El TSJC jutja aquesta setmana Mas, Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació per posar les urnes el 9-N

L'expresident, l'exvicepresidenta i l'exconsellera declaren dilluns enmig d'una gran mobilització i testimonis com Homs, De Gispert, Rigol o Trias ho faran dimecres

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) viurà des d'aquest dilluns una de les setmanes més transcendents de la seva història. Per primer cop celebra un judici contra un expresident de la Generalitat, a més d'una exvicepresidenta i una exconsellera. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau s'enfronten a penes d'inhabilitació de deu i nou anys pels delictes de prevaricació administrativa i desobediència al Tribunal Constitucional (TC), en haver preparat i organitzat, segons les acusacions, el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Altres polítics o expolítics com Francesc Homs, Xavier Trias, Núria de Gispert o Joan Rigol testificaran dimecres. Per aquest dilluns es preveu una gran mobilització d'entitats sobiranistes.

L'expectació mediàtica, política i ciutadana és màxima, davant d'un procés judicial inèdit a la democràcia espanyola. En total hi ha acreditats 342 periodistes per a tota la setmana, corresponents a 70 mitjans de comunicació, set d'ells estrangers. A més, es preveu una gran afluència de manifestants a les portes del Palau de Justícia, al passeig Lluís Companys. Els tres acusats sortiran del Palau de la Generalitat, acompanyats del Govern en ple, i aniran caminant fins a Arc de Triomf, on es trobaran amb les entitats sobiranistes, els alcaldes independentistes i els milers de manifestants vinguts de Barcelona i la resta del país amb autocars i trens.Inicialment, els tres acusats van ser investigats pels delictes de prevaricació, desobediència i també malversació de fons públics, per si havien gastat diners del Govern en actes o productes il·legals, cosa que els podia comportar penes de presó. Finalment, però, el magistrat instructor va retirar el delicte de malversació. Tot i que l'acusació popular s'hi va oposar, la fiscalia hi va estar d'acord. Mas, Ortega i Rigau sempre han defensat la seva innocència, assegurant que van seguir el mandat democràtic de consultar la ciutadania sobre el futur de Catalunya, i que en cap cas van desobeir el Tribunal Constitucional (TC), ja que quan aquest va prohibir la consulta el 4 de novembre van deixar de fer qualsevol acte administratiu, perquè el procés ja estava en mans de voluntaris, i que el TC no va respondre un requeriment de precisió dos dies abans de les votacions.A més, les defenses al·leguen que el TC no es va dirigir explícitament als acusats per indicar-los que el que s'anava a produir el diumenge no es podia fer de cap manera, i recorden que el govern espanyol va minimitzar-ho tot comparant-ho amb una mobilització o manifestació sense efectes jurídics i per tant no es pot perseguir penalment. "El senyor Mas va rebre una providència que ni tenia un missatge clar, ni es pot considerar completa per falta d'esclariment, ni concretava en la seva persona la responsabilitat d'adoptar una determinada conducta", conclou la defensa de l'expresident. Les defenses d'Ortega i Rigau també asseguren no que se'ls va notificar personalment la providència del TC. També recorden que aquest providència no va entrar al registre de la Generalitat fins el 6 de novembre, i que el dia 7 l'administració catalana va fer un recurs de súplica demanant un "aclariment de l'abast de la suspensió". Una petició que el TC va resoldre el 2 de desembre, després de la celebració del 9 de novembre.En els escrits de defensa, els advocats argumenten que la causa pretén "la condemna dels legítims representants d'un Govern per la seva actuació política". A més, les tres defenses esgrimeixen en algun moment els arguments de l'informe que van elaborar els fiscals catalans, que es van oposar a la presentació d'una querella en considerar que no s'havia comès delicte, tot i que després van ser obligats a presentar-la per la Fiscalia General de l'Estat.Pel que fa a les rodes de premsa del 9 de novembre, la defensa considera que "no es pot entendre com una desobediència al Tribunal Constitucional", ja que "era obligació