El fiscal durant l'informe final: "No estem jutjant la voluntat popular, sinó la vulneració flagrant de l'ordre del TC"

Emilio Sánchez-Ulled assegura que Mas, Ortega i Rigau no van paralitzar les actuacions del Govern després de la suspensió del 4 de novembre com sí van fer el 29 de setembre

ACN Barcelona.-El fiscal del judici pel 9-N, Emilio Sánchez-Ulled, ha assegurat en el seu informe final davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el procediment judicial no va contra la voluntat popular o l'actuació dels voluntaris i dels votants, sinó contra els governants que no van obeir la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Durant el seu al·legat a l'inici de la cinquena i última sessió, el ministeri públic ha volgut desmuntar un per un els arguments de la defensa, sobretot el fet que el Govern no hauria paralitzat les actuacions en marxa per preparar el procés participatiu tot i la suspensió del 4 de novembre per part del TC. Així, ha comparat l'actitud del Govern aquells cinc dies de novembre amb la paralització absoluta que va fer el 29 de setembre davant de la suspensió de la consulta convocada dos dies abans.

En una exposició de poc més de dues hores, feta en castellà per primer cop en tot el judici al·legant la "transcendència pública" de la intervenció, Sánchez-Ulled ha fet breus valoracions polítiques, però s'ha centrat principalment en rebatre de forma tècnica i jurídica els arguments de les defenses. De fet, per a ell, el judici ha estat "simple en els fets però complex en allò jurídic".De bon principi ha volgut defensar-se de les crítiques que ha rebut per ser el fiscal que estava de guàrdia el 9-N i no va demanar-ne la paralització. Així, ha explicat que en aquell moment, la informació que tenien era que el procés participatiu l'estaven tirant endavant voluntaris, i van voler ser proporcionals i no demanar "mesures cautelars tant greus". Tot i així, ha assegurat que després van veure que hi havia una "actuació emmascarada i continuada dels poders públics". Aquest "clima d'opacitat" l'ha "sorprès" perquè "vulnera el principi bàsic de transparència".Incidint en els aspectes més tècnics de la defensa jurídica dels acusats, Sánchez-Ulled ha dit que l'al·legació que el títol 3 de la Llei de Consultes no havia estat suspès pel TC el 29 de setembre i per això es podia tirar endavant el procés participatiu no té credibilitat, perquè aquest aspecte no va ser reivindicat ni en la convocatòria pública per part de Mas del 14 d'octubre ni en el recurs de súplica presentat al TC després de la suspensió del 4 de novembre.El fiscal també ha recordat que la suspensió del procés participatiu com a màxim podia durar cinc mesos i ha utilitat una frase de Mas durant l'interrogatori per girar-la en contra de l'expresident evidenciant que era conscient del que podia suposar mantenir la convocatòria: "o obeir el mandat democràtic o el TC". "Va ser una patent i flagrant vulneració d'allò ordenat pel TC", ha assegurat, afegint que estava "dolgut" per això i que no "gaudeix" amb aquest judici. "Van decidir de forma capriciosa desobeir el mandat constitucional", ha reblat.Així, el ministeri públic ha intentat demostrar que el Govern en comptes d'aturar totes les actuacions administratives internes i els encàrrecs fets a proveïdors externs, com va fer el 29 de setembre arran de la primera suspensió, no va prendre cap mesura, sinó que es van fer accions i actes jurídics no formalitzats amb "ànim d'emmascarament i amb dissimulació". "L'absència de resolució ordenant parar, equival a una resolució ordenant continuar", ha dit. "No va ser astúcia, com es va dir, sinó arbitrarietat, l'equivalent a l'astúcia en l'àmbit jurídic", ha afegit. Així, ha posat d'exemple el fet de no donar instruccions escrites als directors d'institut, no eliminar la pàgina web www.participa2014.cat o no demanar a les empreses que paralitzessin els encàrrecs.De fet, ha dit que si els acusats haguessin volgut respondre les seves preguntes, la primera hauria estat quina part de la providència del TC del 4 de novembre no entenien, perquè, segons ell, el text és molt clar i molt similar al de setembre. A Francesc Homs, a qui no va formular preguntes, el fiscal li ha retret que no demanés als serveis jurídics de la Generalitat si podien seguir endavant amb el procés participatiu només pel fet de presentar un recurs de súplica a la suspensió cautelar. "Calia complir la mesura cautelar, encara que en la sentència final haguessin donat la raó a la Generalitat", ha explicat.També ha intentat desmuntar l'argument que el TC no és un òrgan jurisdiccional estrictament parlant, o que no es pot portar a la justícia penal un acte polític. Igualment, ha argumentat que el delicte de desobediència no requereix un avís directe, sinó simplement oposar-se al nucli d'un acte judicial. Per això, el TC no va fer cap avís concret, perquè "no es podia imaginar una deslleialtat institucional tant gran".Per a Sánchez-Ulled, Mas va ser el "legítim convocant" del procés participatiu, Ortega el "tronc nuclear" de moltes actuacions administratives, i Rigau va posar els instituts públics a disposició del procés. "Eren conscients de la desobediència", ha conclòs.

Enviar