El PSOE proposa que el DNI, el passaport i el carnet de conduir siguin bilingües

Els socialistes presenten una proposició de llei per reconèixer la pluralitat lingüística a l’Estat espanyol

ACN Madrid.-El PSOE ha presentat aquest dilluns una proposició de llei per reconèixer la pluralitat lingüística a l’Estat espanyol que, entre d’altres mesures, proposa que el DNI, el passaport i el carnet de conduir puguin ser bilingües donant entrada a les llengües cooficials. La proposta ha estat impulsada pel PSOE i ha comptat amb un paper “destacat” dels diputats del PSC en el seu redactat. La norma busca regular l’ús de les llengües que, juntament amb el castellà, són oficials en alguna comunitat autònoma pel que fa a les relacions dels ciutadans amb l’administració de l’Estat o altres institucions i òrgans constitucionals. A través del text també es proposa la creació d’un Consell de les Llengües Espanyoles.

La iniciativa l’ha registrat aquest dilluns la coordinadora dels diputats del PSC al Congrés, Meritxell Batet, el portaveu del grup socialista, Antonio Hernando, i altres diputats representants de les comunitats autònomes amb llengües cooficials. La proposta concreta és una Proposició de Llei Orgànica per al reconeixement i l’Empara de la Pluralitat Lingüística a Espanya, a més d’una proposició no de llei sobre el tractament de les llengües cooficials a les pàgines web de l’Administració General de l’Estat. En el seu preàmbul, la llei lamenta que els conceptes de llengua i política lingüística s’hagin tractat des de l’”excepcionalitat i el conflicte” quan considera que l’Estat espanyol és plurilingüe. Afegeix que els poders públics “no poden continuar eludint la responsabilitat de fomentar i valorar aquesta realitat de país lingüísticament plural, ric i divers”.La llei reconeix el dret a fer ús de les llengües que són oficials a les comunitats autònomes fora d’aquest àmbit territorial “amb plena validesa i eficàcia”. Estableix també el marc jurídic per a l’adopció de mesures d’impuls als processos de protecció, promoció, difusió i normalització de les llengües cooficials “amb expressió d’un patrimoni cultural de tots els espanyols protegit per la Constitució”. El text reconeix també el dret de l’ús de les llengües oficials que no siguin el castellà als procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat, així com en altres institucions com la Casa Reial, el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes o el Defensor del Poble, entre d’altres. Afegeix que també les pàgines web han de donar cabuda a les llengües cooficials.En un altre capítol, la llei proposa que el govern espanyol elaborarà un pla per tal que les entitats i societats que integren el sector públic empresarial de l’Estat tant en la seva activitat interna com en l’empresarial i publicitària estiguin en disposició d’utilitzar com a llengües de treball i relació empresarial, així com per difondre la seva activitat i continguts, en totes les llengües oficials.En l’àmbit educatiu, estableix que s’hauran d’incorporar als plans d’estudi els temes necessaris perquè els alumnes coneguin la pluralitat lingüística de l’Estat. En el cultural, proposa per exemple l’elaboració d’un pla governamental per tal que els equipaments culturals facin ús de totes les llengües oficials i que s’afavoreixi l’ús de les mateixes en totes les produccions culturals. A més, aposta perquè l’Institut Cervantes sigui un instrument de promoció, divulgació de la realitat plurilingüística i també una plataforma d’extensió i aprenentatge de totes les llengües oficials espanyoles. Per últim, proposa la creació d’un Consell de les Llengües Espanyoles, com a òrgan col·legiat adscrit al Ministeri de la Presidència i que ha de servir com a òrgan de coordinació entre el govern espanyol i les comunitats. Entre les seves funcions hi ha la d’analitzar les actuacions de els institucions estatals i dels organismes públics adscrits sobre l’ús de les llengües, així com d’informar i sotmetre a votacions les mesures que es prenguin per fomentar el plurilingüisme. Batet ha explicat que la norma “pretén desenvolupar l’article 3 de la Constitució, per tal que es doni naturalitat a l’existència del català i de les altres llengües coficials diferents del castellà”. Ha afegit que la mesura té una “dimensió simbòlica” per tal que la riquesa sigui “consciència col·lectiva”. “Això pot ajudar al coneixement i al reconeixement mutu i és un element de cohesió: és el que cridem cultura federal”, ha declarat.

Enviar