L'advocat de Rigau: "El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats"
Jordi Pina diu que li és igual "guanyar de golejada que de penal injust a l'últim minut"
ACN Barcelona.-L'advocat de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, Jordi Pina, ha opinat aquest divendres a la tarda que el govern espanyol "vol la mort política" dels tres acusats en el judici del 9-N, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, ja que té "dubtes" sobre possibles "ingerències" perquè la fiscalia els acusi de prevaricació, que suposa penes d'inhabilitació molt més altes que només el delicte de desobediència. Segons ell, el delicte de prevaricació està posat "amb calçador" en l'acusació, i ni el mateix fiscal no té clar amb quina base s'acusa.
Pina ha dit que era el seu informe final més "emotiu i trist" de la seva llarga carrera com a advocat, en el que ha considerat un judici "injust", que, tot i així vol guanyar sigui "per golejada, o de penal injust a l'últim minut".Pina, que ha reiterat alguns dels arguments dels seus companys defensors, ha obert una nova via per a l'absolució. Ha recordat que el 2013 el propi Tribunal Constitucional es va declarar com a òrgan no judicial, per així evitar que el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, fos apartat del càrrec per haver estat militant del PP, cosa que no poden fer els membres del poder judicial. El 2014 ho va seguir argumentant en algunes sentències. A més, ha recordat que a la Constitució espanyola, el poder judicial i el TC ocupen títols diferenciats.No obstant això, arran de la reforma de la Llei del TC el 2015, el passat mes de novembre del 2016, un mes després que la fiscalia presentés l'escrit d'acusació pel 9-N, el TC va variar aquesta postura i en una sentència es va reivindicar com a poder judicial. "No crec en casualitats", ha dit.Així mateix, ha criticat el govern espanyol perquè, segons Pina, la convocatòria del procés participatiu hagués hagut de ser recorreguda davant del TC com un incident d'execució de sentència de la suspensió de la consulta, i no pas com un recurs directe nou. Això va permetre a l'estat forçar la suspensió cautelar immediata del procés, cosa que no hagués passat amb l'incident d'execució que requereix que les parts facin al·legacions, cosa que hagués dilatat el tràmit i ja s'hauria celebrat el 9-N. "Abans de censurar a Rigau, analitzin la mala fe processal de l'estat", ha dit al tribunal.A més a més, ha assegurat que fins la reforma de la Llei del TC del 2015 les resolucions del TC no eren executives, sinó declaratives, i per forçar la seva execució el propi tribunal havia d'acudir als jutjats civils, cosa que no va fer en el cas del 9-N.Així mateix, ha recordat que la mateixa fiscalia va demanar informació per escrit al Departament d'Ensenyament la nit abans del 9-N, però no va fer cap requeriment. Igualment, ha recordat que més del 50% dels punts de votació van ser locals municipals, i no s'ha acusat cap alcalde ni regidor.Per tot això, ha conclòs que el govern espanyol "no va fer els deures processalment parlant, la providència del TC no pot suposar desobediència, Rigau no va cometre prevaricació per acció ni per omissió i és impossible cooperar tècnicament en aquests delictes", i a més, l'exconsellera tindria justificació per haver permès el procés i no havia de saber que estava delinquint.






