Mas al Suprem: "Durant un mes, cap fiscal, jutjat ni el TC es va recordar que el 9-N podia ser un gran delicte"

El fiscal no fa cap pregunta a l'expresident de la Generalitat al·legant que el judici al TSJC li permetria no dir la veritat

ACN Barcelona\/Madrid.-L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha explicat aquest dimarts a la tarda davant del Tribunal Suprem que des que el 14 d'octubre del 2014 va convocar el procés participatiu del 9-N fins el 25 de novembre, quan es va acabar, l'única notificació que va rebre el Govern va ser la providència del Tribunal Constitucional el 4 de novembre. "Ningú més ens va requerir, ningú va insistir, ni actuar; fiscals, jutges, tribunals, ni molt menys el TC es va recordar d'això, hi va haver molt de temps perquè algú recordés que allò podria ser un gran delicte", ha explicat.

En la seva declaració com a testimoni en el judici contra l'exconseller Francesc Homs, Mas ha seguit una línia similar a la que va mantenir durant el judici contra ell pels mateixos fets davant del TSJC. Així, ha emmarcat el 9-N en el procés viscut des del 2012, amb les grans manifestacions independentistes de l'11 de setembre, l'avançament d'eleccions el 2012, "l'intent desoït de negociar" una consulta pactada amb el govern espanyol, i diversos "mandats parlamentaris" per poder "escoltar la veu del poble".Així, es va convocar la consulta, q va ser gairebé immediatament suspesa pel TC. Sobre el procés participatiu anunciat el 14 d'octubre, Mas ha dit que el Govern tenia el "ferm compromís i la voluntat determinant" que la ciutadania pogués expressar-se políticament. Així, tot i que la "logística" la va preparar la Generalitat, el procés va posar-se "en mans de voluntaris".Aquí, ha volgut remarcar que l'única similitud entre la consulta inicialment convocada i el procés participatiu finalment realitzat era que eren jurídicament no vinculants, tot i que sí polítics, i apel·laven a la llibertat d'expressió i ideològica i "perseguien la mateixa finalitat: conèixer l'opinió de la gent".Les diferències, en canvi, eren diverses: en la consulta inicial hi havia un cens preexistent, mentre que en el procés s'elaborava quan els participants votaven; la consulta era un sol dia, i el procés durava 15 dies; la consulta era íntegrament organitzada pel Govern; el procés requeria almenys 24.000 voluntaris, a més d'ajuntaments; i en la consulta hi havia una pregunta, que en el procés es mantenia però s'hi podien afegir altres opinions.Mas també ha remarcat que la primera reacció de Mariano Rajoy en desconvocar la consulta i convocar el procés participatiu va ser qualificar-ho de "notícia excel·lent", i després el govern espanyol va expressar "mofa i menyspreu", qualificant la convocatòria de "nova ocurrència de Mas". "Mai hagués pensat que una ocurrència acabaria en el Tribunal Suprem i el TSJC, eren uns termes despectius que dolien", ha afegit.Quan el 4 de novembre van rebre la providència del TC, Mas ha explicat que van fixar-se que el TC no havia utilitzat "l'únic marge que tenia", que era adoptar la proposta del govern espanyol de fer una advertència formal als dirigents catalans sobre els possibles efectes legals de mantenir la convocatòria. Això, segons Mas, a més de la falta de notificació personalitzada, podria constituir un "defecte de forma important". De fet, ha dit que "tot i volent suspendre, hi havia coses que ja no es podien suspendre", i per això van demanar un aclariment de la sentència. A més, van presentar un recurs davant del Tribunal Suprem per "clar abús de poder" del govern espanyol.Però fins el 25 de novembre, quan va acabar el procés participatiu, el Govern no va rebre cap notificació més, cap requeriment ni petició d'autoritats judicials per parar el 9-N. "Ni fiscals, ni jutges de guàrdia, ni encara menys el TC es va recordar d'això, hi va haver molt de temps perquè algú recordés que allò podia ser un gran delicte", ha opinat. Així mateix, ha recordat que els nou fiscals del TSJC van descartar presentar una querella.Com que Mas ha estat jutjat pels mateixos motius al TSJC, ha declarat com a testimoni però amb condicions especials, ja que es podia negar a respondre preguntes i no ha hagut de jurar ni prometre dir la veritat. Per això, el fiscal no li ha volgut fer cap pregunta. En acomiadar-se del tribunal, Mas ha desitjat als magistrats que tinguessin un "bon judici".

Enviar