directe ! a La República. N. 4126. Dimecres, 18 de novembre de 2026 07:33 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


Barcelonès doble fletxa Dissabte, 25 de febrer de 2017 09:19 h

Del 'boom' immobiliari al lideratge de polítiques socials: l'urbanisme de Santa Coloma set anys després del cas Pretòria

L'Ajuntament es manté encara avui "en guàrdia" per evitar qualsevol ombra de sospita en la gestió diària

ACN Santa Coloma de Gramenet.-Set anys després, el cas Pretòria arriba a judici aquest mes de març, amb l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i l'exregidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, entre els acusats. En aquest temps, l'Ajuntament s'ha refet de l'impacte inicial en la seva reputació i ha donat el tomb a l'urbanisme expansiu de Muñoz i al sospitós 'pelotazo' de Cúbics. Ara Santa Coloma és una de les abanderades en la persecució de pisos buits i en la gestió de polítiques socials pel dret a l'habitatge, per exemple. L'actual govern se'n sent "orgullós", però l'estructura municipal es manté encara avui "en guàrdia" per evitar "situacions confuses" que puguin dur a equívocs. L'actual regidor d'Urbanisme, Jordi Mas, explica en una entrevista a l'ACN algunes de les lliçons dels cas Pretòria: "No vaig mai a dinar sol amb ningú per no donar peu a certes situacions. Tot es fa en reunions i amb més d'una persona present".

El cas Pretòria ha deixat de ser tema de conversa recurrent als bars i places de Santa Coloma de Gramenet, o almenys aquesta és la sensació que té l'actual responsable de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, Jordi Mas, que veu del tot "superat" aquest forat negre de la història recent de la ciutat i que va esclatar ja fa més de set anys.A pocs dies de que comenci el judici, Jordi Mas assegura que aquesta "ja no és una qüestió que amoïni", però que sí ha deixat un reguitzell de lliçons a l'Ajuntament i noves formes de fer en el dia a dia dels representants municipals. 'Transparència' i 'responsabilitat' són ara conceptes a l'ordre del dia.Com a conseqüència del cas, explica el regidor, hi ha hagut una "reacció normativa" que fa que tots els tràmits administratius, i especialment en àrees delicades com l'urbanisme o la contractació, siguin "més clars, transparents i nítids". "Tot està més preparat per evitar determinades situacions i menys subjecte a potencials situacions confuses".D'altra banda, defensa que "la manera d'actuar" dels representats polítics també influeix a l'hora d'evitar que ni tan sols puguin arribar propostes deshonestes a l'Ajuntament: "A mi no m'han arribat", assegura el regidor. Ho explica gràficament: "Si estàs disposat anar a dinar amb algú sol estàs propiciant que moltes coses passin. Jo no vaig mai a dinar sol amb ningú per no donar peu a certes situacions. Tot es fa en reunions i amb més d'una persona present".També els treballadors estan plenament conscienciats d'això, explica: "Tenim una estructura que ha vist afectades persones amb les que treballava i que ho han passat malament. Tota l'estructura està en guàrdia: hi ha molt ulls que miren i també hi ha a qui li pot interessar crear un clima de sospita permanent".Corrupció i bombolla immobiliàriaPel que fa a la gestió interna, l'acció quotidiana i diària, tant de l'empresa municipal Gramepark com de l'àrea d'Urbanisme, està més centrada ara en "les polítiques de dret a l'habitatge, les millores en la mobilitat i la lluita contra la contaminació atmosfèrica", en contraposició a una política urbanística expansiva que en el context del cas Pretòria va acabar sent una arma de doble fil per a la ciutat.A la Santa Coloma de Muñoz existia una política d'adquisició de sòl, que es finançava amb crèdit i s'eixugava amb la venda dels habitatges a joves o famílies que aconseguien crèdits pont, però que es va aturar de cop amb l'esclat de la bombolla immobiliària. L'Ajuntament es va trobar llavors amb un munt de propietats a les que no podia donar sortida. La coincidència amb el cas Pretòria va agreujar la situació de les finances municipals per la "crisi de confiança" que van patir molts dels potencials compradors d'habitatge públic i que es van fer enrere.Va ser un moment "traumàtic" al que calia adaptar-se, per passar "d'una fase expansiva a una fase contractiva", relata Mas. Només a nivell econòmic, Gramepark es va trobar amb un deute de més de 80 MEUR que era impossible d'eixugar amb l'activitat pròpia de la societat. Set anys després, aquest deute s'ha reduït a la meitat, però encara avui l'Ajuntament destina un part del seu pressupost a continuar fent net a la societat municipal. En paral·lel a la gestió econòmica, l'àrea d'urbanisme també s'ha imprès un "imprescindible" canvi de cultura i de la manera d'enfocar les prioritats municipals.En aquest sentit, en els últims anys s'han posat fins a 107 multes a entitats financeres per tenir pisos buits o en mal estat a la ciutat –s'han cobrat un 72% per import de 116.900 euros– i Santa Coloma de Gramenet ha esdevingut una de les abanderades de les polítiques d'habitatge a Catalunya. En aquesta línia d'actuació, s'han recuperat també prop d'una trentena de pisos en desús per posar-los a la borsa de lloguer social i s'ha engegat un programa pioner de rehabilitació del parc d'habitatges de la ciutat de la ma de les comunitats de veïns i dotat amb prop de 2 MEUR.Aquest són només alguns dels exemples del nou paradigma urbanístic de Santa Coloma, del que es vanta l'actual govern municipal. "L'urbanisme és fonamental per a la millora de les condicions de vida de la gent i estem orgullosos de poder posar en marxa polítiques per evidenciar el problema dels pisos buits o per transformar la ciutat. Tenim moltes fites que hem anat aconseguint i de les que ens sentim satisfets", rebla Jordi Mas.Onze acusatsEl judici pel cas Pretòria comença aquest mes de març a l'Audiència Nacional, que ha previst més d'una vintena de sessions que s'allargaran durant els pròxims mesos. S'asseuran al banc dels acusats per diferents delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals, el presumpte cap de la trama, Luís Garcia, 'Luigi'; l'exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz; l'exregidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco; els exalts càrrecs de CiU, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i les seves parelles, Glòria Torres i Maria Lluïsa Mas; els empresaris Josep Singla (Proinosa) i Manuel Carrillo (Limasa), i dos dels presumptes testaferros de la trama, Manuel Valera i Philip McMahann.L'Ajuntament, que està personat a la causa, reclama set anys de presó i divuit d'inhabilitació per al seu exalcalde, una multa de 5,2 MEUR i el retorn al consistori dels 1,7 MEUR que presumptament s'hauria embutxacat. "Fa molts anys que dura i ja tenim ganes de que s'acabi", afirma el titular d'Urbanisme de l'Ajuntament, Jordi Mas. En l'escrit d'acusació, l'Ajuntament també demana penes per a alguns dels altres acusats: quatre anys de presó i 3,3 MEUR de multa per a 'Luigi'; tres anys i 3,3 MEUR de multa per a Valera; tres anys i mig i 1,8 MEUR de multa per a Singla, i onze mesos i 12.480 euros de multa per a Carrillo. En el cas de l'exregidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, l'Ajuntament no exercirà l'acusació particular.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.