Homs durant el judici del 9-N: “Vaig informar el Govern que no incomplíem la llei, i menys el codi penal”
L'advocada de l'exconseller de Presidència impedeix que respongui les preguntes sobre la relació amb els proveïdors després de la suspensió del TC del 4 de novembre
ACN Barcelona.-L'exconseller de la Presidència i portaveu del PDeCat al Congrés, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimecres al matí davant del TSJC que el 4 de novembre del 2014, quan la Generalitat va rebre la providència del Tribunal Constitucional (TC) ell mateix va informar al Consell Executiu que seguir endavant amb el procés participatiu del 9-N "no incompliria cap llei, i menys el Codi Penal". Així, creu que el TC no va adoptar els mecanismes que havia demanat el govern espanyol i la seva resolució no era gens clara. Durant la seva declaració com a testimoni, l'advocada d'Homs, present a la sala perquè serà jutjat al Suprem pel mateix motiu, ha refusat que respongués preguntes sobre la relació de l'exconseller amb empreses proveïdores privades després del 4 de novembre.
En la seva declaració, Homs ha explicat que ell era el màxim responsable polític dels serveis jurídics de la Generalitat, a més de llicenciat en dret, i que com a tal tenia coneixement de les resolucions del TC i de les respostes jurídiques del Govern.Després del 14 d'octubre, quan l'expresident Mas va proposar el procés participatiu que substituiria la consulta suspesa, la reacció del govern espanyol, segons Homs, va ser de "menyspreu" amb expressions com "no té cap efecte o és un acte de protesta". Per això, quan el 31 d'octubre el Consell de Ministres va presentar un recurs per conflicte de competències davant del TC, Homs es va mostrar "sorprès", ja que l'argumentari del recurs "era més propi d'un incident d'execució de sentència". La via elegida pel govern espanyol era com si es tractés d'un nou cas, i no pas l'evolució del primer, cosa que suposava, segons Homs, "reconèixer implícitament un altre acte del Govern". Per a l'exconseller, el govern espanyol va presentar un recurs nou perquè calculava que un incident d'execució no hagués estat prou ràpid.Així, en el nou recurs, l'estat va usar l'article de la Constitució que li permet suspendre cautelarment una llei recorreguda al TC, cosa que, per a Homs, suposa un "abús de dret", i per això van presentar un recurs per vulneració dels drets fonamentals d'opinió, expressió i llibertat política davant del Suprem.A més, ha recordat que en el seu recurs, l'Advocacia de l'estat demanava al TC que advertís al Govern sobre possibles responsabilitats jurídiques si incomplia la seva decisió. No obstant això, en la providència del 4 de novembre, el TC recollia la majoria de peticions de l'estat excepte aquesta, cosa que per a Homs era significatiu: "no és baladí ni neutre". També ha remarcat que aquella providència no es va notificar personalment a cap membre del Govern, com sí que va passar, un any després, amb la resolució del TC sobre la declaració d'inici del procés del 9 de novembre del 2015. De fet, s'ha preguntat retòricament perquè des d'aleshores algunes notificacions es fan en persona i d'altres no.En el mateix sentit, ha recordat que el mateix 4 de novembre el Consell Executiu va aprovar mesures contra la pobresa energètica després que el TC suspengués articles d'una llei sobre la matèria, i aquestes mesures no han estat recorregudes davant del TC ni s'ha presentat una querella per desobediència.Per tot això, i com que ja havia estudiat amb els serveis jurídics i altres juristes com Carles Viver Pi Sunyer, del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Homs va afirmar en aquell mateix Consell Executiu que si es tirava endavant el procés participatiu no s'incompliria cap llei i menys encara cap precepte del Codi Penal. El mateix dia 4 es va presentar el recurs davant del Suprem i un recurs de súplica davant del TC per demanar un aclariment de la resolució, perquè no estava clar el seu abast, i van anunciar públicament, "amb transparència i sense amagar-se" que seguirien endavant amb el procés participatiu.Per últim, Homs ha dit que entre el 4 i el 25 de novembre, quan es va acabar tot el procés participatiu, "no només hi va haver silenci" del govern espanyol o el TC, sinó que hi va haver decisions que van ratificar la seva opinió i "convenciment" que no havien fet res il·legal, com la decisió de la junta de fiscals de Catalunya de no interposar una querella per desobediència, com va acabar fent per ordre directa de Madrid.Davant algunes preguntes sobre la seva relació amb les empreses proveïdores externes que havien de facilitar la logística del procés, entre el 4 i el 9 de novembre, l'advocada d'Homs, present a la sala perquè l'exconseller està processat pel mateix fet, ha interromput l'interrogatori per dir al seu client que no les respongués. El fiscal Emilio Sánchez Ulled no ha volgut fer cap pregunta, per respectar el seu dret defensa en el procés obert contra ell davant del Suprem. L'acusació popular tampoc ha fet cap pregunta, cosa que Homs ha respost dient "quina llàstima". En acabar, Homs s'ha quedat a la sala de vistes per seguir les declaracions dels altres testimonis i ha piulat a Twitter el següent missatge: "El fiscal ha decidit no fer-me preguntes. Quina llàstima! De quines respostes tenen por?"






