L'exdirector del CTTI admet que la Generalitat no li va ordenar eliminar la web del 9-N

Un directiu de Fujitsu diu que "fins l'últim moment" el Govern va donar instruccions sobre els ordinadors i programes de les meses electorals

ACN Barcelona.-L'exdirector gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) Jordi Escalé ha reconegut aquest dimarts a la tarda que ningú del Govern li va dir que anul·lés la pàgina web www.participa2014.cat després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués el procés participatiu del 9-N. Així, ha dit que la web s'hagués pogut eliminar "en hores" dels nombrosos servidors llogats per la Generalitat, però no s'hagués pogut fer res amb les duplicacions en webs i servidors privats. En tot cas, ha dit que la web no es va actualitzar més. D'altra banda, un directiu de Fujitsu, subcontractada per instal·lar els ordinadors de les meses electorals, ha dit que "fins l'últim moment" abans de les votacions, el Govern va donar-los instruccions.

En les seves declaracions al TSJC pel judici del 9-N, Escalé, l'exassessor del Departament de Governació en matèria de participació ciutadana i opinió pública Joan Cañada i diversos càrrecs d'empreses tecnològiques contractades per la Generalitat han explicat com va anar el procés tècnic per preparar el procés participatiu. Cañada ha explicat que va començar a treballar a la Conselleria dos o tres dies abans que el TC suspengués la consulta a finals de setembre. Per això, li van encarregar immediatament dissenyar i preparar un nou procés participatiu, partint gairebé de zero, sense funcionaris, ni locals oficials ni cens.El 10 d'octubre la Generalitat ja va registrar el domini www.participa2014.cat en un servidor propi i quatre dies després ja el va duplicar. El 14 d'octubre l'expresident Mas va anunciar el nou procés participatiu que substituiria la consulta suspesa, però ja abans s'havien fet reunions tècniques preparatòries entre Governació, el CTTI i T-Systems per tal que el president tingués una base sòlida i concreta per fer l'anunci. El 15 i 17 d'octubre, segons el fiscal, el CTTI va encarregar a T-Systems que elaborés alguns aplicatius informàtics dins d'un contracte anterior però que en realitat tenia molt poc a veure amb un procés participatiu, ha explicat el cap tècnic del projecte del 9-N dins de l'empresa. Aquest tècnic ha admès que els terminis eren molt curs i no es van poder fer proves pilot.El registre de voluntaris va ser el primer que T-Systems va lliurar i després va lliurar el que permetia ubicar les seus. A finals d'octubre o el primer cap de setmana de novembre T-Systems ja tenia llest el programa per registrar els participants en els ordinadors de les meses, tot i que la documentació per instal·lar-lo anava amb cert retard i no es va lliurar fins pocs dies abans del 9-N. El 3 de novembre els tècnics de T-Systems van informar als seus superiors que els ordinadors estarien "maquetats", és a dir preparats, per l'endemà, 4 de novembre, just quan el TC va suspendre el procés participatiu. Els aplicatius creats per T-Systems i diverses empreses com Fujitsu i subcontractades van ser instal·lats per la multinacional japonesa. L'aplicatiu per recomptar els vots es va lliurar el 6 o 7 de novembre, igual que el de presentació de resultats.El 3 de novembre els tècnics de T-Systems van informar als seus superiors que els ordinadors estarien "maquetats", és a dir preparats, per l'endemà, 4 de novembre, just quan el TC va suspendre el procés participatiu. Els aplicatius creats per T-Systems i diverses empreses com Fujitsu i subcontractades van ser instal·lats per la multinacional japonesa. De fet, un responsable de Fujitsu ha admès que "fins l'últim moment" el CTTI els va donar instruccions sobre els programes i els ordinadors, fins i tot quan el procés ja estava suspès pel TC.Quan el 4 de novembre el TC va suspendre el procés cap de les empreses, ni tant sols el CTTI, va actuar o demanar informació a la Generalitat sobre si seguir endavant, excepte T-Systems, que va reunir el seu equip jurídic. Els màxims responsables de l'empresa van dir als tècnics del projecte del 9-N que seguissin endavant fins que tinguessin una resposta, ja que si no potser no arribaven a temps per completar tota la feina. Quan els serveis jurídics del Govern van respondre a T-Systems que no hi havia cap problema, perquè justament havien presentat un recurs de súplica al TC sobre la web, l'empresa tecnològica va seguir amb els preparatius. Aquesta carta, signada per Francesc Homs, és la que l'ha portat a ser jutjat pel Tribunal Suprem.Escalé ha reconegut que ningú de la Conselleria de Governació va dir que s'eliminés la web. Tot i algunes dificultats tècniques, perquè estava replicada en molts servidors internacionals, s'hagués pogut fer en un màxim de 48 hores segons l'empresa que va registrar el domini www.participa2014.cat. Però no s'hagués pogut eliminar d'altres servidors on webs externes l'havien replicat.Els ordinadors van començar a ser distribuïts als punts de votació entre el divendres 7 i el dissabte 8. El mateix dia 9 treballadors de les diverses empreses van fer guàrdia per si hi havia incidències tècniques tant a les escoles com al CTTI. Es dóna la circumstància que un dels tècnics d'una de les empreses subcontractades per Fujitsu per instal·lar els ordinadors als punts de votació, que va cobrar 400 euros per tot el cap de setmana igual que uns 300 companys seus, es va quedar un dels albarans de lliurament dels aparells. Poc després del 9-N va ser acomiadat per baixa productivitat i just abans de la vista de conciliació laboral va demanar 10.000 euros a l'empresa a canvi de no revelar que havia treballat pel 9-N un cop el procés estava suspès pel TC. Aquest treballador ha volgut declarar al judici sense que les càmeres de vídeo el gravessin, per tal de protegir la seva identitat.Per aquest dimecres està prevista la sessió amb testimonis més polítics. Primer declararan testimonis de l'acusació popular i després serà el torn dels testimonis demanats per les tres defenses, com l'exconseller de Presidència i exportaveu, Francesc Homs, que declararà amb advocat perquè serà jutjat pels mateixos fets al Suprem, els expresidents del Parlament Joan Rigol i Núria de Gispert, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, i tres membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, com el seu expresident, Carles Viver Pi-Sunyer, l'exdegà de la Facultat de Dret de la UB i el catedràtic de Dret Constitucional de la UB Joan Vintró.

Enviar