La justícia europea veu legal que les empreses renunciïn “lliurement” als interessos de demora de l’administració
El Tribunal de Justícia de la UE deixa en mans dels jutges espanyols decidir cas per cas si “la renúncia ha estat consentida” i si el creditor podia haver utilitzat altres vies per cobrar el deute
ACN Brussel·les.-El pla de pagament de proveïdors del govern espanyol aprovat el 2012, que obliga als creditors de les administracions públiques a renunciar als interessos de demora si volen cobrar les seves factures pendents, és legal “sempre i quan la renúncia es faci de manera lliure”. Així ho ha sentenciat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que destaca que són els jutges espanyols els que han de decidir si la renúncia a cobrar els interessos “ha estat lliurament consentida” pels empresaris que es van acollir al mecanisme. Per això, indica que cal comprovar que el proveïdor, “si hagués volgut, podria haver utilitzat totes les vies de recurs efectives per exigir el pagament total del deute, inclosos els interessos de demora”.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea arriba després que una empresa murciana interposés un recurs al jutjat administratiu número 6 de Múrcia reclamant els interessos de demora i els costos de cobrament d’un deute pendent de l’administració autonòmica amb diversos proveïdors del sector de la salut. En concret, denunciava el mecanisme establert a través de llei estatal que feia que els creditors renunciessin a cobrar els interessos d’un deute, els costos legals i els costos de cobrament a canvi d’obtenir un pagament immediat de l’import principal pendent. A més, adherint-se a aquest mecanisme voluntari, es cancel·lava l’obligació de l’administració pública d’abonar tot el deute. La decisió del TJUE deixa en mans de la justícia espanyola la decisió final sobre el cas, remarcant que si bé el dret europeu considera “manifestament abusiva tota clàusula contractual o pràctica que exclogui l’interès de demora i la compensació dels costos de cobrament”, és “diferent” que “sent exigibles” aquests pagaments “el creditor, fent ús de la seva llibertat i mitjançant un acord voluntari amb el deutor, hi renunciï”. Avís de la Comissió EuropeaLa sentència del TJUE fa referència al pla de proveïdors que és, de fet, una conseqüència dels retards en els pagaments de l'administració pública a l'Estat. El problema preocupa a Brussel·les, que precisament dimecres va advertir l’Estat espanyol que incompleix la Directiva sobre la morositat (Directiva 2011\/7\/UE), que s’havia d’aplicar des del març del 2013, i que obliga a pagar en un termini màxim de 30 dies i, en casos excepcionals, de 60. La llei preveu que si els pagaments es fan passat aquest límit els creditors tinguin dret automàticament a reclamar interessos de demora d’almenys un 8% per sobre del tipus de referència del BCE i a un mínim de 40 euros per factura impagada. Segons la CE, la normativa no s’aplica correctament i, si Espanya segueix incomplint, podria acabar, de nou, al Tribunal de Luxemburg, aquest cop per iniciativa de l'executiu comunitari. La morositat de l’administració públicaLa llei contra la morositat del govern espanyol estableix que, des de l’any 2013, les administracions públiques han d’abonar en un termini de 30 dies els seus deutes amb els proveïdors. En el cas dels pagaments per part de les empreses privades, el termini s’eleva fins als 60 dies. La llei contra la morositat també preveu la possibilitat que els afectats reclamin interessos de demora i indemnitzacions pels costos de cobrament que s’hagin d’afrontar. Segons dades facilitades pel Govern conjuntament amb la presentació del projecte de pressupostos de 2017, l’administració catalana va abonar les seves factures als proveïdors en una mitjana de 27,9 dies, segons la darrera xifra disponible, del mes de setembre de 2016. El termini també havia estat dins del límit legals els mesos d’agost (28,7 dies) o juliol (21,2 dies). Tanmateix, aquest període havia estat superior al límit de 30 dies en diverses ocasions, per exemple, els mesos de juny (38,4 dies), maig (38,8 dies), o abril (32,5 dies). Per la seva banda, l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), denuncia en el seu informe de febrer que les administracions espanyoles també incompleixen la llei de morositat en el seus pagaments als autònoms. Concretament, l’administració central registra un període de pagament de 43 dies, les autonomies de 64 dies i les corporacions locals de 80 dies. Catalunya se situa per sobre de la mitjana de la resta de comunitats, amb un termini de pagament als autònoms de 70 dies durant el 2016, tot i que aquest desfasament es va reduir en un 30% en relació al 2015.






