El Suprem rebutja els recursos de la magistrada Àngels Vivas contra la designació de Recio a l'Audiència de Barcelona
Denunciava haver estat discriminada per ser dona i haver signat el manifest dels 33 jutges a favor del dret a decidir
ACN Madrid.-La Secció Tercera del Tribunal Suprem ha rebutjat els dos recursos contenciós-administratius que la magistrada de l’Audiència de Barcelona Àngels Vivas va presentar contra l’acord del CGPJ per al nomenament d’Antonio Recio com a president de l’Audiència de Barcelona, lloc al que també optava. Vivas –que va rebre el suport de cinc membres del CGPJ que van presentar un vot particular contra el nomenament i de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates- havia denunciat una suposada vulneració dels seus drets fonamentals i haver estat discriminada pel fet de ser dona i haver signat el manifest dels 33 juristes catalans en favor del dret a decidir. Als seus recursos argumentava que ella disposava de mèrits superiors als de Recio perquè superava en 1.200 llocs d’escalafó i en vuit anys d’antiguitat a Recio, i a més té experiència en tasques de gestió a la carrera judicial.
El Suprem desestima ara els seus dos recursos, el de vulneració dels seus drets fonamentals i el que havia dirigit contra l’acord per al nomenament de Recio en base als mèrits d’un i altre candidat. Els magistrats han adoptat la decisió malgrat que la Fiscalia del CGPJ havia demanat el passat juliol que s’anul·lés el nomenament de Recio i havia reconegut un cas de discriminació contra Vivas.El recurs recollia el criteri dels cinc vocals del CGPJ que van presentar un vot particular contra l’acord per al nomenament de Recio. Roser Bach, María Victòria Cinto, Clara Martínez de Carega, Concepció Sáez i Enric Lucas van denunciar que el procés havia estat discriminatori perquè els mèrits d’Àngels Vivas són “molt superiors” als de Recio i, per tant, “hauria d’haver estat escollida”. Recio es trobava al lloc 1.359 de l’escalafó, mentre que Vivas ocupava el 159, i disposava a més de vuit anys més d’antiguitat, 33 davant els 25 de Recio. La magistrada posava de manifest que va ser una de les 33 juristes que van signar el manifest pel dret a decidir i apuntava que aquest fet havia estat tingut en compte del CGPJ, fet que implica una suposada vulneració del seu dret d’expressió.






