Mas, al judici del 9-N: “No vam desobeir el TC, vam plantar cara a un govern espanyol que estava fent abús de poder”
L’expresident atribueix la causa judicial a l’èxit de la convocatòria i es mostra convençut que no es va cometre cap delicte
ACN Barcelona.-L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha fet ús del seu dret a l'últim torn de paraula al final del judici pel 9-N per defensar que el Govern no va desobeir el Tribunal Constitucional (TC) en el procés participatiu del 9-N sinó que va plantar cara a un govern espanyol. Un executiu que, segons Mas, “estava forçant la situació gràcies als seus privilegis i, en bona part, al seu abús de poder que va utilitzar el TC per fer la feina que no s’atrevia a fer des d’un punt de vista polític”. “Que un govern s’enfronti a un altre govern pot ser millor o pitjor, pot agradar mes o menys, però no es cap tipus de delicte", ha conclòs. A més, Mas ha considerat que no se l’ha jutjat per haver suposadament desobeït sinó per “l’èxit” del 9-N. Finalment, s’ha dirigit al fiscal del judici, Emilio Sánchez-Ulled, i s’ha mostrat preocupat pel fet que l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal li demanés imparcialitat en el cas.
En una intervenció de poc més de 20 minuts, cosa molt poc habitual en aquests casos, Mas ha sostingut que el judici pel 9-N no s’ha celebrat per haver desobeït al TC sinó perquè el 9-n va ser un “èxit”. Segons l’expresident, no va agradar a determinades instàncies de l’Estat i del govern espanyol que fos un èxit. “Es va considerar un desafiament i es pretén que es pagui per part d’alguns”, ha afegit. En aquets context, s’ha preguntat quants judicis s’haurien d’haver celebrat per desobediència manifesta del govern espanyol al TC si fos cert que se’ls ha jutjat per desobeir. Fent referència així, a què l’executiu espanyol “desobeeix sistemàticament” les sentències de l’alt tribunal i directives europees.Igualment, ha carregat contra la fiscalia, per no haver-lo defensat quan ha patit atacs de "guerra bruta" mentre era president de la Generalitat i, per tant, representant ordinari de l'estat a Catalunya. Al fiscal Sánchez-Ulled li ha dit que estava "preocupat" pel fet que Consuelo Madrigal li demanés imparcialitat i justícia. Mas s’ha tornat a declarar “màxim responsable polític del 9-N”, com ja va fer en la seva intervenció de dilluns passat. I ha afegit que, en algun sentit, també és “l’únic” responsable. En aquets sentit, ha recordat que quan els membres del govern prenen possessió del càrrec ho fan prometent lleialtat al president de la Generalitat. “Ortega, Rigau i Homs es van comportar amb aquesta deguda lleialtat”, ha afegit. L’expresident ha detallat els diferents àmbits dels quals se sent responsable. “Em declaro responsable d’haver escoltat la gent al carrer i a les urnes. Sóc responsable d’haver obeït mandats reiterats del Parlament. Sóc responsable d’haver impulsat i liderat una pregunta sobre esdevenir un estat i responsable d’haver impulsat i ideat un procés participatiu”, ha assegurat.En canvi, s'ha mostrat "100% convençut, sense cap dubte" que no és culpable de cap delicte. Així, ha volgut diferenciar l'actuació del Govern a finals de setembre, quan es va suspendre la consulta, amb el 4 de novembre. Al setembre, "no hi havia res per desmuntar, perquè no s'havia muntat res", ja que només havien passat dos dies des de la convocatòria de la consulta, i es va suspendre una part de la llei i un decret. En canvi, al novembre, havien passat gairebé tres setmanes des de la convocatòria del 14 d'octubre, ja s'havien avançat molts preparatius i "ja no hi havia l'administració sola, sinó 40.000 voluntaris", a qui "no se'ls pot donar ordres". "Vaig tenir una ocasió d'or per desobeir el TC a finals de setembre, i vaig tenir molts problemes polítics per no fer-ho", ha reblat.Per això, ha dit que caldria sentir-se "orgullosos" del 9-N, per la participació cívica i desinteressada de 42.000 voluntaris i més de 2,3 milions de votants. "Enlloc de sentir-nos orgullosos, ho convertim en delicte, quina pena, quin gran i immens error", ha dit.Ortega: "Algú pensa que amb una resolució judicial es donarà resposta al que viu Catalunya?"Per la seva banda, Ortega ha utilitzat uns deu minuts el seu dret a l'última paraula, reivindicant el seu respecte escrupolós a la llei. "Sempre he cregut en la llei, però en la llei d'allò just, no en la llei del més fort", ha explicat. "Tenim la raó dels arguments, la força de la raó, la raó col·lectiva que ve de lluny i va de lluny, no pas la raó de la força", ha afegit. "Algú pensa que una resolució judicial pot donar resposta al que viu Catalunya?", s'ha preguntat. Per això, considera que "donar la veu al poble no és cap delicte", i "no es pot entendre el 9-N sense entendre l'alegria, el civisme, la il·lusió, l'ànima dels voluntaris i dels votants". "Catalunya no l'hem inventat nosaltres, però avui es jutja allò que els catalans han demanat generació rere generació, decidir el nostre futur i autogovernar-nos", ha dit, afegint referències històriques, i concloent que "Catalunya acabarà sent el que vulguin els catalans". Ortega ha conclòs la seva intervenció assegurant que el 9-N va ser el dia que més ha honorat la seva condició de servidora pública.Rigau: "No em va depurar el franquisme i em pot inhabilitar la democràcia per un delicte que no he comès?"Per últim, ha intervingut Irene Rigau, també durant deu minuts, per reafirmar la seva innocència, assegurant que ella que va voler potenciar l'autoritat pública dels directors no els hagués mai demanat res irregular. De fet, quan l'exconseller Francesc Homs va proposar de presentar un recurs d'aclariment a la suspensió del TC, li va semblar lògic i correcte, tenint en compte que, segons ella, "no es podia esperar a consultar 5 mesos després".Recordant una manifestació del febrer del 1977 demanant "llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia", que va ser tolerada, però no autoritzada, i també algunes advertències de possible depuració per part de les autoritats franquistes quan començava a exercir de mestra, Rigau ha dit que si no la van depurar aleshores, com és possible que la inhabilitin en plena democràcia per un delicte que, segons ella, no ha comès.Citant versos d'Antonio Machado dues vegades, ha dit que "per a dialogar, cal primer preguntar, després escoltar", i que Catalunya "seguirà fent camí, caminant". "Escoltar en democràcia és essencial, i Epanya sembla que ho ignora", ha lamentat. En aquest sentit, ha dit que en ple segle XXI la democràcia representativa ha de ser reforçada, per evitar els populismes, amb la democràcia participativa i fins i tot la democràcia directa.D'aquesta manera ha acabat el judici, després de cinc dies, i els tres acusats han sortit amb els seus advocats al Passeig Lluís Companys, per la porta principal del Palau de Justícia, que normalment està tancada a la tarda. Allà els esperaven nombrosos periodistes i també algunes desenes de simpatitzants, així com càrrecs del Govern com Neus Munté i Meritxell Borràs, i la coordinadora general del PDeCat, Marta Pascal, així com l'exconseller Francesc Homs.






