Rull està "convençut" que el recurs contra la C-32 no prosperarà perquè l'obra té consens i inclou millores ambientals

El conseller de Territori no creu que el TSJC aturi els treballs de manera cautelar mentre no resolgui el contenciós

ACN Girona.-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, està "convençut" que el recurs contra la C-32 no prosperarà perquè el perllongament de l'autopista és "necessari", compta amb consens dels ajuntaments al territori i ja s'hi han incorporat millores ambientals. El conseller ha recordat, per exemple, que a diferència del primer projecte, el que finalment s'executarà redueix l'impacte de la carretera damunt el paratge (perquè no serà tota de dos carrils per banda). A més, també ha subratllat que s'ha creat "una comissió específica" per fer el seguiment ambiental dels treballs. Per a Josep Rull, el recurs que ara el TSJC ha admès a tràmit, no té raó de ser. "Convencerem al tribunal, perquè estem fent les coses ben fetes", ha afirmat. Per això, en aquesta línia, el conseller no creu que el TSJC aturi l'obra de manera cautelar mentre no resolgui el contenciós.

El recurs que ara el TSJC ha admès a tràmit porta la signatura de fins a setze entitats contràries al projecte de perllongament de la C-32. Per al Departament de Territori, però, el contenciós no té raó de ser. I per això, aquesta mateixa setmana, la Generalitat presentarà davant del tribunal tota la documentació per avalar que l'obra "és necessària, compta amb el consens dels ajuntaments i es farà tenint en compte el medi ambient", ha precisat Rull.El conseller creu fermament que els arguments del Govern "convenceran el tribunal" i decantaran la balança a favor de la Generalitat. Josep Rull reitera que el perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret és una obra que s'ha de fer "per ajudar a garantir la seguretat viària, reduir congestions" i contribuir a millorar la mobilitat a la zona (on la Gi-600 i la Gi-682 no poden absorbir el trànsit).Rull ha recordat que el perllongament de la C-32 és "una de les grans inversions en carreteres" (suma més de 70 MEUR) i que l'autopista també contribuirà a reduir "la contaminació atmosfèrica", perquè escurçarà trajectes. Més enllà d'això, però, el conseller de Territori també ha volgut insistir en què, precisament, la Generalitat va prendre's seriosament la integració paisatgística i l'impacte ambiental de la carretera."Hem millorat el projecte original", ha afirmat Rull, en referència a què inicialment la carretera s'havia plantejat de dos carrils per sentit (i al final, en tindrà dos de pujada i un de baixada). "En termes ambientals, hem incorporat totes les cauteles i hem creat una comissió específica perquè, durant les obres, millori tot allò vinculat amb l'impacte ambiental", ha afegit el titular de Territori."Estem fent-ho bé"Josep Rull ha reiterat que, fins el plec de documentació que es presenti al TSJC, també s'hi recollirà que el perllongament de la C-32 "gaudeix de consens territorial i l'han avalat tots els ajuntaments". "Posarem en valor aquest acord institucional, la necessitat de la carretera i totes les millores en termes de gestió ambiental, que no s'han fet en altres obres anteriors", ha dit el conseller de Territori."Volem fer les coses ben fetes, i explicarem que les estem fent ben fetes", ha afegit Rull. Per això, i seguint el fil del seu argumentari, el conseller no creu que el TSJC decideixi aturar les obres de manera cautelar –sobre terreny, ja hi ha els rètols- abans no resolgui el contenciós. "Evidentment, aquests propers dies nosaltres aportarem tota la documentació que calgui, i volem creure que el tribunal no adoptarà aquesta mesura cautelar", ha conclòs el conseller de Territori i Sostenibilitat.El conseller ha fet aquestes declaracions des de Girona, on aquest dilluns ha inaugurat el primer Fòrum Internacional de Gestió de Residus Municipals, que se celebra fins dimecres al Palau de Fires. L'acte, batejat amb el nom de 'Waste in progress', ha de permetre posar en relleu solucions innovadores per a la gestió de les escombraries entre diferents ciutats i, com ha precisat Rull, apostar per l'economia circular per "deixar de parlar de residus i fer-ho de recursos".

Enviar