del Govern informar a la ciutadania d'un fet molt rellevant des d'una perspectiva històrica, sociològica i política". "Informar no és gestionar ni executar, i no molt menys desobeir". Sobre la contractació d'un suplement de l'assegurança per als voluntaris, la defensa d'Ortega afirma que va ser "un acte de responsabilitat, amb un cost mínim, que en cap cas incideix en la celebració o no celebració del procés participatiu", i sobre la web www.participa.2014.cat, remarca que "es va deixar d'actualitzar amb nous continguts" i "no es podia eliminar tècnicament donat que estava en diversos servidors en previsió d'atacs informàtics".Pel que fa a la celebració del procés participatiu en centres educatius, la defensa de Rigau remarca que durant l'octubre es van convocar "alguns reunions merament informatives" per fer saber als directors dels centres com es desenvoluparia la jornada, "la gestió de la qual estava íntegrament assumida pels voluntaris", i que "en cap moment" es va sol·licitar "a cap docent que col·laborés personalment en l'organització en la seva condició d'empleat públic". Pel que fa als ordinadors que es van posar a disposició dels voluntaris, la defensa remarca que posteriorment "han continuat emprant-se amb finalitats docents als centres educatius".La Fiscalia diu que els acusats eren "conscients" de la desobediènciaLa Fiscalia Superior de Catalunya demana per a Mas deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic o de govern. El ministeri públic considera l'expresident autor dels delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa, i a Ortega i Rigau les considera cooperadores necessàries dels mateixos delictes. Segons els fiscals, tots tres eren "conscients" que amb les accions preparatòries del procés participatiu "trencaven l'obligat compliment de les decisions del Tribunal Constitucional", que el 4 de novembre, cinc dies abans de les votacions, va ordenar suspendre el procés. La fiscalia recorda que el TC va suspendre el 29 de setembre del 2014 el decret de convocatòria de la consulta popular no referendària que s'havia aprovat solemnement el 26 de setembre. Després d'uns dies d'indecisió, el 14 d'octubre Mas va comparèixer en públic per anunciar un "procés de participació ciutadana" per manifestar la seva "opinió sobre el futur polític de Catalunya". Allò va activar diversos procediments administratius "encaminats a organitzar la votació", com que els col·legis electorals serien centres educatius públics o l'encàrrec a empreses privades per a feines com el sistema informàtic o la distribució logística. La majoria d'aquests encàrrecs es van fer en el marc de contractes previs. També es va obrir un procés per captar voluntaris que estarien a les meses electorals i al centre de recompte.Entre els principals actes administratius que la fiscalia considera que demostren els delictes hi ha la creació de la pàgina web www.participa2014.cat i del sistema informàtic, la compra de 7.000 ordinadors portàtils per a les meses de votació, la preparació dels instituts com a seus electorals, la fabricació d'urnes i butlletes per part del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), una empresa pública que dóna feina a presos, una campanya de publicitat institucional i d'informació per correu postal i una assegurança per als voluntaris.En el cas dels instituts, el fiscal diu que els directors territorials van convocar reunions amb els directors dels centres i els van "sol·licitar de forma vehement la seva col·laboració" per tal de poder preparar les urnes, paperetes i ordinadors els dies anteriors a la votació. També fa notar que els 7.000 ordinadors coincideixen pràcticament amb les 6.700 meses electorals, i que després d'aquella jornada electoral es van tornar a repartir per diversos centres diferents dels que havien estat.Tots aquests actes es van fer abans del 4 de novembre. El 31 d'octubre el govern espanyol va impugnar aquests actes i va presentar un conflicte de competència davant del TC, que va emetre una providència el dimarts 4 de novembre on suspenia els actes realitzats des del 31 d'octubre i els futurs. El divendres 7 de novembre el Govern va presentar davant del TC un recurs de súplica i una petició d'aclariment, on