una responsabilitat d’ajudar els que estan en dificultats”, defensa. Malta, que és a uns 600 kilòmetres de Líbia, és una de les portes d’entrada a Europa de molts dels refugiats que intenten arribar al continent. El seu exprimer ministre aposta, en la línia del president del Consell Europeu, Donald Tusk, per frenar les travessies pel Mediterrani assolint un pacte amb Trípoli similar al que hi ha actualment amb Turquia. “Un pot criticar l’acord, però els resultats són els que són, els números (d’arribades) han baixat. Potser no és la millor solució i cal clarificar i millorar coses, però hem de trobar solucions específiques amb Líbia, Egipte, Tunísia i tots els països de la costa nord-africana”, afirma. Preocupat per l’ascens de l’extrema dreta a França, Holanda o Alemanya i “molt decebut” per la decisió dels britànics d’abandonar la Unió Europea, Lawrence Gonzi destaca que el projecte europeu no pot defallir i que cal construir un discurs alternatiu. “Estem davant de moments difícils, però un projecte com el de la UE, que ha estat tan exitós en els darrers 60 anys, que ha portat estabilitat, desenvolupament econòmic, pau, millores mediambientals, unes condicions de feina millors i salut i seguretat per a tots...aquest gran projecte no pot fracassar”, remarca.

Enviar