Viver i Pi-Sunyer diu que "només forçant la llei" es pot aplicar el Codi Penal contra el 9-N

El president del CATN va recomanar al Govern que demanés un aclariment al TC per la providència "genèrica" que suspenia el procés participatiu

ACN Barcelona.-El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, que va ser magistrat del TC durant vuit anys, tres dels quals com a vicepresident, ha explicat aquest dimecres davant del TSJC que en dos dictàmens del 2013 i el 2015 van estudiar com consultar de forma legal al poble de Catalunya i quines vies legals tenia l'estat per impedir-ho. Així, van arribar a la conclusió que "només forçant la llei es podia aplicar el Codi Penal" i ho van considerar "improbable". Per això, mai van aconsellar que s'aturés la convocatòria.

Quan va arribar la providència del 4 de novembre del 2014, Viver i Pi-Sunyer va reunir-se personalment amb membres del Govern i altres experts juristes i ell va proposar demanar un aclariment al TC, perquè la resolució era "molt genèrica" i es tractava d'un cas "inèdit", amb un procés participatiu "inèdit" del qual no existien precedents. De fet, ha considerat estrany que l'estat invoqués l'article 161.2 per suspendre automàticament el procés, ja que fins aleshores només s'havia aplicat en casos de recursos contra lleis. En aquest sentit, s'ha preguntat si la resolució implicava també desactivar els Mossos d'Esquadra que havien de vigilar les votacions, si s'havia de fer una desconvocatòria formal, si calia tancar la pàgina web o si tampoc es podia informar dels resultats.Per la seva banda, l'exdegà de Dret de la UB Enoch Albertí ha dit que van considerar "rellevant" que el TC no hagués indicat cap advertiment sobre el possible incompliment de la resolució, tal com havia demanat el govern espanyol.L'expresidenta del Parlament Núria de Gispert ha explicat que el procés participatiu es va dur a terme perquè el Parlament havia aprovat resolucions a favor de consultar al poble de Catalunya sobre el seu futur, i calia complir aquest mandat de la cambra. També ha explicat que quan el TC va suspendre la consulta el 29 d'octubre, l'expresident Mas li va dir que posarien el procés en mans de voluntaris.També ha declarat com a testimoni un altre expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, que ha explicat que ell va proposar mecanismes per buscar voluntaris per al procés participatiu. Abans d'entrar al Palau de Justícia, ha explicat als periodistes que considera que el procés català ''anava de baix cap a dalt'' i que aquesta és la visió que vol aportar al judici. L'expresident del Parlament ha destacat que una part ''molt gran'' del poble de Catalunya s'ha mobilitzat i per això defensa que ''la força'' no és el fet polític sinó ''el cor de la gent'' que vol que a Catalunya hi hagi ''la màxima dignitat''.Els ajuntaments van oferir dependències municipalsMiquel Buch, alcalde de Premià de Mar (Maresme) i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), ha dit que més de la meitat dels locals de votació no eren de la Generalitat, ja que el Govern només va aportar els instituts públics. En la majoria de municipis no hi ha instituts, cosa que va inquietar molts alcaldes, que es van posar en contacte amb l'ACM per aquesta qüestió. Des de l'entitat, es va proposar als consistoris que oferissin locals municipals, com escoles o centres cívics, cosa que la immensa majoria van fer. Segons ell, tots els ajuntaments, excepte tres de la Val d'Aran, Badalona i Castelldefels, van oferir dependències municipals per a les votacions. Cap d'aquests municipis va ser denunciat. Buch ha dit que desconeix si delegacions de la Generalitat van enviar als ajuntaments documents model per oferir els seus locals.Per últim, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, ha explicat que quan l'expresident Mas va dir que el procés es faria en instituts, ell va oferir la "màxima col·laboració" i va proposar que també es pogués votar en escoles municipals, tot i que finalment també es va poder fer en moltes escoles privades i concertades, cosa que ha qualificat de "sorprenent". Així, des del consistori es va proposar als centres que obrissin les portes aquell dia, sense cap conveni concret, però "va ser decisió de cada centre i director". "Els vam dir que era important que es posessin a disposició, i massivament ho van fer, hi havia un ambient d'entusiasme", ha afegit.Per aquest dijous, quarta i penúltima sessió del judici, està prevista la declaració de nou testimonis proposats per la defensa d'Ortega, entre els quals destaquen l'alcaldessa de Vilanant (Alt Empordà), Anna Palet, Carles Fernàndez, cap de premsa d'Ortega, la secretària d'Administració i Funció Pública en època d'Ortega, Meritxell Masó, o Gemma Calvet, advocada, exdiputada d'ERC i ponent de la llei de consultes. Igualment, declararan cinc voluntaris. També està prevista la presentació d'un informe pericial informàtic de la Guàrdia Civil, demanat per les acusacions i la defensa de Mas, i s'iniciarà el tràmit per presentar les proves documentals, les conclusions definitives i els informes finals, començant per les acusacions, que previsiblement s'allargaran fins divendres. Divendres s'acabaran els informes finals, amb els de les defenses, i els tres acusats tindran el dret a l'últim torn de paraula.

Enviar