demanava una resolució ràpida per tal de no deixar passar la data del diumenge 9 de novembre. Això, segons el fiscal, demostraria que la Generalitat sabia que el procés participatiu estava suspès.A més, des del 3 de novembre fins el dia abans de la jornada decisiva, una empresa postal privada va repartir la publicitat institucional a tots els domicilis, el 4 de novembre es va fer efectiva l'ampliació de l'assegurança per las voluntaris, la web de participació va seguir activa, la campanya institucional va seguir endavant, i els dies 7 i 8 de novembre les empreses informàtiques van deixar a punt els ordinadors, les aplicacions, el sistema informàtic i la preparació dels voluntaris. També els dies 7 i 8 van arribar a les seus electorals les urnes i les butlletes, i es va habilitar un pavelló de la Fira de Barcelona perquè els periodistes seguissin la jornada participativa.El dia 9 de novembre del 2014 es van obrir els instituts públics i les seus de la Generalitat a l'estranger per poder votar, que van estar disponibles fins el 25 de novembre, i les empreses informàtiques subcontractades van col·laborar en tot moment perquè el sistema informàtic funcionés. En total van anar a votar més de 2,3 milions de persones.Així, els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled consideren que Mas, Ortega i Rigau van "articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió" del TC. "Mas, emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir gens raonablement en aparent font de normativitat, actuant amb plena consciència i voluntat, va deixar de suspendre oficialment la convocatòria", afegeix, ja que no va desconvocar el procés participatiu ni va aturar totes les actuacions públiques que ja estaven en marxa. De fet, recorda que els actes administratius suspesos al setembre sí que es van aturar, mentre que els de novembre "van continuar fins a completar-los, això sí, amb la convenient discreció" i un cert "clima d'opacitat", "generant l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, tot i que en realitat no era així"."Els acusats eren plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament de les decisions del TC", afirma la fiscalia, que considera que des de l'inici eren conscients de la possible impugnació i per això van actuar "disposats en tot moment a eludir el control jurisdiccional". Per últim, els fiscals recorden que el juny del 2015 el TC va declarar inconstitucionals tots els actes preparatius del procés participatiu.Per tot això, la fiscalia demana deu anys d'inhabilitació especial per a càrrec públic electe sigui d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a funcions de govern en àmbit autonòmic o estatal, per a Mas, o alternativament nou anys i mig d'inhabilitació i 36.000 euros de multa. Per a Ortega i Rigau, demana, com a cooperadores necessàries, nou anys d'inhabilitació o, alternativament, vuit anys i set mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.Durant la instrucció del cas, es va descobrir una carta signada per l'aleshores conseller de la Presidència, Francesc Homs, responsable polític dels serveis jurídics, on assegurava a una empresa informàtica contractada per organitzar el dispositiu que no hi havia cap impediment legal per seguir endavant tot i la resolució del TC del 4 de novembre. Això ha provocat que Homs sigui jutjat pels mateixos fets al Tribunal Suprem, ja que com a diputat al Congrés és aforat.Petició de l'acusació popularPer la seva banda, el Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia, que representen l'acusació popular, liderada anteriorment pel sindicat ultra Manos Limpias, demanen sis anys de presó i deu anys d'inhabilitació per càrrec públic per als tres per malversació. En el seu escrit d'acusació, els dos sindicats de la policia espanyola també sol·licitaven 12 anys d'inhabilitació i multa de 36.500 euros per a cadascun dels encausats pels delictes de desobediència greu i prevaricació.L’acusació popular calcula que el cost total de la consulta va ser d'uns 4,7 milions d’euros: uns 0,8 milions a la campanya mediàtica; 0,7 per al CTTI i subcontratistes; 0,3 per a redacció, disseny i distribució; 50.317,31 euros per al conveni amb el CIRE per a la fabricació de les