Felip Puig diu que tot el Govern tenia ordres de remetre a Homs qualsevol dubte jurídic sobre el 9-N

Els responsables de T-Systems diuen que tenien dubtes sobre si "complir el contracte amb la Generalitat o l'ordre d'un tribunal"

ACN Barcelona.-L'exconseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig ha assegurat aquest dilluns a la tarda que tots els membres del Govern tenien l'ordre de remetre a l'exconseller de Presidència Francesc Homs tots els possibles dubtes jurídics sobre l'organització del 9-N, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat. D'aquesta manera, Puig ha justificat que remetés a Homs la carta de T-Systems al CTTI sobre si havia de paralitzar els preparatius del procés participatiu arran de la suspensió per part del Tribunal Constitucional el 4 de novembre. Els responsables de T-Systems han testificat davant del Suprem que van enviar la carta perquè dubtaven sobre si complir el contracte o una ordre d'un tribunal que no anava dirigida a la seva empresa.

Puig ha declarat poc més de cinc minuts al fiscal, mentre que la defensa no li ha fet cap pregunta. Ha explicat que el CTTI té serveis jurídics propis, però centrats en aspectes mercantils i contractuals. Per això, la carta de T-Systems va ser redirigida als serveis jurídics centrals de la Generalitat, dependents de Presidència, com s'havia ordenat anteriorment.Per la seva banda, l'exdirector gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) Jordi Escalé ha explicat que el registre de voluntaris va ser el primer que T-Systems va lliurar i després va lliurar el que permetia ubicar les seus. A finals d'octubre o el primer cap de setmana de novembre T-Systems ja tenia llest el programa per registrar els participants en els ordinadors de les meses, tot i que la documentació per instal·lar-lo anava amb cert retard i no es va lliurar fins pocs dies abans del 9-N. El 3 de novembre els tècnics de T-Systems van informar als seus superiors que els ordinadors estarien "maquetats", és a dir preparats, per l'endemà, 4 de novembre, just quan el TC va suspendre el procés participatiu. Els aplicatius creats per T-Systems i diverses empreses com Fujitsu i subcontractades van ser instal·lats per la multinacional japonesa. L'aplicatiu per recomptar els vots es va lliurar el 6 o 7 de novembre, igual que el de presentació de resultats.Quan el 4 de novembre el TC va suspendre el procés, cap de les empreses, ni tant sols el CTTI, va actuar o demanar informació a la Generalitat sobre si seguir endavant, excepte T-Systems, que va reunir el director general, la cap dels serveis jurídics i l'encarregat del projecte per a la Generalitat, que han testificat davant del Suprem. Els màxims responsables de l'empresa van dir als tècnics del projecte del 9-N que seguissin endavant fins que tinguessin una resposta, ja que si no potser no arribaven a temps per completar tota la feina. Quan els serveis jurídics del Govern van respondre a T-Systems que no hi havia cap problema, perquè justament havien presentat un recurs de súplica al TC sobre la web, l'empresa tecnològica va seguir amb els preparatius. Aquesta carta, signada per Francesc Homs, és la que l'ha portat a ser jutjat pel Tribunal Suprem.De fet, José Manuel Descó, director general de l'empresa, ha explicat que la providència del TC no anava dirigida cap a T-Systems i, per tant, va voler fer cas als seus serveis jurídics, que li van recomanar preguntar el dubte a la Generalitat. La directora dels serveis jurídics, Josefa Martín, ha explicat que no tenien clar si les seves activitats preparatòries estaven suspeses pel TC o no, perquè s'incloïen dins d'un contracte més general amb la Generalitat. "Si paràvem unilateralment, podíem incomplir el contracte", ha explicat, i ha afegit que per aquest motiu van decidir "deixar la interpretació en mans del client".Aquest dilluns a la tarda també han declarat tres responsables de Focus, el seu conseller delegat, Daniel Martínez, el seu director general d'Esdeveniments, Joan Còdol, i la seva directora general d'Operacions, Isabel Vidal. Tots tres han explicat que abans del 3 de novembre van rebre l'encàrrec de preparar una roda de premsa, que no sabien formalment que fos de balanç dels resultats la nit del 9-N. L'encàrrec, circumscrit dins d'un contracte anual, es va concretar telefònicament el 3 de novembre, com es feia habitualment, però es va formalitzar el divendres 7 de novembre per correu electrònic. Tot i que el contracte portava data de 3 de novembre, el pressupost s'havia datat "per un error sense importància" el 7 de novembre, i es va canviar la data perquè coincidís amb la del contracte. Així, tots tres han explicat que era habitual que els contractes es confirmessin per telèfon i que fossin "confidencials".Per aquest dimecres al matí es preveu la declaració de la directora jurídica de la Fira de Barcelona, Fàtima Soro; el cap de gabinet i protocol de Presidència, Pere Camprubí; el cap de protocol de Presidència, Carles Fabró; la responsable de publicitat institucional de la Direcció General d'Atenció Ciutadana, Mònica Osàcar; el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovés; una representant de Media Planning, Marta Coll; el director de l'Idescat, Federico Undina; i l'exsecretari general de Presidència, Jordi Vilajoana.A la tarda, està prevista la declaració del president de l'ACM, Miquel Buch; l'expresident del Consell per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer; l'exsecretari de Comunicació del Govern, Josep Martí; el president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca, i l'expresident de la Generalitat Artur Mas.

Enviar