L'Informe de Competitivitat de Creacció assenyala Osona com la comarca que més creix, tot i que ho fa de forma desigual

L'atur continua sent l'assignatura pendent en poblacions com Manlleu, Sant Martí de Centelles, Sant Bartomeu del Grau o Vic

ACN Vic.-El tercer Informe de Competitivitat de la comarca d'Osona, que ha elaborat l'Observatori Socioeconòmic de Creacció, destaca que la comarca ha estat el territori que ha acumulat un major creixement econòmic, amb una variació real del Valor Afegit Brut del 6%, molt per sobre del 3,4% de Catalunya, segons les xifres del 2015. Les dades que s'han presentat aquest dilluns a Casa Convalescència apunten a un creixement positiu de dos anys consecutius, que no es veia des del 2007 i que afecta tots els sectors. En concret, el PIB ha crescut un 6% en bona part gràcies a l’increment del sector serveis (6,3%), però també a la indústria (5,9%). Malgrat aquesta recuperació econòmica, l’atur continua essent el repte pendent a Osona i es manté alt tant en determinats municipis, com Manlleu, Sant Martí de Centelles, Sant Bartomeu del Grau o Vic, com en determinats col·lectius, com els majors de 45 anys o entre els perfils de baixa qualificació professional.

L’informe parteix de l’anàlisi de quatre dimensions: la productiva, la formativa, la territorial i la social. Aquest any, i com a novetat, la planificació dels reptes de futur del document s’ha treballat amb quatre comissions, una per a cada àmbit, que han involucrat nombrosos agents socials, polítics i econòmics del territori.En la dimensió productiva, i més enllà de les xifres de creixement econòmic, l’informe apunta a una polarització de l’estructura empresarial d’Osona. Es detecta un increment de les microempreses i de les empreses grans i mitjanes, mentre que les petites (de 10 a 50 treballadors) s’han reduït. Aquest efecte també es reflecteix en el nombre d’autònoms, que suposen el 26% dels llocs de treball de la comarca i que es concentren sobretot en la indústria agroalimentària, on han augmentat un 176% des del 2008. L’informe també apunta que la innovació segueix essent una de les assignatures pendents de les empreses d’Osona ja que malgrat una lleugera millora, el nombre d’ocupats en tasques d’alt contingut tecnològic i en serveis basats al coneixement és només del 29,4%, molt per sota del 43,5% català.En l’àmbit formatiu es detecta una forta dualitat en funció del perfil dels joves, que es tradueix en una elevada taxa d’abandonament prematur dels estudis i en un nivell d’instrucció de la població inferior a les mitjanes catalana i europea. En concret es defineixen dues trajectòries molt contraposades: per una banda, els joves que accedeixen al Batxillerat i als Cicles Formatius de Grau Superior tenen unes taxes de graduació superiors a la catalana i, per l'altra, els joves que accedeixen a Cicles Formatius de Grau Mitjà tenen uns percentatges de graduació molt inferiors.Pel que fa a la dimensió social, i a banda dels indicadors d’atur i d’ocupació, l’informe apunta que Osona té unes xifres de població gairebé estancades però amb diferències extremes entre municipis. La renda familiar ha millorat lleugerament, però es manté inferior a la mitjana catalana i més baixa que l’any 2009. El creixement econòmic no arriba a totes les llars, i el 32% de la població (49.754 persones) va ser beneficiària d’algun tipus de prestació l’any 2015.Per últim, la dimensió territorial analitzada per l’informe alerta del risc d’evolucionar cap a un territori dual, on 7 municipis concentren ja el 67% de la població, l’eix de la C-17 aglutina una quantitat important de llocs de treball, les ajudes socials també es concentren a un nombre reduït de poblacions i contrasten els municipis envellits amb altres d’estructura jove.Aquest tercer informe també ha incorporat nous capítols temàtics, arran de la detecció de necessitats específiques. En concret s’ha aprofundit en les dades d’internacionalització, que s’apunta com un vector positiu a Osona amb un percentatge d’empreses exportadores (12,3%) superior a la mitjana catalana i centrat en la indústria i en Europa com a principal destí.Reptes estratègics per al 2017Les quatre dimensions de l’informe culminen amb la presentació d’una sèrie de reptes estratègics entre els quals figuren el desenvolupament de programes específics per millorar la dimensió empresarial; resoldre l'encaix entre l'oferta i la demanda del mercat laboral; reduir la taxa d’abandonament escolar; detectar, analitzar i apoderar col·lectius específics de difícil inserció al mercat laboral per oferir-los programes d’atenció específics, i millorar la mobilitat de la comarca així com elaborar polítiques territorials per fer front a la realitat d’un territori dual.

Enviar