urnes; 21.767,90 euros per al disseny de la campanya informativa i la mateixa quantitat per a la producció de la campanya informativa; 16.175 euros per al servei de missatgeria; 1.409 euros per a les assegurances dels voluntaris i 74,05 euros pel registre del domini www.participa2014.cat. Segons els sindicats policials, a aquesta quantitat cal afegir-hi l’ús dels 7.000 ordinadors adquirits amb diner públic utilitzats per a la consulta, que suposen prop de 2,8 milions més.En el seu escrit, es considerava provat que Mas, Ortega i Rigau van permetre totes les activitats de preparació de la consulta i als actes vinculats, sense resoldre o suspendre els contractes aprovats amb diferents entitats per celebrar la consulta, com per exemple la distribució de les urnes i els ordinadors o la contractació de tècnics informàtics. Per l’acusació, aquests diners es van destinar a una activitat il·legal, ja que havia estat prohibida pel TC.Guió previstEl judici comença aquest dilluns a les 9 del matí amb les qüestions prèvies. És un tràmit que serveix perquè les diverses parts demanin proves o testimonis d'última hora o la desestimació de proves de les contraparts, o fins i tot l'anul·lació del procés en el cas de les defenses. El tràmit pot ser breu o allargar-se diverses hores, ja que fins i tot els tres magistrats podrien retirar-se a deliberar alguna de les qüestions. A continuació serà el torn dels interrogatoris dels tres acusats, Mas, Ortega i Rigau, per aquest ordre, que es podrien allargar fins la tarda, però en tot cas s'acabarien dilluns. Començarà interrogant la fiscalia, seguirà l'acusació popular i acabaran les defenses, tot i que els acusats es poden negar a respondre algunes o totes les preguntes d'alguna de les parts.Per a dimarts, hi ha previstos 15 testimonis, i es preveuen uns 20 minuts d'interrogatori per a cadascun. Tots estan demanats per les acusacions i en algun cas també per alguna de les defenses. Es tracta d'inspectors d'ensenyament que van parlar amb els directors dels centres sobre els possibles riscos d'obrir portes aquell dia; la directora general d'Educació Secundària, Montserrat Llobet; la directora d'un institut de L'Hospitalet de Llobregat que es va negar a obrir les portes del centre, el president del grup Focus, Daniel Martínez, que va organitzar el centre de premsa; la directora del CIRE, Elisabet Abad, que va fabricar les urnes i les paperetes; el director gerent del CTTI, Jordi Escalé, que va organitzar el sistema informàtic de recompte de votants i vots, o dos informàtics de T-Systems que haurien fet la base de dades de votants, entre altres.Dimecres declararan quatre testimonis de l'acusació popular, com el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovés, o el cap de gabinet de Relacions Externes i Protocol del Departament de Presidència, Pere Camprubí. També serà el torn dels testimonis més polítics, demanats per les tres defenses, com l'exconseller de Presidència i exportaveu, Francesc Homs, que declararà amb advocat perquè serà jutjat pels mateixos fets al Suprem, els expresidents del Parlament Joan Rigol i Núria de Gispert, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, i tres membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, com el seu expresident, Carles Viver Pi-Sunyer, l'exdegà de la Facultat de Dret de la UB i el catedràtic de Dret Constitucional de la UB Joan Vintró.Dijous està prevista la declaració de nou testimonis proposats per la defensa d'Ortega, entre els quals destaquen l'alcaldessa de Vilanant (Alt Empordà), Anna Palet, Carles Fernàndez, cap de premsa d'Ortega, la secretària d'Administració i Funció Pública en època d'Ortega, Meritxell Masó, o Gemma Calvet, advocada, exdiputada d'ERC i ponent de la llei de consultes. Dijous també està prevista la presentació d'un informe pericial de la Guàrdia Civil sobre la web www.participa2014.cat, demanat per les acusacions i la defensa de Mas, i s'iniciarà el tràmit per presentar les proves documentals, les conclusions definitives i els informes finals, que previsiblement s'allargaran fins divendres. Divendres s'acabarà el torn dels informes finals, amb els de les defenses, i els tres acusats tindran el dret a l'últim torn de paraula.

Enviar