El Suprem fixa per al 27 de febrer l'inici del judici a Homs pel 9-N
El tribunal accepta que Mas declari com a testimoni però rebutja que hi facin Rajoy, Catalá, Pérez de los Cobos i Torres-Dulce
ACN Madrid.-El Tribunal Suprem ha fixat per al 27 de febrer la data d'inici del judici a l'exconseller de Presidència i actual diputat del PDeCat al Congrés, Francesc Homs, pel procés participatiu del 9-N. La previsió és que el judici duri tres dies. El tribunal ha rebutjat que el president espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, i l'exfiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce compareguin com a testimonis al judici, per no tenir "cap enllaç amb l'objecte del procés". En canvi, sí que declararà com a testimoni l'expresident Artur Mas. El Suprem ha acceptat totes les proves demanades per la Fiscalia.
Homs serà jutjat pels delictes de prevaricació i desobediència del 27 de febrer a l'1 de març per set magistrats, ja que el Suprem ha decidit ampliar la composició del tribunal de cinc a set. El president del tribunal i ponent serà Manuel Marchena. Els altres magistrats que jutjaran Homs seran José Ramon Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Comenero.En una interlocutòria, el tribunal accepta totes les proves demanades per la Fiscalia, entre les quals hi ha la pericial dels guàrdies civils que van elaborar un informe tècnic sobre l'anàlisi dels programes informàtics aportats per l'empresa T-Systems i utilitzats durant la jornada del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La defensa d'Homs també va demanar aquesta prova pericial.En canvi, el Suprem no ha acceptat incorporar a la causa la resolució de la Junta de Fiscals de Catalunya del 18 de novembre del 2014, en què advertien contra la viabilitat d'una acció penal pel 9-N. El tribunal sosté que el significat d'aquest document "no és altre que el d'un ofici" dirigit pel fiscal superior de Catalunya al seu superior jeràrquic. "La voluntat inequívoca del ministeri fiscal per a l'exercici de l'acció penal ha d'obtenir-se de la interposició de la querella que està en l'origen d'aquesta causa", argumenta el Suprem, "sense que la realitat d'aquesta decisió pugui veure's devaluada mitjançant l'artificiosa proposta de valoració dels treballs preparatoris que van il·lustrar la decisió del màxim responsable de la Fiscalia General de l'Estat". A més, el tribunal recorda els principis "d'unitat orgànica i dependència jeràrquica" de la Fiscalia, i remarca que el document ja està inclòs en la causa.Pel que fa als testimonis, el Suprem ha rebutjat les declaracions de Rajoy, Catalá, Pérez de los Cobos i Torres-Dulce que havia demanat la defensa de l'exconseller. Segons consta en la interlocutòria, "no forma part del procés la valoració política dels fets assumida" pels membres de l'executiu espanyol dels que es demana testimoni. I el Suprem tampoc veu justificada la declaració del president del TC i de l'exfiscal general de l'Estat, ja que "són els documents que hi ha a la causa, no el testimoni personal de qui dirigia les dues institucions, els que reflecteixen les decisions adoptades en els seus respectius àmbits".El Suprem sí que ha acceptat que l'expresident de la Generalitat Artur Mas declari com a testimoni, tot i que no com a "coimputat" pel fet d'estar sent jutjat també pel 9-N en el seu cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tot i això, Mas quedarà exempt d'haver de prestar jurament i serà advertit del seu dret a no respondre a aquelles preguntes que el puguin perjudicar en la seva defensa.Felip Puig, Miquel Buch i Carles Viver i Pi-Sunyer, entre els testimonisEntre els testimonis acceptats pel Suprem hi ha el de l'exconseller Felip Puig, en qualitat de president del consell d'administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. En aquest últim cas i en el del president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca, el Suprem no ha acceptat la seva declaració com a pèrits i ho hauran de fer com a testimonis.Alguns dels testimonis coincidiran amb els que ja han declarat al judici que s'està celebrant aquesta mateixa setmana al TSJC pel mateix procés participatiu. És el cas de Viver i Pi-Sunyer, Buch, el del responsable del projecte del 9-N a T-Systems Bernat Rigau, o l'exdirector gerent del CTTI Jordi Escalé.Altres testimonis demanats per la defensa que han estat acceptats pel Suprem són els de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, o l'exsecretari de Comunicació Josep Martí.






