directe ! a La República. N. 4126. Dimecres, 18 de novembre de 2026 05:46 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dimecres, 8 de febrer de 2017 13:31 h

Xavier Theros: “No queda clar si el capità Llampades veia fantasmes o fumava massa opi”

L’escriptor publica la novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 2017, ‘La fada negra’ (Destino)

ACN Barcelona.-L’antropòleg i poeta Xavier Theros (Barcelona, 1963) publica aquest dimecres la seva primera novel·la, ‘La fada negra’, amb què es va proclamar guanyador del Premi Josep Pla 2017. L’autor s’ha estrenat en el terreny de la ficció per mitigar “l’empatx de realitat” de tants anys exercint de cronista de Barcelona. Hi havia una “insatisfacció personal”, ha explicat avui, envers la crònica urbana i la limitació que imposa la realitat. Theros ha estirat el fil de la revolta de la Jamància i la seva repressió en forma de tres mesos de bombardeig sobre la ciutat (“un episodi esborrat de la història”, lamenta) per construir una novel·la que retrata la Barcelona més fosca i marginal de l’època, i on el consum d’opi era legal i recurrent. Sota les bombes, el capità Llampades haurà d’esbrinar qui és l’assassí d’uns misteriosos assassinats de criatures.

Xavier Theros ha reconegut que volia escapar de “l’empatx de realitat que comporta fer crònica urbana”, un gènere que ha conreat durant molts anys en diverses capçaleres de premsa i publicacions especialitzades. A Barcelona, ha abundat, “hi ha moltes històries molt literàries i a un sempre li queden les ganes continuar-la i de convertir-la en una narració”.I això és el que ha fet a ‘La fada negra’: Partir d’un capítol històric molt concret, i al seu parer injustament oblidat de la memòria col·lectiva, com va ser el brutal bombardeig que va patir la ciutat durant tres mesos de l’any 1843 com a repressió a la revolta de la Jamància, la darrera de les Bullangues del segle XIX. La novel·la se centra en el personatge del capità Llampades, un capità de la marina espanyola de vida acomodada que després de patir un naufragi torna a Barcelona repudiat, sense permís de navegació, i “pràcticament com un captaire”. Però l’esclat de la revolució a la ciutat li dóna una nova oportunitat, en aquest cas convertit en policia i assumint la investigació d’una sèrie d’assassinats misteriosos de canalla. L’autor retrata una ciutat molt fosca, marginal, bruta i violenta, i amb elements prou desconeguts com el consum legal d’opi. Una ciutat “de fantasmes” on arribaven tones d’aquesta droga, amb algunes aplicacions medicinals, i on Theros sosté que hi havia fumadors d’opi (espais). El nom de ‘La fada negra’ és, de fet, un creuament entre la descripció d’una Barcelona tèrbola, on passen esdeveniments foscos i misteriosos, i una al·lusió al consum d’opiacis. I és que segons ha recordat l’escriptor, l’expressió “ballar amb la fada negra” significa fumar opi. Per això, Theros ha apuntat amb ironia que “no està clar si el capità Llampades veia fantasmes o és que fumava massa opi”. L’autor també ha recordat avui el caràcter “accidentat” d’aquesta seva primera novel·la, de la qual va esborrar per error els tres primers capítols. “De fet, jo explico que he escrit 10 novel·les, per les vegades que he tocat i revista el text al llarg de tot aquest temps”. Amb tot, a Theros li han quedat ganes de seguir amb la ficció, i de fer-ho donant continuïtat als personatges de ‘La fada negra’. Hores d’ara ja està escrivint la segona part d’aquesta obra, segons ha comentat.D’altra banda, l’escriptor s’ha referit a l’origen d’aquesta novel·la, lligat a un vell conte inacabat que va escriure fa molts anys. Un conte que s’inspirava en una altra revolució ocorreguda a Rio de Janeiro el 1904 quan el govern va intentar vacunar la població. D’aquella narració no en queda res, més enllà la idea que els inspirava: “El fet de pensar que no només ‘el somni de la raó produeix monstres’ sinó també la pròpia raó, perquè quan vols modernitzar quelcom, canviar la vida de la gent, a vegades et trobes que la gent no vol que li canviïs la vida”, ha reflexionat.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.