Roland Schimmelpfennig fa aflorar l’enveja i la culpa d’Occident al Maldà

Moisès Macias dirigeix el text del dramaturg alemany ‘La Peggy Pickit veu la cara de Déu’

ACN Barcelona.-La sala barcelonina El Maldà estrena aquest dimecres l’obra de Roland Schimmelpfennig ‘La Peggy Pickit veu la cara de Déu’, dirigida per Mosiès Macias a partir de la recent traducció d’Anna Soler Horta. La del dramaturg alemany és una reflexió sobre l’enveja i la culpa al món occidental, sentiments que es desborden en un retrobament entre dues parelles d’amics. Uns tornen després de sis anys de viatge a l’Àfrica; els altres viuen feliçment casats i instal·lats en una rutina confortable. L’obra explota la “col·lisió de mirades” sobre la realitat i fa un retrat irònic sobre el model de vida occidental i les seves contradiccions. D’altra banda, a partir del 17 de febrer El Maldà reprograma l’espectacle de gest ‘Vremya Musei’, de la Cia Voltäla, estrenada estrenar l’any passat.

Roland Schimmelpfennig va escriure aquesta obra el 2010 per encàrrec d’un col·lega canadenc que projectava una trilogia amb l’Àfrica com a rerefons. De visita a Barcelona, el dramaturg ha explicat aquest dilluns que, donat que ell no havia viatjat mai a aquest continent, no volia centrar l’obra allà, en un lloc que no coneix. Per això mateix va optar per escriure “des de la perspectiva de la gent que no hi ha anat mai”. En tot cas, a l’obra l’Àfrica és l’experiència vital dels últims anys d’una de les dues parelles d’amics que es retroben, i permet el debat sobre models de vida de la societat occidental. Al parer de Schimmelpfennig això provoca que l’obra sigui a l’hora molt còmica i molt tràgica. “Què es vol fer a la vida? Què és ser important?” són qüestions que planteja el text, tal i com ha senyalat el seu autor. Totes dues parelles s’ho pregunten, mentre es tenen enveja respectivament. Els uns perquè “no s’han construït l’existència burgesa” dels que s’han quedat, han comprat una casa i han format una família. I els altres, contràriament, perquè es demanen si no s’han perdut en aquesta rutina, prescindint d’experiències diferents com la dels seus amics a l’Àfrica. L’autor ha admès que aquesta no és una “peça senzill” i ha reconegut a Moisès Macias el seu “talent” per buscar les seves obres més difícils. Es referia al fet que Macias ja va dirigir fa uns anys una altra obra seva al Teatre Akadèmia, ‘El drac d’or’, que tampoc era senzilla. No obstant això, Macias ha manifestat la seva admiració per l’obra del dramaturg alemany, de qui ha dit que és un autor molt “innovador formalment” que aconsegueix, tanmateix, arribar a l’espectador i produir emoció. “El que m’agrada d’en Roland és que tot i se un autor contemporani i formalment radical, no cal llegir cap llibre d’instruccions. No crea una proposta dispersa sinó que funciona amb una gran unitat, i arriba al públic d’una manera original i amb una força palpable”, ha destacat.La Peggy Pickit veu la cara de Déu’ s’estrena aquest dimecres 15 de febrer al Maldà, i hi farà temporada fins el dia 5 de març. L’obra és una producció de l’Associació Cultural El Teatre Invisible que ha comptat amb la col·laboració del Goethe-Insitut de Barcelona, entre altres institucions. D’altra banda, El Maldà recupera a partir del 17 de febrer un espectacle de la temporada passada. Es tracta de ‘Vremya Musei’, de la Cia Voltäla, una obra de teatre gestual nascuda del projecte de final de carrera a l’Institut del Teatre entre els quatre integrants de la companyia. L’obra parla de l’esperança inherent a l’ésser humà, que fa que no pari de projectar desitjos, aspiracions, objectius i metes. I ho fa en clau d’humor.

Enviar