Rigau assegura que no va tenir consciència de desobeir el TC perquè la Fiscalia només li va demanar informació
L’exconsellera nega coaccions a les persones que no volien participar en l’organització del 9-N
ACN Barcelona.-L’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau ha assegurat que no va tenir consciència de desobeir el Tribunal Constitucional (TC) ni d’haver comès un delicte. “Vaig tenir tota tranquil·litat de consciència que quan hi havia un recurs s’havien tancat totes les maquinàries i que després s’havia iniciat una cosa nova”, ha afegit a preguntes del seu advocat en la primera jornada pel judici del 9-N. Rigau ha explicat que el 8 de novembre va rebre un correu electrònic de Fiscalia demanant-li informació però cap requeriment. “Entre referents, l’entorn polític i el tipus de documents que vaig rebre no vaig tenir cap consciència de desobeir el TC”, ha conclòs. A més, l’exconsellera ha negat coaccions a les persones que no volien participar de l’organització i ha posat en valor la tradició del voluntariat a Catalunya.
Rigau, responsable dels centres d’Ensenyament en l’època de la consulta del 9 de novembre del 2015, ha assegurat que mai va tenir la consciència d’estar cometent un delicte o desobeir l’alt tribunal. Un dels arguments que ha esgrimit és que l’entorn polític generava “molta confusió” perquè des del govern espanyol es deia que el procés participatiu no tindria efectes legals. A més, també ha explicat que va rebre la petició de la Fiscalia de diversa informació sobre si havia donat ordres i si s’havien produït reunions per l’organització del 9-N, però que no va rebre cap requeriment ni advertiment. Així mateix, ha recordat que diverses vegades el govern espanyol ha incomplert sentències del TC.“Quan tu sents que això no és res i que no tindrà cap efecte, encara quedes més tranquil si després de sentir això demanen informació sobre si hi ha hagut reunions. Tens la sensació que no estàs transcendint cap norma”, ha argumentat.Rigau, que només ha respost preguntes de la defensa, ha relatat que el 8 de novembre a les 20.43h, per tant poques hores abans del procés participatiu, va rebre un correu electrònic de la Fiscalia a la bústia genèrica corporativa del Departament d’Ensenyament en què li demanava informació. Se li preguntava concretament si havia donat instruccions escrites i si s’havien produït reunions. Una petició que va respondre el dia 12, quan es va rebre oficialment.Preguntada per si s’havia coaccionat a algú que no volgués participar en l’organització del 9-N, Rigau ha respost que hauria estat una “contradicció” coaccionar un moviment de voluntariat. “Teníem plena consciència que un voluntari amb una guia explicitada portaria bé a terme la seva actuació. No calia ni era el propòsit forçar ningú perquè ho fes”, ha afegit per després posar en valor la tradició del voluntariat a Catalunya. En aquest context, s’ha referit al “cas singular” de la directora de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat i ha dit que darrere la seva actuació hi havia un “rerefons polític”. Així mateix, tot i que la directora va vincular la seva jubilació amb el 9-N, Rigau ha recordat que va tramitar la petició per jubilar-se abans del procés participatiu.En la mateixa línia que han declarat Artur Mas i Joana Ortega, l’exconsellera d’Ensenyament ha dit que no va rebre cap requeriment ni notificació com sí que va rebre mesos després per les resolucions aprovades al Parlament. En aquest últim cas, va rebre la visita d’un secretari judicial i en aquell moment, segons Rigau, va entendre que “estava passant una cosa diferent”.






