El TC argumenta l’anul·lació del referèndum unilateral: “No hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”

L’alt tribunal constata que el Parlament ha desatès “reiterades advertències” i que té la “antijurídica voluntat” de continuar el procés al marge de la llei

ACN Madrid.-La interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) que s’ha fet pública aquest dijous argumenta la decisió d’anul·lar la proposta de resolució sobre el referèndum unilateral i el procés constituent assegurant que “no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”. En el text, l’alt tribunal defensa que la resolució del Parlament té “efectes polítics i jurídics” i que el seu contingut és “objectivament contrari” a la Constitució. Concretament les resolucions anul·lades són de la 1 a la 9, que fan referència a convocar un referèndum encara que no hi hagi acord amb l’Estat, i de la 13 a la 16 sobre el procés constituent. La interlocutòria constata que el Parlament ha desatès les “reiterades advertències” del tribunal i creu que la cambra catalana té una “antijurídica voluntat” de continuar el procés constituent “al marge de l’ordenament constitucional i sense supeditar-se a les institucions de l’estat espanyol”.

La interlocutòria de 62 planes conclou que les resolucions pel referèndum “incompleixen el que ha establert el tribunal” en “diverses” de les seves resolucions. En concret la del 2015 que va anular la declaració de l’inici del procés fruit dels resultats electorals del 27-S; les que van declarar inconstitucionals la creació de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent i les seves resolucions, i un incident d’execució de sentència sobre aquestes mateixes resolucions de la Comissió del Procés Constituent. Segons els magistrats, les resolucions ara impugnades pel govern espanyol “contravenen i menyscaben” els anteriors pronunciaments del TC perquè plasmen “la voluntat del Parlament de Catalunya d’eludir els procediments de reforma constitucional per tirar endavant el seu projecte polític de desconnexió de l’Estat espanyol”. “Una inacceptable via de fet”Aquest fet, segons el TC, suposa “intentat una inacceptable via de fet” que és “incompatible amb l’Estat social i democràtic de Dret que es proclama a l’article 1.1 de la Constitució Espanyola”. Els magistrats també rebutgen les argumentacions del lletrats del Parlament de Catalunya i asseguren que la resolució no només produeix efectes polítics, com sostenien, sinó també jurídics perquè “reclama el compliment d’unes actuacions concretes per part dels poders públics” que tenen com a finalitat la posada en marxa del procés constituent. Segons el TC “es tracta de directrius clares i concretes dirigides al propi Parlament i al govern de la Generalitat” que inclouen els preparatius d’un referèndum d’independència que si no s’anul·lés produiria efectes jurídics “immediats”. Reitera que Catalunya no pot celebrar consultes referendàries Els magistrats també recorden que les seves anteriors sentències deixen clar que Catalunya no pot celebrar ni consultes referendàries ni altres que incideixin sobre “qüestions fonamentals resoltes en el procés constituent”. “El Parlament de Catalunya no pot desconèixer que la Comunitat Autònoma de Catalunya no té competències per convocar i celebrar un referèndum”, sostenen.“Sense conformitat a la Constitució no hi ha legitimitat”En aquest sentit –i en atenció a la petició de l’Advocat de l’Estat- els magistrats reiteren que els representants públics estan obligats a complir la llei. “No es pot oposar una suposada legitimitat democràtica d’un cos legislatiu o d’una Comunitat Autònoma a la primacia incondicional de la Constitució”, apunten, i per tant “en una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional” que “es fonamenta en el respecte a la democràcia i els seus valors”. “Sense conformitat amb la Constitució es pot predicar cal legitimitat”, conclouen. En aquest marc, i en resposta a les apel·lacions del Parlament sobre el fet que va actuar d’acord a la seva autonomia com a cambra representativa, el TC assegura que l’autonomia parlamentària “no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins a l’extrem d’atribuir-se la potestat de vulnenar l’ordre constitucional”.El TC també apunta que el Parlament va aprovar unes resolucions “de contingut objectivament contrari a la Constitució” quan ja disposava dels anteriors pronunciaments del TC, i per tant en aprovar les resolucions, la cambra catalana “ha desatès les reiterades advertències d’aquest tribunal” i ha apel·lat “un cop més, a una lectura del principi democràtic objectivament contrari a la Constitució”.Tot plegat, segons els magistrats, confirma que el Parlament manté la seva “antijurídica voluntat de continuar amb el procés constituent a Catalunya al marge de l’ordenament constitucional sense supeditar-se a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol i en particular d’aquest Tribunal Constitucional”Notificació personal a Forcadell i PuigdemontEls magistrats també atenen la petició de l’Advocat de l’Estat perquè notifiquin la resolució directament a la presidenta del Parlament de Catalunya, als membres de la Mesa, al secretari general del Parlament, al president de la Generalitat i als membres del Govern.Ho va “advertint-los del seu deure d’abstenir-se de fer qualsevol actuació que tendeixi a donar compliment” de les resolucions, així i com “el seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa jurídica o material que directa o indirectament pretengui o suposi ignorar o eludir la nul·litat”. A més, els alerta de les “eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les que poden incórrer en cas d’incompliment”. Porta Forcadell a la FiscaliaPer últim, els magistrats també accepten la petició de l’executiu espanyol i traslladen el cas sobre Forcadell a la Fiscalia perquè decideixi si presenta o no una querella contra Forcadell i els quatre membres de la Mesa que van donar llum verda a la votació de les conclusions del debat de política general. El TC justifica aquesta decisió argumentant que ell “no té competència per resoldre si la conducta” de tots ells “és constitutiva d’alguna infracció penal”, però “sí per constatar que les circumstàncies constitueixen un conjunt d’entitat suficient com per traslladar-les al Ministeri Fiscal perquè, si ho estima procedent, promogui l’exercici de les accions penals que consideri procedents”.

Enviar