El cardenal Lluís Martínez Sistach creu que la situació actual de Catalunya només es resoldrà amb ''molt diàleg''
L'arquebisbe emèrit de Barcelona recull les seves vivències al llibre 'Un cardenal es confessa'
ACN Barcelona.-Un any després renunciar a seguir al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona, Lluís Martínez Sistach recull a 'Un cardenal es confessa' (Proa, 2017) les vivències que li han donat els 50 anys de sacerdot, els 30 anys de bisbe i els 10 de cardenal, a través de les preguntes del periodista Jordi Piqué. Sistach defineix el llibre com un ''mosaic'' d'esdeveniments i testimonis que ''delineen'' la seva persona al costat dels canvis de l'església i la societat catalana els darrers anys. En aquest sentit, Sistach creu que la situació actual de Catalunya només es resoldrà amb ''molt diàleg'', i compara el moment amb la transició, però defensa que la democràcia actual hauria de ser més ''madura''.
Lluís Martínez Sistach assegura que la transició va ser precisament possible perquè en un moment on la democràcia ''era molt feble'' hi va haver voluntat de diàleg que va fer possible ''caminar'' precisament cap a la democràcia. Per aquest motiu el qui va ser fins l'any passat al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona considera que a Catalunya ''convé molt diàleg'' per solucionar la situació actual.''Parlant la gent s'entén'', ha manifestat Sistach, que considera que la democràcia actual hauria de ser ''molt més madura'' que la dels anys 70 i per tant, reclama que aquest diàleg s'acompanyi de respecte mutu a les diferents institucions, valors i voluntat de consens. Sistach ha fet aquestes declaracions en la presentació del seu llibre 'Un cardenal es confessa', un recull de vivències i reflexions que li ha aportat la seva trajectòria en el sí de l'Església i que articula a través de les preguntes del periodista, i també capellà, Jordi Piqué. Per Sistach, el recull, un encàrrec de l'editorial Proa, a través de ''cel·les acolorides'' permet delinear el seu ''rostre i ànima'' sinó també el retrat d'una ''fase històrica i espiritual'' viscuda per l'església de Barcelona i l'església universal. En aquest sentit, Sistach reconeix que ha estat molt marcat pel Concili Vaticà II, que va viure des de Roma quan estava estudiant i que va poder veure com es va anar desplegant a l'hora que es canviaven les ''ments'' i els ''tarannàs'' per introduir tots les innovacions que es van aprovar aleshores. Sistach també recull la seva relació amb el papa Benet XVI i la seva participació al conclave per a l'elecció del papa Francesc. De Benet XVI destaca la seva gran admiració per la Sagrada Família, obra que, segons Sistach, estarà acabada el 2026 tal com ell ho va demanar als arquitectes que hi treballen. De la situació actual de l'Església, Sistach considera que s'ha de treballar per evangelitzar i per això destaca que cal ''sortir'' de les esglésies i sagristies i anar ''on es troba la gent'' i recorda que el Papa Francesc ja demana anar a les perifèries. ''Hem batejat molt però hem evangelitzat poc'', sentencia. Sense poder-ne explicar el motiu, Sistach també considera que la societat actual a l'Europa Occidental s'està accentuant la tendència de treure la religió de tots els àmbits i potenciar la laïcitat, un fet que pel cardenal és ''perillosíssim'' perquè ''som socials'' i cal que els creients puguin exercir la seva religió fora de les esglésies. Sistach denuncia que actualment ''costa presentar-se com a cristià'' i defensa les llibertats individuals per evitar ''el pensament únic''. 'Un cardenal es confessa' s'ha editat en català i en italià, tot i que properament també en sortirà la versió en castellà.






